A dos quarts de vuit del matí d'ahir el Butlletí Oficial de l'Estat va publicar el text de la llei d'amnistia, que ja prop de 24 hores que és plenament vigent. Per ara, tot ha anat sobre el previst. El govern espanyol va retardar-ne la publicació per esperar que passessin les europees (una decisió que responia només a un peculiar càlcul polític) i, abans que això passés, Felip VI la va signar malgrat els rumors que fa mesos havien fet córrer els entorns ultres que s'hi negaria.
En cas d'haver-ho fet, hauria provocat un desgavell constitucional de primer nivell que una monarquia espanyolista i conservadora (pot ser una altra cosa?) i que aspira a ser representativa s'ha volgut estalviar. Esperaven que la Zarzuela, molt decantada a la dreta en els darrers anys, no es fes corresponsable del que s'ha presentat com una autèntica humiliació a l'Estat i els seus poders forts. Per això, i perquè la llei ha d'alleugerir la situació de centenars d'encausats i s'ha obligat Sánchez a fer el que no preveia, som davant d'un triomf de l'independentisme.
I tot estava preparat. En cascada, desenes de persones van exigir, a través de les seves defenses, acollir-se a la llei. Només va ser cridanera la negativa de Jordi Sànchez, exsecretari general de Junts i expresident de l'ANC, a fer-ho. No té ja causes pendents, però al·lega que ell el que espera és una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans i, per tant, no demana que li sigui aplicat el que considera "un arranjament" del govern espanyol i que situa políticament al nivell dels indults. Ell vol que li donin la raó.
I, a l'altra banda, la justícia espanyola. Ahir va quedar clar que l'amnistia, contràriament al que havien afirmat propagandistes que van presentar les darreres esmenes introduïdes com el pas del negre al blanc, no tindrà efectes immediats. El jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, manté vigent l'ordre de detenció de Carles Puigdemont en territori espanyol i no aixeca mesures cautelars contra ell. Fent com qui es cura en salut pregunta a les parts donant la mesura de fins a quin punt tindrà una actitud obstruccionista. Serà important veure quina decisió pren la setmana vinent, i si manté o no l’amenaça de detenció o troba alguna manera d’esquivar el que diu l’amnistia.
Les primeres reaccions del Suprem alimenten l'escenari d'un intent d'investidura tardà del líder de Junts per evitar la seva detenció quan torni per ser votat al Parlament, tal com va prometre en campanya que faria. Per això, Josep Rull intentarà que passi primer Salvador Illa, segons que va explicar el secretari general de Junts, Jordi Turull.
Els efectes "immediats" de l'amnistia, si hi són, per exemple per a l'empresonat Abel Mora, trigaran com a mínim uns dies i ja hi ha organismes, com el Tribunal de Comptes, que gestiona les fortes sancions econòmiques pel 9-N i l'1-O, que ja ha consultat a les parts si han d'elevar consultes a Europa. Consideren que hi ha articles que poden contravenir la legislació comunitària. La seva actitud contrasta, lògicament, amb el Govern que, d'ofici, retirarà totes les multes per la llei mordassa i que ha fet el mateix amb les personacions dels Mossos, cosa que li va costar crítiques dels sindicats més corporatius del cos.
Ens hem fixat molt en els represaliats pel procés, però l'amnistia també dona cobertura als policies que van actuar l'1-O. Irídia va demanar que no s'apliqui als agents implicats. Si fossin coherents, els sindicats policials espanyols també les rebutjarien. Un cop acabat el tràmit polític som, doncs, en el terreny judicial. I, per ara, la judicatura, enfrontada en aquest i en molts altres assumptes al poder legislatiu i qüestionant la preponderància de la voluntat popular, plasmada en la majoria absoluta del Congrés que cal tenir sempre present, actua sobre el previst i plantarà batalla mentre espera que caigui el govern de Pedro Sánchez.
Els jutges guanyen temps per aplicar l'amnistia; per Bernat Surroca.
Principi d'acord del PSC amb ERC a Barcelona: dues tinences d'alcaldia amb Turisme i Drets Socials; per David Cobo, Carme Rocamora i Joan Serra Carné.
Del vot dels exiliats a més transparència: els reptes de la nova mesa del Parlament; per Carme Rocamora.
Per què l'aterratge de l'extrema dreta al govern francès és cada vegada més probable?; per Pep Martí.
Sony tria Barcelona per obrir un centre d'intel·ligència artificial.
El passadís
El lobby empresarial Barcelona Global estrena president. Serà Ramon Agenjo, president de Cacaolat i un històric de Damm (és besnet de Joseph Damm, el fundador). Agenjo substitueix Maite Barrera i el seu nom ha estat elegit per unanimitat. Però el seu no ha estat el primer a ser valorat. Michael Blackman, conseller delegat d'Integrated Systems Events (ISE), que organitza la fira de l’audiovisual més rellevant del món i que se celebra a Barcelona, era una figura considerada per liderar el grup empresarial abocat a la promoció de Barcelona. Blackman, nascut a la Guaiana, té molt prestigi en el món econòmic i una cartera de relacions admirable. Sembla que el tema lingüístic ha tingut molt a veure en el descart. Segons expliquen membres del lobby, el principal entrebanc ja no era que no domina el català, sinó que el seu castellà és molt millorable.
Vist i llegit
El resultat de les eleccions europees va donar lloc, sobretot dilluns, a algunes lectures que relativitzaven l'auge de la dreta i l'extrema dreta. Un de cada quatre diputats de l'Eurocambra tenen aquesta orientació, però per alguns mitjans això no és prou greu perquè, al cap i a la fi, les dues grans famílies, la conservadora i la socialdemòcrata, salvaven els mobles. El problema, però, rau en el fet que l'extrema dreta es va imposar clarament a dos dels grans estats, França i Itàlia, i va aconseguir un excel·lent resultat a Alemanya. Sobre el que representa el seu ascens i com corquen els fonaments de la UE partits vinculats al nazisme i el feixisme us aconsello el reportatge de la corresponsal a Itàlia d'El Punt Avui, Alba Sidera. "Les eleccions no han certificat l’auge de l’extrema dreta, que ve de lluny, sinó la seva normalització", escriu tot recordant que això té a veure amb "anys de blanquejament". La podeu llegir aquí.
El nom propi
Salvador Illa va guanyar les eleccions del 12 de maig. Oferia canvi i passar pàgina de l'independentisme i considera que els seus 42 escons i la notable baixada del bloc sobiranista, ja sense majoria al Parlament, li dona la raó. Però també ha constatat que ho tindrà difícil perquè, pel que sembla, no està massa disposat a ser generós amb ERC o Junts per garantir-se com a mínim la seva abstenció. Illa va votar els pressupostos d'Aragonès, però no li va pas regalar els vots ni va permetre que els hi decomissessin. Hi va negociar i pactar. I ara ell ha de fer el mateix. Més encara si no vol anar a noves eleccions i si, com afirmava en diversos idiomes ahir a TVE, en cap cas està disposat a abstenir-se per facilitar una investidura de Carles Puigdemont. A Illa li esperen uns mesos difícils. Veurem si és capaç de mantenir el to constructiu i fins on arriba la cintura política del primer secretari del PSC i home de confiança de Sánchez a Catalunya. De moment, Junts vol que sigui el primer a sotmetre's a la investidura. Oriol March us explica què implicaria.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.