Els tres principals partits bascos poden dir que ahir van guanyar les eleccions. I cap d'ells us mentirà. El PNB s'imposa en vots després de decapitar Iñigo Urkullu i de patir un fort desgast pels dèficits de la seva gestió. Imanol Pradales serà lehendakari. EH Bildu empata amb els nacionalistes a 27 escons i obté un resultat històric propi d'una condició d'alternativa guanyada amb totes les de la llei malgrat la demonització de l'establishment polític mediàtic espanyol i que el 2009 —fa només 15 anys— no es va presentar perquè estava il·legalitzada. I surt més que airós Pedro Sánchez. El PSE aconsegueix dos escons més i podrà lligar en curt el PNB, amb qui tornarà a pactar el govern basc com ja fa a la resta d'institucions del país. A l'espera del que passi el 12-M i de qui i com governi Catalunya, els determinants vots del PNB a Madrid estaran a l'abast. Aquestes són les cinc claus de la jornada d'ahir:
1. Pugna i equilibris sobiranistes
No es resol si l'hegemonia és del PNB o si és de Bildu. El debat independentista està més fred que mai (no hi ha conflicte a la vista i les enquestes recents situen els partidaris del 'sí' en només el 26%), però el domini nacionalista del Parlament de Vitòria serà total amb 54 dels 75 escons. Sobre això opina Montserrat Tura a Nació. Passa que els penebistes i l'esquerra abertzale no es plantegen cooperar i sí continuar competint, també amb l'horitzó nacional com a element de debat. Els primers han engolit bona part de l'espai que va tenir el PP presentant-se com el partit d'ordre i això en frena l'exigència per fer un salt a l'autogovern. Els segons han xuclat vot de l'esquerra federalista (superen el PSE a Barakaldo o a Irun, per exemple) malgrat que no tot el que haurien volgut. Tenen encara marge per créixer, però han de mantenir el to a Vitòria i a Madrid, també mirant de no decebre la base electoral clàssica acostumada a manifestar-se demanant independència i socialisme. No és senzill, però els bons resultats sempre fan el camí més plàcid.
2. Pròrroga fins al 2028
"Canvi de cicle" ha estat un dels conceptes més repetits en campanya. Però sense canvi de govern no hi ha canvi de cicle, i al districte administratiu de Lakua, a Vitòria, hi seguiran els mateixos partits amb un repartiment similar. Per tant, s'ajorna la pugna i s'entra en una mena de pròrroga. En aquesta legislatura, el PNB mirarà de consolidar Pradales, i Bildu de fer créixer la seva alternativa amb Pello Otxandiano. La campanya sí que ha demostrat que el circuit i el debat basc no és l'espanyol. Les acusacions de tebior amb ETA contra Otxandiano, que han fet molt soroll a Madrid, han tingut poc ressò a Euskadi i han desgastat entre poc i gens a l'esquerra abertzale. Aquesta opera en un país amb ganes de deixar enrere els anys de la violència i que reconeix el camí impulsat per dirigents com Arnaldo Otegi.
En tot cas, d'ETA se'n parlarà encara menys el 2028 i, en funció de qui i com governi a Espanya, serà més fàcil remoure el mapa d'aliances a Euskadi. Segurament, ha funcionat més la por al canvi. Això ha mobilitzat l'electorat del PNB, que és una roca a Biscaia, i ha concentrat vot unionista d'esquerres al PSE. EH Bildu no n'ha fet prou per al sorpasso amb la seva previsible victòria a Guipúscoa i fent història vencent a Àlaba.
3. Sánchez respira
Sánchez pot respirar tranquil i el resultat li permet encarar amb confiança la decisiva campanya catalana i l'europea després de la decepció de Galícia. Ha de celebrar el bon resultat del seu partit també perquè no li complica més les aliances a Madrid. Li permetrà lligar més curt al PNB i, d'entrada, no ha de patir per la relació amb Bildu, que no comptava amb els vots del PSE. L'esquerra abertzale s'haurà de conformar amb l'alcaldia de Pamplona i arrencar compromisos programàtics de l'executiu espanyol. El 2028 seran més exigents. Aquest resultat dona al PNB menys marge per parlamentar amb el PP, que ha quedat en la irrellevància i lluny de poder-los facilitar majories a la cambra de Vitòria.
4. La gestió no fa màgia
Ha estat el gran tema de campanya a Euskadi. El concert i la industrialització del país no fan màgia i la sanitat o l'educació acusen dèficits que l'executiu de Pradales haurà de resoldre si no vol que covi més el descontentament en les classes mitjanes. A Bildu li tocarà assumir posicionaments realistes per no decebre si arriba al govern, més tenint en compte el que els va passar a Sant Sebastià i a la Diputació de Guipúscoa, on van ser una anècdota de quatre anys. L'esquerra abertzale, com els ha passat a ERC o a Podem aquests darrers anys, generarà grans expectatives de canvi i il·lusions i haurà de ser capaç de continuar projectant inconformisme i emocionalitat. La gestió desgasta quan és dolenta i electoralment suma poc si és bona.
5. Díaz torna a ensopegar
La cap de llista de Sumar, Alba García, no ha aconseguit l'escó per Biscaia. La coalició que lidera Yolanda Díaz obté un solitari escó per Àlaba, que ocuparà un militant del PCE. Ahir clamaven per un govern progressista que, aritmèticament, seria possible però que els socialistes no contemplen. Fora del parlament gallec, testimonials a Euskadi i amb males perspectives a Catalunya i a les europees, la situació no és gens bona. L'esquerra a l'esquerra del PSOE no se'n surt després del trencament amb Podem i això és també un problema per Sánchez, que d'entrada estava satisfet de tenir uns aliats lleials i poc sorollosos. Els nervis aniran a més.
>> Avui estarem pendents de la ressaca de la campanya basca i també de la compareixença de Salvador Illa al Congrés pel cas Koldo. Donarà explicacions sobre la contractació pública en pandèmia quan era ministre de Sanitat i dimecres ho farà al Senat. Demà és Sant Jordii la diada del llibre i la rosa ja ens abocarà directament a la campanya del 12-M, que formalment arrenca la nit de dijous a divendres. Per situar-vos, us aconsello llegir les tres peces d'anàlisi que ha escrit el nostre cap de Política, l'Oriol March, on explica què els cal respectivament a Salvador Illa, Pere Aragonès i Carles Puigdemontper ser presidents. Les enquestes situen el candidat socialista en primer lloc i Junts i ERC lluitant per la segona posició. La campanya pot mobilitzar abstencionistes, fer aflorar propostes (o bé la seva absència), polaritzar i decantar indecisos gràcies a temes com ara la llengua, tal com recordava el Modernet.
Entrevista a Alejandro Fernández: «Per pactar amb Illa s'haurien de trencar els acords amb els independentistes»; per Ferran Casas i Pep Martí.
Quan Portugal va fer la seva «Transició»: 50 anys de la Revolució dels Clavells; per Pep Martí.
Els orígens catalans de Leo Messi en un poble submergit per un pantà; per Arnau Urgell i Vidal.
Entrevista a Francesc Torralba: «Es pot recuperar la felicitat després de la mort d'un fill»; per Pep Martí.
Creixen les exigències dels bars de Barcelona: estades exprés a la terrassa i peticions de propina; per David Cobo.
El passadís
Pere Aragonès va ser divendres al tancament de campanya d'EH Bildu a Bilbao i hi va intervenir carregant contra els qui dificulten canvis de fons. En paral·lel, Jordi Turull assistia al míting central del PNB, amb qui Junts ha refet relacions. Al de Bildu també hi va enviar un missatge gravat la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que s'afegia al de Pepe Mujica o al de la primera ministra de l'Ulster, Michelle O'Neill. A més del president de la Generalitat i cap de llista republicà, els abertzales havien convidat presencialment el ministre d'Economia d'Irlanda del Nord, Conor Murphy, en l'intent de projectar la imatge de gestió buscada per Otxandiano.
Ara, ERC tornarà la invitació als socis bascos i hi afegirà els irlandesos i el BNG, que lidera l'oposició al PP a Galícia. Aquests, com Bildu i els sobiranistes de les Illes, es presenten amb ERC a les europees del 9-J. Otxandiano i altres dirigents visitaran Catalunya i hi haurà també suport explícit del Sinn Féin, que governa l'Ulster i és el més ben situat per fer-ho a la República d'Irlanda. A la campanya gallega, Ana Pontón no hi va voler ni bascos ni catalans per no alimentar el discurs dels populars, que aprofita l'aliança amb EH Bildu per demonitzar el Bloque.
Vist i llegit
Una de les grans novetats (i s'espera que èxit) de Sant Jordi és la magna biografia que Xavier Pla ha escrit sobre l'escriptor Josep Pla, un dels més destacats de la nostra literatura i que va destacar també per la seva tasca periodística. Sobre Un cor furtiu. Vida de Josep Pla (Destino) us deixo la ressenya que, a La Veu dels Llibres, n'ha escrit el professor Antoni Martí Monterde. "Després de la lectura de la biografia, no hi ha cap dubte que Josep Pla va fer una contribució insubstituïble al fet que ara mateix s’escrigui i es llegeixi literatura catalana", escriu. Podeu llegir aquí la seva extensa i treballada ressenya.
El nom propi
Catalunya és el país del millor xocolater del món des de la tardor del 2022. L'osonenc Lluc Crusellas va arribar a l’Olimp dels mestres xocolaters amb un elefant enorme que tenia l’objectiu de conscienciar sobre el canvi climàtic. Ara, un any i mig després, elabora xocolata d'autor des de l'obrador d'Eukarya, on aquesta setmana ens ha rebut enfundat de blanc. Té només 28 anys, però està convençut que al país li cal molta més cultura de pastisseria perquè es valori l’ofici. Ho deixa clar en l’entrevista que vam publicar ahir, on assegura que “hem de fugir de les pseudofleques que venen croissants a quinze cèntims”. I, si voleu saber com prepara els seus característics bombons brillants, us recomano que us delecteu amb aquest divertit vídeo!
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.