- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
Quan Pere Aragonès va convocar les eleccions del 12-M, Carles Puigdemont va reaccionar ràpid des del Parlament Europeu. En públic va assenyalar que confiava ser al ple d'investidura, una fórmula prou ambigua per dona per fet que seria candidat però sense confirmar-ho, i en privat se succeïen els contactes amb la cúpula de Junts per decidir sobre la seva candidatura. "Ho va decidir en qüestió d'hores", remarquen fonts del partit consultades per Nació. Ho va confirmar al cap d'una setmana en una conferència a Elna en la qual va apostar per la restitució com a via per parlar "de tu a tu" amb l'Estat. Puigdemont ha sacsejat la campanya, els rivals no poden evitar la influència que projecta sobre els comicis i, en paral·lel, Junts ha vist com l'efecte de l'expresident els ha catapultat. Què ha de passar perquè el líder a l'exili pugui tornar a Palau?
Guanyar les eleccions
No hi ha camí més fàcil -ni més difícil, veient la distància que té Salvador Illa a les enquestes- per a Puigdemont si vol ser president que vèncer a les urnes. Imposar-se al candidat del PSC i a Aragonès li serviria no només per ser el més ben situat per recuperar la Generalitat, sinó també per erigir-se com a principal líder de l'independentisme. Una de les qüestions que estan en joc en aquests comicis és qui té l'hegemonia entre Junts i ERC -ara resolta a favor dels republicans per un escó de diferència al Parlament-, i una distància superior als cinc escons permetria a l'expresident tenir la legitimitat de donar prioritat a la seva estratègia. La voluntat de Puigdemont és refer ponts amb els republicans, malgrat les crítiques que els dedica, i això passa per travar un nou full de ruta mentre s'intenta avançar en la negociació amb l'Estat.
De fet, l'argumentari de Junts indica que una victòria de l'expresident serviria per reforçar la taula de diàleg oberta amb el PSOE amb mediador internacional. A banda, el fet que el president destituït a través del 155 -un article al qual els socialistes van fer costat la tardor del 2017- seria un missatge segons el qual el conflicte continua obert. De moment, Puigdemont ha fet créixer les expectatives de Junts, però les enquestes no detecten que pugui disputar la victòria de manera directa a Illa. L'estratègia passa no només per confrontar amb el candidat del PSC, sinó també per buscar el cos a cos directament amb Pedro Sánchez, a qui van investir al mes de novembre.
Refer la unitat independentista
No serà fàcil, però si Puigdemont queda per davant d'Aragonès i hi ha majoria independentista haurà de refer ponts amb tothom. Principalment amb ERC, després d'una legislatura en què Junts va deixar el Govern. Una opció que, de fet, és la que defensava l'expresident. Pel que fa a la CUP, l'última vegada que s'hi va entendre -àpat discret inclòs amb Anna Gabriel a finals d'estiu del 2016- va ser per posar rumb cap al referèndum. És l'última vegada que els anticapitalistes van fer costat a uns pressupostos de la Generalitat. El substrat de tots els discursos passa pel referèndum acordat, però no s'hi vol arribar de la mateixa manera. A banda, instal·lat com està tothom en el post-procés, el factor ideològic també compta. Especialment en el moment que Junts defensa eliminar l'impost de successions i ha virat a la dreta en matèria de seguretat i immigració.
Demanar l'abstenció del PSC?
Què passa si Puigdemont no guanya però queda a prop de la majoria? I si una abstenció del PSC serveix per tornar al Palau de la Generalitat? La pregunta no tindria sentit en un altre context, però en un moment en què Sánchez depèn de l'independentisme pot contenir una de les claus de la ressaca del 12-M. De moment, l'expresident ja ha advertit que no tolerarà cap "jugada bruta" dels socialistes a l'estil de la que va permetre, gràcies als vots del PP i dels comuns, que Jaume Collboni fos alcalde de Barcelona. En aquella ocasió, en tot cas, qui havia guanyat les eleccions era Xavier Trias. Una aliança governamental amb els socialistes, almenys per ara, està totalment descartada.
Pendent de la justícia espanyola
A diferència de la resta de candidats, sobre Puigdemont hi pesen encara mesures cautelars i investigacions en marxa potencialment conflictives que, a l'espera de l'amnistia, fan que hagi de residir a la Catalunya Nord. L'expresident s'ha compromès a tornar a Catalunya pel debat d'investidura, encara que no sigui el candidat amb opcions per arribar a Palau. En aquell moment -finals de juny- l'amnistia hauria d'estar en vigor, de manera que les ordres de detenció haurien d'haver decaigut. Aquesta vegada, a diferència del 2017, el retorn compta amb un marc legal -l'amnistia- més propici i que fa pensar que, si hi ha una detenció, la posada en llibertat és més senzilla. O així ho té calculat el seu equip.