La sèrie documental Històries de l'escola, emesa fins fa unes setmanes al 3Cat i elaborada en col·laboració amb Incís, suposava un retrat acurat de la situació que es viu a les aules del país. El primer capítol, per exemple, retratava fins a quin punt el masclisme ha niuat entre els joves, i també el repte que suposa integrar procedències diverses i realitats familiars que encara ho són més en un mateix centre educatiu. A les escoles del país s'hi juga el seu futur, i precisament per això hauria de ser una de les prioritats nuclears de totes les institucions. Ahir mateix, el Govern va aprovar un pla per millorar els resultats de llengües i matemàtiques amb l'horitzó del 2028, per exemple.

Els recursos pressupostaris són sempre benvinguts, perquè representen una condició indispensable per atendre millor l'alumnat i trobar la manera de reforçar els professors. Però la situació de l'educació a Catalunya va més enllà de plans concrets, i de dotacions milionàries. Aquest dilluns, Educació va indicar que les escoles catalanes han d'atendre 9.000 alumnes nous cada mes, una xifra que indica un problema de volum i, per tant, de gestió de recursos. La xifra, elevada, va servir per generar el clàssic recital de culpabilització cap als immigrants -bona part d'aquests nous alumnes responen a canvis de domicili-, però també hauria de servir per dimensionar què funciona i què no del sistema. 

El bé a preservar, a banda de preparar el futur -en totes les esferes, també la personal- de l'alumnat, hauria de ser el nivell. Els informes PISA determinen en cada edició que Catalunya ha perdut el tren del lideratge, i qualsevol que tingui mestres al voltant -altament probable- sap que es tendeix a igualar per baix. Sigui per saturació, per la irrupció de les tecnologies -l'efecte de les pantalles no sempre és òptim- o per la tendència governamental a anar fent lleis cada vegada que canvien els executius, alguna cosa és evident que no funciona. I, si l'escola no funciona, tot el motor queda calat. El de l'ascensor social i el del progrés general. I això no s'arregla, només, amb milions.

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]

Avui no et perdis

La fórmula del Govern per revertir els mals resultats en matemàtiques i llengua; per Bernat Surroca Albet

L'aval a l'amnistia, a punt de sortir del forn: què implicarà la decisió del TC?; per Bernat Surroca Albet

Així és el dia a dia amb els agitadors ultres acreditats al Congrés; per Tania Tapia Díaz

Alineació de poders a la catalana per salvar el Sabadell; per Pep Martí

La «refundació» de la DGAIA se centrarà a prevenir maltractaments i abusos; per Sara Escalera