Primera incògnita resolta. Josep Rull serà president del Parlament. ERC i la CUP van actuar amb generositat per fer possible una mesa "antirepressiva" i també d'una majoria sobiranista que l'hemicicle ja no té, i el PSC, defugint el conflicte, no va buscar maniobres estrafolàries per garantir-se la presidència amb el concurs de les dretes unionistes. Rull va interpretar perfectament el paper que s'espera d'ell: alt sentit de la institucionalitat i actitud no sectària, defensa dels represaliats i dels drets de tots els diputats, i un discurs canònic de l'escola convergent. Més concretament de l'ala més centrista quan deia allò que un és "d'on són els seus fills", cridava a "no deixar ningú enrere" i evocava "l'ascensor social", tres assumptes que connecten amb els reptes de sempre (ara agreujats) del país.
Rull va estar al seu lloc (en contrast amb un cert abús de la casual condició de president de la mesa d'edat que va fer Agustí Colomines procurant-se 22 minuts de glòria en forma de discurs) i ara haurà d'endreçar la investidura. El primer debat haurà de ser el 25 de juny. Carles Puigdemont assegura que, vista l'actitud post-12M d'ERC i la CUP, està en condició de tenir més suports que Salvador Illa, que ja comença a ensenyar les cartes: ahir el PSC demanava un tripartit i instava els independentistes a no convertir-se en "minoria de bloqueig".
El paper d'ERC en tot plegat és fonamental, però passa que juga la partida en un context de debilitat i sense haver emès, per ara, cap senyal de voler portar la iniciativa. Hi arriba tocada pel càstig del 12-M que convertirà en anecdòtic el seu pas per Palau, amb Oriol Junqueras com a expresident i buscant ja suports entre les bases per tornar-hi, i amb un electorat dividit entre posar-s'hi bé amb Junts o bé fer-ho amb el PSC. És aquest paisatge el que explica, segurament, la decisió de facilitar a Rull la presidència del Parlament. La podrien haver tingut ells de la mà del PSC, però no volien hipoteques. Ara deixaran que el juntaire faci possible el debat d'investidura de Puigdemont que, si els tempos de l'amnistia, que avui s'hauria de publicar al BOE, i el retorn ho permeten hauria de passar el primer.
Una investidura a la qual és possible que ERC hi doni suport i que no té cap opció de prosperar perquè ni Sánchez ni Illa vacil·len amb una abstenció socialista. D'això en són conscients a ERC i també a Junts que, en lloc d'oferir la presidència de la cambra als seus potencials socis tal com va fer el PSC, se l'ha volguda assegurar per no quedar a la intempèrie institucional total en una legislatura que, si arrenca, es pot fer llarga.
Amb el gest d'ahir i el que implica un intent d'investidura del president a l'exili (que podria ser el final volgut a la seva trajectòria institucional), ERC hauria complert en aquest flanc. Se li obrirà aleshores una disjuntiva de cara al segon assalt. Amb el terreny més adobat, podria negociar amb Illa i el PSC facilitar la seva investidura i evitar el que al partit han interioritzat com el pitjor escenari: la repetició d'eleccions. Els republicans diuen, com toca, que no els fan por, però ara no saben com les afrontarien, fet que els projecta més vulnerables davant de PSC i Junts. Per ser president, però, caldrà que Illa arrisqui (seria el primer cop) i faci una proposta mínimament atractiva per a les bases republicanes en temes com el finançament singular. Si Puigdemont no complís el compromís de tornar per al debat d'investidura i Illa passés primer i amb una bona oferta política podria fins i tot sortir investit en setmanes.
La segona opció, però, seria entrar en mode electoral i començar a preparar l'escenari d'una repetició a la qual, com a mínim, ERC considera que hi arribaria reconciliada amb la seva frontera electoral més àmplia, fet que no li estalviaria una gran pressió per integrar-se a una llista liderada per Puigdemont. Aquest últim no sembla disposat a negociar res amb Illa (per separat o de bracet amb els republicans posant en pràctica la rebregada unitat) malgrat que Junts és aliat del PSOE a Madrid.
Cap escenari és bo per als republicans i no hi ha un camí traçat lliure d'entrebancs. Rull, això sí, ja ha dormit avui com a president del Parlament gràcies a una unitat que veurem quin recorregut té. Ho ha fet després de tres anys llargs de presó i d'haver partit en primera persona la repressió fins que els indults primer i la reforma del codi penal després (dues fites dels republicans molt criticades per Junts) el van reingressar a la vida civil i institucional. La primera incògnita filla del 12-M ha quedat resolta.
Què implica l'elecció de Rull al Parlament? Claus per entendre les opcions d'Illa i el futur de Puigdemont; per Joan Serra Carné i Oriol March.
- Peregrinació de PSC, Junts i comuns a Ginebra per negociar amb ERC: intrahistòria de la nova mesa del Parlament; per Carme Rocamora.
- Dades: La fi del procés buida les urnes: l'abstenció es dispara als barris independentistes; per Ona Sindreu Cladera.
Ni empat ni plebiscit: les claus per interpretar el resultat de les europees a Espanya; per Pep Martí.
Neix «el Tripadvisor» de pisos: els llogaters ja podran trobar ressenyes de llars i propietaris; per David Cobo.
El passadís
Dia d'estrenes ahir al Parlament. Diputats nous i altres que repeteixen. I també reubicació dels grups a l'hemicicle segons l'eix ideològic tradicional. La part dreta la compartiran ara Junts, PP, Vox i els nouvinguts d'Aliança Catalana. La casualitat va voler que la líder del partit islamòfob independentista, Sílvia Orriols, s'asseies just al darrere d'un dels que repetia, Jordi Munell, que també és diputat per Girona, però en aquest cas de Junts. Però, sobretot, Munell va ser l'alcalde de Ripoll que va precedir Orriols. El partit del batlle sortint va perdre fa un any cinc regidors, els mateixos que va pujar Orriols. La negativa dels juntaires a donar suport al pacte d'ERC, PSC i la CUP va fer alcaldessa la líder d'AC, que havia estat la més votada. Ara seuran gairebé junts a la cambra catalana.
Vist i llegit
Un gran esdeveniment d'impacte mundial com la Copa Amèrica aterrarà els mesos entrants a Barcelona. En plena crisi de l'habitatge i malestar d'alguns sectors per les conseqüències que té l'arribada de 12 milions de turistes anuals es preveu també un estiu de protestes. Tot plegat hauria de ser una ocasió per debatre de forma constructiva i per actualitzar el nostre model turístic. Sobre això escrivia el director adjunt de La Vanguardia, Miquel Molina, a Barcelona, hem de parlar: "El malestar latent a Barcelona i altres ciutats espanyoles per la carestia de l’habitatge connecta amb el renovat front antiturisme. Qualsevol iniciativa cultural o gran esdeveniment de ciutat ho ha de tenir en compte i incorporar-ho al seu discurs", deia. I aportava una idea: "L’aposta per un turisme de cultura que sumi el disseny, l’esport, l’educació i la cuina és més que necessària". Ho podeu llegir aquí.
El nom propi
Al setembre, el president del Reagrupament Nacional francès, Jordan Bardella, farà 29 anys. I no es pot descartar que ho celebri a Matignon, la residència del primer ministre de França. Bardella ha conduït les forces de l'extrema dreta a les europees i ha aconseguit guanyar amb un imponent 31% dels vots, doblant els resultats del partit del president Macron, que ha convocat eleccions a l'Assemblea Nacional. Ahir, el seu partit va anunciar que Bardella serà el candidat a primer ministre perquè la veritable líder, Marine Le Pen, es vol reservar per a l'Elisi.
Fotogènic, fill de pares d'origen italià i algerià, va créixer a Seine Saint-Denis, una banlieu popular a prop de París amb molta immigració. Però això no l'ha fet ser sensible a la immigració. Ell explica que va quedar impactat per greus conflictes socials al barri que va viure de prop i es va afiliar al que aleshores es deia el Front Nacional. Després va conèixer la seva parella Nolwenn Olivier, una de les netes del fundador, Jean-Marie Le Pen. És un més de la família i apunta cap amunt. És un dels rostres de l'extrema dreta que ve.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.