Davant del dubte, posem-hi un militar! Feia dies que Carlos Mazón, president del País Valencià, rumiava de quina forma podia projectar voluntat de reacció i oferir quelcom similar a una sensació de lideratge. Ja va dir en la seva compareixença a les Corts que, malgrat les desenes de milers de persones que van sortir al carrer demanant la seva dimissió, la seva intenció és seguir i, fins i tot, tornar-se a presentar a les eleccions si la reconstrucció té èxit.

Dilluns va decapitar a la consellera de Turisme, Nuria Montes, cara de la manca d'empatia del seu govern, i ahir va optar per un militar jubilat, el tinent general Francisco José Gan Pampols, per a fer-lo vicepresident per a la recuperació econòmica i social. Per al càrrec havien sonat la ja vicepresidenta Susana Camarero, que acumularà a les seves competències la de portaveu del govern, i el senador Gerardo Camps, que era la proposta d'Alberto Núñez Feijóo. 

Génova volia prendre el control de la situació davant la mala gestió de Mazón i les coses difícils d'explicar, com ara el seu llarg dinar del 29 d'octubre. El PP, malgrat que intenta enfangar tant com pot el govern del PSOE, tal com veurem avui al Congrés en la compareixença de la vicepresidenta Teresa Ribera, tem l'onada expansiva de la DANA. Però el president Mazón no ha volgut Camps, que va ser conseller d'Economia, va quedar esquitxat pel cas Nóos i va fer-se cèlebre per gastar més de mig milió d'euros en àpats a càrrec de l'administració en quatre anys.

Els militars són la imatge de l'autoritat i l'ordre i ara sembla també que la millor manera d'abraçar una certa tecnocràcia mentre es comencen a repartir els pressupostos per a la recuperació de forma arbitrària, tal com ens té acostumats la dreta valenciana. Ahir, de fet, el militar, nascut a Figueres i que ha tingut experiència en la reconstrucció de zones devastades per les guerres, com ara l'Afganistan, ja va dir allò que ell ve a fer de tècnic i no de polític, talment com si qualsevol decisió d'un governant no en fos. Tot i això, quan li van preguntar quines serien les actuacions prioritàries va dir que les haurien de decidir els tècnics i no ell.

La de Mazón és, ara amb militar inclòs, una fugida endavant en tota regla. La qüestió no és si tria un militar, un electricista o un polític que mai hagi treballat fora de l'administració. Ho és si té encara capacitat de posar d'acord totes les administracions i la societat civil en favor de la reconstrucció, com s'assumeixen responsabilitats polítiques (que hi són) i quines actuacions a curt i a llarg termini, tant en la gestió de les emergències com en l'urbanisme, es prenen per no tornar-hi.    

El passadís

Dissabte hi ha convocada una manifestació contra l'escalada dels preus dels lloguers i per demanar-ne una regulació més efectiva. Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, ha anat clarificant la seva posició en aquest assumpte després que en el seu dia es mostrés crític amb la gestió de Colau. Recentment, va acordar amb els comuns regular el lloguer de temporada a la ciutat. Els seus antics socis no acaben de confiar en el compromís del PSC. A l'estiu ja van demanar al govern municipal quant havien invertit a explicar la regulació de lloguers a Barcelona en tant que àrea tensionada per complir un acord de plenari. El govern socialista els va respondre que entre el 25 de març i el 14 d'abril havien fet una campanya consistent en una piulada a X, una storie a Instagram i un post a Facebook per valor de 6.800 euros a més d'un reportatge patrocinat a un dossier especial del Crític.cat per valor de 8.700 euros, una notícia a la web municipal i un FAQs al web d'habitatge.  

Vist i llegit

L'argentí Luis Moreno Ocampo va ser el primer fiscal del Tribunal Penal Internacional entre els anys 2003 i 2012 i va processar diversos estats i els seus dirigents per delictes de lesa humanitat. Aquests dies ha passat per Barcelona per presentar llibre i ahir la periodista Anna Balcells l'entrevistava a El Punt Avui. Afirmava que "posar fi a les guerres no ha de ser una cosa impossible" i avisava que, malgrat que el TPI és una primera eina per avançar en la gestió dels conflictes, "no pot ser la única". "Les decisions que han pres estan molt bé, el que passa és que els EUA no les volen complir. Aquí hi ha un problema molt seriós i el senador nord-americà Lindsey Graham n’és un bon exemple. Va insistir molt perquè el TPI processés Putin perquè és un enemic i, després, es va enfurismar en el cas de Netanyahu, perquè és un amic. Però la lògica amic-enemic no és la llei", comentava.

El nom propi

Es diu Juanjo Llopis i el seu nom no és molt conegut, però en unes setmanes es convertirà en el nou director de Caixa d'Enginyers. L'entitat que representa pretén fer-se un lloc al mapa de les financeres que operen al nostre país que, com el cas de Caixabank, actualitzen els plans estratègics, o miren d'aclarir el seu futur en una opa hostil de resultat encara incert en el del BBVA i el Banc Sabadell. La Caixa d'Enginyers va créixer molt en nombre de clients el 2017 arran de la situació política, però en els darrers fàcils la gestió de tot plegat no ha estat fàcil. Llopis, que va arribar a l'entitat el 2017 provinent de l'Institut Català de Finances, prendrà el relleu de Joan Cavallé, que portava 19 anys en el càrrec i de qui era el seu home de confiança. 

Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació

Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.