En els primers compassos del discurs d'obertura del debat de política general, el president Salvador Illa va pronunciar aquesta frase: "Entre l’esperança i la por, Catalunya sempre ha triat esperança". Aquesta dicotomia també va aparèixer en els primers compassos de la conferència pronunciada la setmana passada per Oriol Junqueras, líder d'ERC. El context global justifica parlar d'esperances i de pors, fins i tot més de pors que d'esperances, perquè una mirada al mapa del món obliga a extremar totes les precaucions. Catalunya no està sola al món, i el món és avui més feréstec que fa uns anys, de Palestina a Ucraïna, passant pels Estats Units de Donald Trump.
L'esperança és avui escassa en matèria d'habitatge, i per això Illa el situa com a principal carpeta de la legislatura. El gran anunci -més de 200.000 pisos en els propers cinc anys- té a veure amb una urgència que recorre la ciutadania, tot i que haurà de ser concretada per saber quin percentatge podrà ser destinat a protecció oficial. La construcció massiva servirà per abaixar preus o alimentarà una nova bombolla? Quin impacte tindrà en el model demogràfic i productiu? Sobre immigració, va ser clar: a Catalunya no hi ha lloc per als discursos d'odi, tot i que va admetre que el canvi de fesomia de ciutats i barris té un impacte evident. És una de les escletxes que alimenten l'extrema dreta.
Perquè el país no es trenqui es necessiten recursos -la llei de barris va en aquesta línia- però també horitzons, que seran més assumibles per al Govern en cas de tenir pressupostos. Per disposar de nous comptes, però, caldrà accelerar el compliment dels acords, sobretot en matèria de finançament, perquè és una clau -en mans d'ERC- que obre dues portes, tant a Barcelona com a Madrid. I, al mateix temps, Illa necessita pressupostos per tenir èxits incontrovertibles en la gestió, convertida en el sant grial de la legislatura. Si el president aspira a tenir un pòsit polític en el seu mandat, un llegat de futur, haurà de complir amb els socis. Aquest dimecres, més pistes al Parlament.
Avui no et perdis
- Illa s'ho juga tot a la carta de l'habitatge i deixa en guaret el finançament; per Bernat Surroca i Oriol March
- Mobilització massiva de sòl per fer més de 200.000 pisos; per Bernat Surroca, Lluís Girona i Oriol March
- Els socis apressen Illa per actuar ja en habitatge i finançament si vol encarrilar la legislatura; per Lluís Girona
- L'avortament i el PP: 50 anys ensopegant amb un dret fonamental; per Pep Martí
- Els alumnes de Catalunya tenen millors resultats en expressió oral en castellà que en català
