Hansi Flick afronta la seva tercera temporada al capdavant del Barça amb un objectiu clar: continuar evolucionant i competir per tots els títols. En les seves dues primeres campanyes a la banqueta blaugrana, l'alemany ha complert amb nota. Amb un estil cruyffista i un equip plegat de joves de la Masia, Flick pot presumir d'haver conquerit cinc dels vuit títols que ha disputat d'ençà que va arribar a Barcelona: dues Lligues, dues Supercopes d'Espanya i una Copa del Rei.
Després d'un estiu mogut amb altes i baixes de pes –com les sortides de Robert Lewandowski, Ferran Torres o Araújo, i les arribades de Rodri, João Cancelo (en propietat) o Anthony Gordon–, el Barça té per davant una temporada per consagrar el projecte i la plantilla. Amb el somni de la Champions més present que mai, Flick té el repte de revalidar, per tercera vegada consecutiva, el títol de lliga, davant d'un Reial Madrid que continua reforçant-se a cop de talonari i amb un vell conegut per a la culerada a la banqueta rival: José Mourinho. Quines són les 5 claus perquè el Barça pugui mantenir el regnat de la competició domèstica?
Clau 1: Els "soldats" de Flick
Flick ha causat sensació des que va arribar a Barcelona. Després d'un impacte inicial revolucionari, la llibreta tàctica de l'alemany s'ha instaurat al club i a l'equip, que se sent molt còmode amb el "model Flick". El seu Barça és un equip cruyffista: agressiu amb pilota i sense, atrevit amb els salts de pressió –el que en argot futbolístic es coneix com "emparellar jugadors i saltar a l'home"–, amb una defensa molt avançada i que no dubta a transitar ràpidament per arribar, com més aviat millor, a l'objectiu final: el gol.
Ara bé, del primer al segon any de Flick a la banqueta l'equip va evolucionar. El Barça de la darrera temporada, tot i acceptar i gaudir amb l'intercanvi de cops, va ser un equip molt més pragmàtic i pacient, capaç de "matar" el partit amb possessions llargues i matisant, fins i tot, la ja famosa "trampa defensiva" del fora de joc.
Els pecats de joventut de la plantilla i la irregularitat del joc en certs trams de temporada no van impedir que l'equip s'emportés el títol de Lliga, però van condemnar-lo a caure abans de l'esperat a la Copa del rei i a la Champions –totes dues eliminatòries perdudes davant l'Atlètic de Madrid, que va acabar 4t a la Lliga a 25 punts del Barça–. La fam de títols d'una plantilla jove i l'arribada de Rodri obren un nou escenari i empenyen Flick a continuar evolucionant cap a un Barça més dominant i menys esclau de la verticalitat.
Clau 2: Rodri i Pedri: un timó compartit
El fitxatge de Rodri fa entrar l'equip a una nova dimensió. La seva arribada tapa una carència que el Barça ha tingut des de la marxa de Sergio Busquets, la d'un pivot posicional capaç de sotmetre el rival i imposar el ritme del partit. És cert que el ritme de Rodri i el de Flick –el que hem vist fins ara a Barcelona, si més no– no coincideixen sempre, però la tendència de més control de la temporada passada sí que encaixa amb el nou mig centre blaugrana, que serà clau perquè l'equip pugui dominar al rival amb pilota i pressionar cap endavant després de pèrdua.
Rodri, a més, també allibera Pedri d'una tasca que, fins ara, havia de fer sol: dur el timó del joc blaugrana. L'experiència més recent del Mundial ens pot fer pensar que, potser, no són futbolistes complementaris, però res més allunyat de la realitat. El futbol és un esport de contextos, i el de la selecció espanyola no beneficia a un Pedri que va arribar fos a la Copa del Món després de passar-se tota la temporada tapant les carències defensives de Frenkie de Jong.
Clau 3: Lamine Yamal, el "10" del Barça
Lamine Yamal afronta, amb 19 anys acabats de fer, una temporada de consagració. Després de guanyar el Mundial, on va complir amb molt bona nota tot i jugar amb molèsties més que evidents després de la seva darrera lesió, el mataroní torna a can Barça amb l'objectiu de repetir l'èxit d'aquestes darreres temporades i somiar amb la Champions.
Amb la Pilota d'Or a l'horitzó, el Barça necessitarà que Lamine continuï creixent exponencialment i aportant, a banda d'un joc vistós, gols i assistències. Amb el '10' a l'esquena, el de Rocafonda ja ha demostrat que, tot i partir de banda dreta, té la porteria entre cella i cella i una capacitat associativa a l'altura de molt pocs jugadors al món. Lamine té una tendència innata a trepitjar zones interiors i tot fa pensar que, més d'hora que tard, el veurem jugant més lliure i centrat, sigui com a mitja punta o fals "9", especialment amb l'adeu de Lewandowski i Ferran Torres.
El seu rendiment estratosfèric ja és una realitat, com ho són els fitxatges de Gordon i Adeyemi, els quals Lamine podrà nodrir d'assistències amb passades en profunditat perquè els seus companys puguin atacar l'espai, com ja fa amb Raphinha i Fermín per desequilibrar molts partits. L'arribada de Rodri, a més, també ajudarà el de Rocafonda a tenir més socis per ajuntar-se amb la pilota i sotmetre al rival des de l'atac posicional, juntament amb jugadors com Pedri, Dani Olmo, Gavi o Marc Bernal.
Clau 4: Dos interrogants sense resoldre: un "9" i un central
El mercat de fitxatges arriba al seu ocàs i el Barça continua amb la carpeta del fitxatge del "9" sense resoldre. Amb la marxa de Lewandowski i Ferran, l'equip encara no té un davanter centre pur en plantilla, i l'objectiu prioritari d'incorporar Julián Álvarez sembla molt complicat, ja que l’Atlètic de Madrid té la paella pel mànec i no el vol vendre al club blaugrana.
El gol, però, és una tasca col·lectiva, i més en un equip com el de Flick que se sent molt còmode anant a resultats llargs o a l'intercanvi de cops amb el rival. Sigui amb Julián o un altre "9" en plantilla, el Barça té el talent i alternatives suficients en atac per redistribuir els gols a la lliga amb els fitxatges d'Anthony Gordon i Karim Adeyemi, i la irrupció del jove davanter egipci Hamza Abdelkarim.
L'altre interrogant és el del central que acompanyarà Pau Cubarsí. Després de la sortida d'Araújo, Flick té en nòmina a Gerard Martín, Andreas Christensen (si les lesions el respecten), Eric Garcia (tot i que sembla que s'ha assentat al lateral dret), el propi Cubarsí i el jove del planter Álvaro Cortés. A banda, la pretemporada també ha servit per obrir la porta a què Jules Koundé deixi el lateral dret per sumar minuts a l'eix central de la defensa.
Ara bé, després d'un primer gran any com a central, és Gerard Martín qui sembla haver convençut l'entrenador alemany per poder fer parella amb Cubarsí a al centre de la defensa, amb l'alternativa d'un Eric Garcia polivalent que rendeix, i amb nota, allà on jugui. La manera de jugar de Flick porta al límit els centrals i els obliga a ser atrevits, amb pilota i sense, i si no arriba cap fitxatge en aquesta posició, Gerard Martín tindrà una oportunitat excel·lent per confirmar que té el nivell com per ser un central de garanties a can Barça.
Clau 5: El Madrid de Mourinho, un rival digne?
Tot i els dos anys de sequera, el rival a batre continua sent el Reial Madrid. Florentino ha buscat revolucionar l'equip dels "nous galàctics" amb més fitxatges estrella, després d'un any de fracassos amb Xabi Alonso i Álvaro Arbeloa a la banqueta. La tornada de José Mourinho, però, és un cop d'efecte que pot girar-se-li en contra al president del Madrid.
En els darrers sis anys, l'entrenador portuguès ha estat acomiadat del Tottenham, la Roma i el Fenerbahçe, i arriba després d'entrenar al Benfica aquesta darrera temporada –sense guanyar cap títol–. La figura de Mourinho encara genera entusiasme en el sector majoritari del madridisme, i és més que probable que sigui capaç de transmetre a l'equip un caràcter competitiu que, fins ara, li ha mancat; però la seva "llibreta tàctica" sembla haver quedat desactualitzada.
Tot i el dispendi en el mercat de fitxatges, Florentino no ha solucionat el principal problema de l'equip: la manca d'un migcampista organitzador. Sense aquesta peça, el Madrid té un equip plegat d'estrelles, de nous galàctics –com Mbappé, Vinícius, Bellingham, Carlos Espí o Yan Diomandé–, però sense un nexe d'unió que les pugui fer brillar plegades; com ja s'ha vist en la primera jornada d'aquesta lliga tot i la victòria davant l'Espanyol als minuts finals. La qualitat neta de la plantilla del Madrid no està en dubte, però el Barça de Flick és un equip que rema plegat en la mateixa direcció, amb un objectiu comú i sense egos que destorbin el camí; i el futbol va d'això, de ser un equip.
