Quan Pere Aragonès va ser investit president, va anunciar que la legislatura es basaria en "quatre transformacions". Una d'aquestes era la "revolució verda", prioritzar la lluita contra la crisi climàtica i de biodiversitat a partir d'un desplegament normatiu i de planificació. Malgrat que desplegament de les renovables ha viscut un punt d'inflexió (insuficient) i s'ha posat en funcionament L'Energètica, entre altres, el final precipitat de la legislatura ha deixat diversos deures pendents sense finalitzar.
Mentre des d'ERC s'assegura que aquesta transformació verda ha estat una realitat després de "deu anys de paràlisi", l'oposició parla d'oportunitat perduda, malgrat que amb matisos. En aquest sentit, la minoria dels republicans al Parlament ha estat un element que també en aquest àmbit ha condicionat l'acció de govern, per la necessitat de buscar acords sovint impossibles.
Entre l'herència i una transformació limitada
Les polítiques ambientals van estar en mans de l'espai polític de Junts des del 2010 fins al 2021 quan Teresa Jordà es va convertir en la consellera. "Veníem d'una dècada de paràlisi, no només en transició energètica sinó també en biodiversitat, residus i qualitat de l'aire". Ho assegura el republicà Eugeni Villalbí, que considera la "transformació verda ha estat una realitat tant en la definició de model com en l'acció".
L'oposició, com era d'esperar, no hi està d'acord, però amb matisos. Sílvia Paneque (PSC) parla directament de "legislatura en blanc": "No només no s'ha lluitat contra l'emergència climàtica sinó que s'ha perdut l'oportunitat de posar les bases per una reindustrialització verda". "Transformació? Tot el contrari. Catalunya encara va més tard en la transició energètica", apunten des de Junts, en una resposta del partit a Nació feta per escrit.
“La transformació verda ha estat una realitat: s'ha passat en tots els àmbits de la paràlisi a l'acció i definint un model equilibrat”
eugeni villalbí (ERC)
"La revolució verda que ens prometia el president va durar molt pocs dies", assegura Dani Cornellà (CUP), el primer partit a pactar amb ERC per desencallar la legislatura. "Vam acordar una moratòria de macroprojectes renovables fins a tenir a punt la planificació -el denominat PLATER-, però encara avui no és una realitat", afegeix. Des dels Comuns, Lluís Mijoler considera que "el Govern ho ha intentat", però assenyala que finalment els lobbies s'han imposat a causa de la feblesa parlamentària dels republicans. "Confiava molt en la consellera Jordà, va ser força valenta amb qüestions com l'aeroport o la ZEPA", assegura l'alcalde del Prat de Llobregat.
Les dificultats per governar amb només 33 diputats s'admeten també des d'ERC. "Podem arribar a acceptar que la transformació verda ha estat menor de la que voldríem evident. Però a davant hem tingut un mur sociovergent que defensava els interessos dels lobbies", assegura Villalbí.
Una legislatura que acaba amb deures pendents
Que la legislatura hagi acabat abruptament quasi un any abans del previst dificulta els balanços. Tot i això, és una realitat incontestable que alguns dels deures pendents en matèria normativa i de planificació han quedat pendents, sigui de manera parcial o total.
És cert que el Govern ha fet les darreres setmanes un esprint per mostrar que qüestions com lallei de residus estaven a la recta final. "Segurament amb un any més de coll l'hauríem aprovat, però hem apostat per travar consensos perquè després de les eleccions sigui una realitat", assegura el candidat d'ERC.
“No només no s'ha lluitat contra l'emergència climàtica sinó que s'ha perdut l'oportunitat de posar les bases per una reindustrialització verda”
SÍLVIA PANEQUE (psc)
No ho veu així Sílvia Paneque que considera que tampoc hi hauria hagut de temps per ser aprovada al Parlament. "Diuen que la llei està consensuada, però només hem vist un power point", afegeix el cupaire Dani Cornellà. Junts encara va més enllà i assegura que per "tacticisme" -en relació amb les municipals del 2023-, algunes de les qüestions més polèmiques es van ajornar. "S'està fent més acció de govern en dues o tres setmanes que el darrer any i mig", afegeix Lluís Mijoler (Comuns), respecte a anuncis com la futura aprovació de pla de qualitat de l'aire.
En aquest cas, sí que és cert que la pressió dels alcaldes de l'Arc Metropolità, bàsicament del PSC, ha obligat a la conselleria de David Mascort de reduir l'ambició d'algunes mesures com la prohibició dels vehicles amb etiqueta groga a les zones de baixes emissions. "Els municipis denuncien manca de diàleg. És el mateix que ha passat al Parlament", es justifica la diputada socialista.
A banda de la llei de residus i el pla de qualitat de l'aire, una de les qüestions que ha quedat pendent ha estat la constitució de l'Agència de la Natura, objecte de crítiques per part de sectors com el forestal o el pagès per manca de representativitat -Junts i PSC reclamen redefinir-ne la composició-. "Aprovar-ne els estatuts és un tràmit administratiu que podria culminar aquest estiu i que funcioni a la tardor", afirma el republicà Eugeni Villalbí, però sobretot destaca que el Fons Climàtic ha permès passar les polítiques de biodiversitat de 10 a 100 milions d'euros.
Entre els deures que també quedaran per a la propera legislatura hi ha completar el desplegament de la llei de canvi climàtic -els pressupostos de carboni no s'han aplicat-, la llei de biodiversitat o la del conservatori del litoral, entre altres.
L'Energètica, la joia de la corona
Un dels punts clau de l'acord entre ERC i la CUP va ser la creació de L'Energètica, l'empresa pública d'energies renovables de la Generalitat. En un context complicat, l'emergència hídrica s'ha sumat a la climàtica, el Govern la pot exhibir com la joia de la corona per la rapidesa en constituir-la i posar-la en funcionament.
El projecte ha generat un consens creixent -tal com es va veure al ple de renovables al Parlament-, malgrat que un candidat de Junts com Joan Canadell assegurés fa pocs dies en un debat sectorial que "no hi han estat mai a favor". "No tothom volia L'Energètica i ara que és una realitat tothom es vol posar medalles", treu pit el republicà Eugeni Villalbí.
“La nostra proposta per L'Energètica va molt més enllà: una empresa pública que confronti amb els oligopolis en generació, distribució i comercialització”
DANI CORNELLÀ (cup)
Des d'ERC s'aposta per anar més enllà: aconseguir cobrir les necessitats de l'administració pública, però també ajudar els municipis a fer la transformació del model energètic. És en aquesta qüestió que socialistes i comuns reclamen més ambició. "Més mitjans i més flexibilitat", assegura Lluís Mijoler que considera que en municipis com el Prat s'ha anat més ràpid.
La CUP també reivindica L'Energètica, però volen més ambició per "confrontar amb els oligopolis". En aquest sentit, celebren accions com la d'assumir les centrals hidroelèctriques amb la concessió vençuda malgrat lamentar-ne la lentitud, tot recordant que fa mesos que esperen l'informe promès sobre el conjunt de minicentrals de les conques internes.
Renovables: un punt d'inflexió insuficient
Catalunya té marcat l'objectiu d'assolir l'any 2030 la producció del 50% d'energia elèctrica de fonts renovables. Tanmateix, amb els parcs eòlics i solars actualment en funcionament només s'arriba a 26 i al 9% de la potència necessària per fer-ho possible.
Des d'ERC es defensa haver posat ordre amb un decret que reformava l'impulsat pel conseller Damià Calvet i que "havia incendiat el territori". Més enllà d'admetre que aspectes com l'obertura a la participació local no han funcionat, sí que consideren que s'ha viscut un punt d'inflexió amb l'autorització prèvia fins a 262 nous MW eòlics i 1.430 MW de solars. Són, en total, 1.692,80 MW, encara lluny de l'objectiu de 3.000 que tenien per al conjunt de la legislatura, malgrat que en aquest cas sí que l'avançament electoral impedeix avaluar-ne el compliment.
"Caldria parlar de projectes en funcionament o, si més no amb llicència de construcció", opina Sílvia Paneque -el 30% no la tenen-. Sigui com sigui, si tots els projectes amb autorització administrativa tiressin endavant -cal completar-ne la tramitació i després construir-los, Catalunya tot just fregaria el 35% de l'objectiu per al 2030: un 39% en solar fotovoltaica i un 31% en eòlica. Des de Junts, per la seva banda, es critica que la conseqüència sigui una "major dependència de l'Estat i línies de molta alta tensió des de l'Aragó".
“Les dades de desplegament de renovables a Catalunya provoquen vergonya. Hauríem de ser líders”
lluís mijoler (comuns)
"Amb les dades a la mà, el decret clarament no ha funcionat", afegeix la diputada socialista, que aposta per agilitzar les tramitacions aplicant els silencis administratius positius. També hi coincideix Lluís Mijoler: "Les dades de Catalunya provoquen vergonya". En canvi, des de la CUP es té una visió diametralment oposada i reclamen aprovar primer la planificació. "La llei de canvi climàtic ens marca un model energètic que no és el que està desenvolupant la Generalitat", conclou Dani Cornellà.