“El planeta s'ofega en plàstic”. Aquest ha estat el desesperat missatge d'Inger Andersen, directora executiva del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient hores abans que la ciutat coreana de Busan aculli la cinquena i, en principi, última ronda de negociacions per arribar a un acord que en limiti la producció. Un centenar de països intentaran tancar el primer Tractat dels Plàstics, amb l'amenaça que sense limitacions la seva generació es pugui multiplicar entre 1,5 i 3 l'any 2060.
Corea acull la reunió decisiva
La ciutat portuària de Busan, a Corea del Sud, acull des d'aquest dilluns la cinquena ronda de negociacions del Tractat Global dels Plàstics. Si acaben amb entesa, per primera vegada es posaran límits a la producció d'aquests derivats del petroli que s'ha convertit en un dels principals problemes de contaminació, tant en la superfície terrestre com al mar.
No hi haurà de cap manera una prohibició total, però sí que es treballa per limitar la producció de polímers sintètics, per intentar que els productes que arribin al mercat siguin menys contaminants i per assegurar que no acabin abocats al medi sense entrar als sistemes de gestió de residus.
La reunió de Busan arriba hores després de clausurar-se la COP29 amb uns resultats poc ambiciosos. En aquest sentit, de nou, un dels països que es manifestarà més reticent a qualsevol mena d'acord és l'Aràbia Saudita. I és que, a banda de ser un dels grans productors de combustibles fòssils, també és el major productor mundial de propilè primari, un dels principals tipus de plàstic.
Uns 450 milions de tones anuals de plàstic
Cada any s'estima que es produeixen uns 450 milions de tones plàstics. D'aquestes, almenys 52 s'aboquen cada any directament al medi, segons un estudi recent de la prestigiosa Nature. És més del doble que s'estimava fins ara i, si s'arrengleressin, permetrien fer la volta al món 1.500 vegades.
De totes aquestes, més de dos terços procedeixen de les escombraries no recollides. Aquest fet és especialment greu als països del Sud global. De fet, quasi 1.200 milions de persones -el 15% de la població mundial- no disposa d'aquest servei. Un 43% arriben al medi en forma sòlida mentre que un 57% es cremen sense cap mena de control sanitari ni ambiental. Si no canvien les actuals polítiques, aquesta quantitat podria arribar a 121 milions a mitjan segle, segons una investigació publicada a Science.
El ritme de creixement de producció dels plàstics és d'un 2,4% anual, fet que si no hi ha cap mena de fre, suposaria triplicar l'actual producció l'any 2060. Ara bé, altres projeccions consideren que no augmentaria tant: entre 1,5 vegades i el doble. Sigui com sigui, es tracta d'un problema ambiental de primer ordre que tant en el cas dels macroplàstics com els microplàstics afecta espais naturals, la biodiversitat i també la salut humana.