Victòria nuclear del PP al Congrés que fa mesos que, conjuntament amb Vox, donen suport a la reivindicació del sector que reclama convertir en paper mullat el calendari de tancament. Els populars han aconseguit que la proposició de llei per allargar-ne la vida hagi superat el primer tràmit parlamentari gràcies a l'abstenció de Junts i l'absència de fins a sis diputats (entre les quals les de José Luis Abalos i Santos Cerdán). Tant el partit de Carles Puigdemont com ERC han manifestat els dubtes que els suposa deixar enrere l'energia que produeix el 50% de l'energia consumida a Catalunya i han reclamat al govern espanyol garanties en el subministrament.

Un nou èxit sorpresa del PP

El passat mes de febrer el PP va aconseguir una victòria parlamentària inesperada. Les abstencions d'ERC i Junts van permetre aprovar una proposició no de llei -sense valor jurídic- per allargar la vida de les nuclears. Aquest fet va motivar els populars a presentar el mateix text en forma de llei per evitar qualsevol tancament abans del 2030 i, en general, allargar la vida de tots els reactors una dècada més.

El Congrés dels Diputats ha votat aquest dimarts si la llei podia iniciar la tramitació i el resultat, de nou, ha tornat a ser favorable als populars per sorpresa: 171 vots a favor, 166 en contra i 7 abstencions de Junts. A banda del PSOE i Sumar, ERC, Podem, el PNB, i EH Bildu hi han votat, però no han estat suficients per superar el bloc format per PP i Vox. El debat ha començat molt crispat -no per l'energia nuclear, sinó pels casos de corrupció que esquitxen el PSOE- i amb la sensació general que, encara que s'aprovés el tràmit d'avui, aquesta proposta de llei quedaria en un calaix.

Els dubtes dels partits catalans

El PP considera que un “govern a les últimes no pot decidir sobre el tancament de les nuclears”. “És una energia fonamental per a la transició energètica”, ha assegurat el diputat Juan Diego Requena. Tot i assegurar que sempre hi han estat a favor -també quan les elèctriques van pactar-ne el tancament-, no s'han estalviat les crítiques de Vox que els han acusat d'augmentar els impostos a l'electricitat produïda amb combustible radioactiu.

• Catalunya, un país nuclear que ho hauria de deixar de ser en una década
• El sector nuclear dona per fet que Catalunya no podrà tancar les centrals
• D'on ve i qui la consumeix: així funciona l'energia elèctrica a Catalunya

El PSOE, a través del diputat tarragoní Andreu Martín, ha assegurat que “Espanya té un bon full de ruta per complir els objectius europeus de descarbonització” i ha acusat el PP de tenir una “obsessió” amb les nuclears. El també català Eloi Badia, en representació de Sumar, ha assegurat que la proposta és una “estora vermella” pensada per a Endesa, Iberdrola i Naturgy.

Semblava que la clau de la votació la tenien els partits independentistes. Una nova abstenció d'ERC i Junts hauria pogut facilitar que la proposició de llei tirés endavant, però al final ho ha fet gràcies a les absències. El partit de Carles Puigdemont ha mantingut la postura de fa unes setmanes. En aquest sentit, malgrat que la diputada Pilar Calvo ha criticat alguns dels seus plantejaments, ha recordat que “Catalunya necessita tenir respostes sobre si hi haurà garanties de subministrament”. S'ha mostrat molt crítica amb el govern espanyol -a qui ha acusat de ni voler reunir-se amb les operadores- i ha fet una crida a “no posar en risc el futur de la indústria catalana”. De fet, la intervenció del PP s'ha centrat en intentar seduir els partits catalans i apel·lant constanment a la importància de l'energia nuclear en el mix elèctric del nostre país.

Els republicans, per la seva banda, aquesta vegada han optat pel “no”, malgrat els equilibris de la diputada Teresa Jordà, ja que part de les bases del partit al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre no veuen del tot clar el tancament. En aquest sentit, ha combinat un discurs antinuclear amb reclamar un calendari ordenat. “No pot ser precipitat. Cal planificació i amb compromisos amb el territori”, ha assegurat l'exconsellera d'Acció Climàtica. En aquest sentit, s'ha preguntat “fins quan podrà el PSOE mantenir l'actual calendari sense tirar endavant les inversions necessàries”.

Des de la societat civil, la Xarxa per la Sobirania Energètica ha lamentat el resultat de la votació: “El Congrés ha triat els interessos privats i electoralistes per sobre del bé comú de la ciutadania”. La Fundació Renovables, per la seva banda, ha denunciat que el text debatut “no té base científica” i que la nuclear no és compatible amb la transició energètica, ja que centrals com Almaraz el que estan fent és de tap per la incorporació de més fotovoltaica a la xarxa.

Les elèctriques no es posen d'acord sobre el tancament d'Almaraz

El debat del Congrés -a banda de Santos Cerdán i la corrupció- està molt influït pel compte enrere pel tancament del primer reactor de la central extremenya d'Almaraz. La setmana passada, Endesa i Iberdrola van enviar una carta al govern espanyol per sol·licitar-ne l'allargament durant tres anys fins al 2030, però sense qüestionar la desconnexió final de les nuclears l'any 2035. El text, no incloïa referències a la reducció de la fiscalitat, però sí que a la pràctica acabaria suposant una disminució de la taxa Enresa pel fet que es distribuís en més exercicis.

Fonts del Ministeri de Transició Ecològica neguen que aquesta fos la petició formal que reclamaven a les elèctriques per plantejar-se modificar el calendari. Ho qualifiquen de “simple declaració d'intencions” i recorden que no compta amb la signatura de Naturgy ni d'EDP.

Ara, caldrà veure si les elèctriques tornen a moure fitxa i intenten aturar in extremis el calendari per desconnectar el primer dels set reactors de l'estat espanyol, previst per a l'1 de novembre de 2027.