La sequera no s'ha acabat, però ha quedat molt tocada. Aquest és un balanç realista de l'impacte del doble episodi de pluja i neu d'aquest cap de setmana que, tal com s'esperava, ha fet diana de ple a les capçaleres del Ter i el Llobregat, però també de la Muga, el Fluvià i la Tordera. Amb uns embassaments de les conques internes que han superat el 40% per primera vegada des de l'agost del 2022, el Govern reunirà aquest dimarts el comitè interdepartamental de sequera. Caldrà veure, per exemple, si es deroga l'emergència als municipis que depenen del pantà Darnius-Boadella.
És possible eliminar del tot les restriccions per sequera?
El Govern ajorna qualsevol valoració sobre l'impacte de les pluges d'aquest cap de setmana fins al comitè interdepartamental de sequera d'aquest dimarts. Ho farà un mes després de l'última reunió i amb una situació molt diferent.
Si al llarg de l'hivern les reserves anaven a la baixa, en només tres dies i mig han viscut el creixement més gran des del 2020. En el cas del sistema Ter-Llobregat, del qual en depèn tota la regió metropolitana de Barcelona, en tres dies i mig els embassaments han passat de 202 a 254 hm3 -més del 41,5%-.
Ara bé, això és suficient per derogar l'alerta per sequera? Ni de bon tros. Aquest escenari, el darrer que inclou restriccions requereix arribar a 300 hm3. “La sequera no s'ha acabat. Si no continua plovent, no es revertiran els quatre anys amb dèficit”, adverteix Dante Maschio, portaveu de la plataforma Aigua és Vida. Ara bé, és cert que per primera vegada no es pot descartar que es puguin eliminar del tot les limitacions aquesta mateixa primavera.
Una de les decisions que, amb les dades a la mà, sí que podria prendre el comitè interdepartamental és la sortida de l'emergència a l'àmbit de Darnius-Boadella. Aquest embassament de l'Alt Empordà, del qual en depenen 12 municipis entre els quals Figueres i Roses, ha més que duplicat reserves i ha superat el llindar del 30%, molt per sobre del que marca el pla per alleugerir les restriccions.
Només és l'inici d'una primavera plujosa
Els models a llarg termini indicaven una primavera més plujosa que la mitjana, especialment a l'abril. En el cas del març -excepte a les Terres de l'Ebre- mostraven un comportament habitual, però que només amb aquest primer episodi ha quedat àmpliament superat.
Els cabals dels rius continuen molt per sobre del normal -el Ter mantenia aquest migdia uns 90 m3/s a Roda i el Llobregat 40 a Guardiola-, fet que garanteix un creixement sostingut de les reserves als embassaments durant els pròxims dies. A més, hi ha molta neu encara a les capçaleres, ja que els gruixos acumulats es van situar entre els 40 i els 70 centímetres a les cotes 2.200-2.400.
A banda de tota l'aigua que queda per entrar i de les tendències a llarg termini, el temps no acaba de fer net. De fet, tant aquest dilluns, com dimarts i dimecres es mantindrà la inestabilitat, especialment al nord-est. Més enllà, caldrà veure si a finals de setmana es pot tornar a configurar un episodi notable de precipitacions.
Encara és massa d'hora per parlar de la sequera en passat, però ja es pot començar a analitzar què n'hem après com a societat. En aquest sentit, una veu autoritzada és David Saurí, catedràtic de Geografia Humana de la UAB, ja que va estudiar molt a fons la crisi hídrica del 2006-2008.
“La resposta de la gent va ser molt important amb un esforç brutal per estalviar. A més, l'ACA va posar les bases de futur en aspectes com la regeneració i la reutilització”, explica en declaracions a Nació. La crisi financera i les retallades van impedir complir amb les inversions planificades, però, en canvi, els comportaments socials es van mantenir. No només per la consciència, sinó també per l'increment de preu i canvis legals com els codis tècnics d'edificació.
I en l'actual? Saurí torna a destacar l'estalvi, però admet que en l'àmbit domèstic s'està arribant al límit. Això sí, veu potencial en aspectes com la reutilització d'aigües grises i pluvials -destaca com un pas endavant la nova ordenança municipal presentada recentment per la Diputació de Barcelona- així com les polítiques de retrofitting impulsades a Califòrnia o Austràlia per millorar l'eficiència hídrica dels habitatges.
“S'han fet avenços en polítiques municipals”, admet Dante Maschio. També celebra -malgrat no compartir l'enfocament- que “l'aigua sigui una prioritat per aquest Govern”, però lamenta més enllà d'una certa continuïtat respecte a l'executiu anterior s'hagi optat per una “connivència amb el sector privat i per l'eliminació de les sancions als municipis amb un consum excessiu”. Per Saurí, és “perillós” basar el discurs exclusivament en la gestió de l'oferta i en la idea “d'independitzar-nos del règim hídric natural”. “Cal combinar-ho amb la gestió de la demanda”, conclou el catedràtic de la UAB.