Sau al 97% i Susqueda al 94%. Els embassaments del Ter freguen el ple després de la llevantada i a l'espera que en les pròximes hores continuï entrant molta aigua. Una imatge magnífica -fa dos anys el pantà osonenc s'encaminava cap al mínim històric-, però que hagués pogut ser un problema si no s'hagués deixat un resguard per rebre el cabal que arribava des de la capçalera. En aquest sentit, va ser clau l'operació de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) de desembassament preventiu a partir del dijous 15 de gener i que es va aturar al complet just abans del moment més dur del temporal per evitar inundacions més greus aigües avall.
El sistema Ter-Llobregat per sobre del 92%
Malgrat l'obertura de comportes de Susqueda i la Baells, el sistema Ter-Llobregat supera aquest dimecres el 92% de la seva capacitat total amb els cinc grans pantans de les conques internes entre el 87 i el 97%. Són en total 550 hm3, una xifra que multiplica per 5,5 la que hi havia just fa dos anys.
De fet, el conjunt de les conques internes ja estan per sobre del 90% i també ha calgut fer desembassaments preventius a Darnius-Boadella -l'única zona del país que va arribar a activar l'emergència 2 per sequera- i a Foix. Aquest llindar no se superava a Catalunya des del gener de 2020.
Precisament, ara fa sis anys, el temporal Glòria -que va deixar entre 200 i 500 litres arreu del país- va impactar a Catalunya amb els pantans també molt plens. Aleshores, l'aigua que es va alliberar no va ser suficient per evitar grans inundacions a la zona de Girona i del Baix Ter, però també al Bages.
Un operatiu clau per la tempesta Harry
El 15 de gener els embassaments del sistema Ter-Llobregat s'havien estabilitzat amb unes reserves de 521 hm3. Les previsions del temporal Harry, que incloïen un doble episodi primer de xaloc i de llevant, van provocar que l'Agència Catalana de l'Aigua iniciés l'operativa de desembassament. Com es va determinar quanta aigua calia alliberar? "A partir de la previsió meteorològica disponible, l’anàlisi tècnic intern i en contacte amb el Meteocat", expliquen fonts de l'ACA a Nació.
De manera progressiva, Susqueda va anar augmentant el cabal de sortida fins als 75 m3/s mentre que la Baells i Darnius fins als 10. A mesura que s'acostava el gir de vents que havia de provocar una llevantada -una situació que deixa les majors acumulacions a les muntanyes del Ripollès i a les comarques gironines- es va reduir l'alliberament d'aigua. En aquest sentit, dels pantans del Ter només sortien 5 m3/s -cal recordar que a la zona del Pasteral hi ha la canonada del transvasament cap a la regió metropolitana- en el moment en què les precipitacions eren més intenses.
- Dessembassament de Sau aquest dilluns al matí
- Emili Vilamala
Rius com l'Onyar van arribar als 335 m3/s a Girona mentre que el Daró va arribar a quasi 520 -cent més que el temporal Glòria-. Part d'aquesta aigua va desembocar al Ter que en el seu tram final, a Torroella de Montgrí, va arribar a dos pics de 1.300 m3/s. Malgrat que es va arribar a desbordar a Verges, la situació hagués estat molt més extrema sense la regulació que va proporcionar a Susqueda. En aquest sentit, segons els càlculs de l'ACA, el cabal hauria pujat 400 metres cúbics més. A la Muga, per la seva banda, el riu va arribar a 560 m3/s i el pantà de Darnius va retenir un cabal addicional de 90 més.
"Les preses són unes infraestructures essencials en la reducció de danys per inundacions", expliquen les fonts consultades que recorden la important funció de laminació d'avingudes. Ara bé, els embassaments -que també provoquen un impacte ambiental molt important- no són una solució màgica. "Els plans de protecció civil i d’autoprotecció municipals, els plans de gestió del risc o l’urbanisme fora de zones inundables, entre atres, són mesures bàsiques i molt rellevants per obtenir un benefici en el mateix sentit", afegeixen.
Equilibrar els volums als embassaments
Amb Sau encaminant-se cap al ple total i el resguard assolit a Susqueda, avui està sortint de l'embassament osonenc fins a 152 m3/s d'aigua, una quantitat lleugerament per sobre de la que arriba des de Roda de Ter. "L'objectiu és equilibrar els volums als embassaments", assenyalen des de l'ACA. En aquest sentit, amb el cabal aigües avall "tendint a la normalització", s'ha tornat a obrir parcialment l'aixeta de Susqueda fins a 33 m3/s.
Tot plegat amb una nova pertorbació que podria afectar part de Catalunya a partir d'aquest dissabte. Malgrat que l'administració hidràulica evita fer previsions públicament, tot apunta que les pròximes hores haurà d'augmentar el desembassament per poder assumir l'aigua que arribi i també part del desglaç de la neu. En aquest cas, però, els tècnics de l'ACA aclareixen que no tota arribarà als pantans ni molt menys, ja que una part s'infiltra, una altra s'evapora o es dispersa per l'acció del vent.
