Aquest divendres es tanca la primera setmana del curs escolar, exercici que ha de servir per curar ferides, cap de tan necessària com la dels resultats acadèmics, assenyalats pels mals resultats a l'últim informe PISA. El Govern del PSC ha fet seu el treball del comitè d'experts convocat per l'executiu d'ERC i està decidit a reforçar els ensenyaments bàsics —de la comprensió lectora a les matemàtiques— mentre demana ajuda a l'OCDE per auditar el sistema. La consellera d'Educació, Esther Niubó, també s'ha proposat atendre de forma prioritària les carències de places a la Formació Professional (FP), amb 31.000 alumnes que demanden estudis i que no tenen plaça a la pública. Són urgències capitals, que reclamen temps i se superposen a una altra crisi, la de la salut del català a les aules.
Per descriure el paisatge general val la pena recórrer a l'informe presentat pel conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, en la reunió del Govern de la setmana passada. El document preparat pel titular del departament de nova creació detallava que, a 4rt d'ESO, només el 34% de les activitats de grup es fan "sovint" o "sempre" en català, i que la relació entre professors i alumnes només és en llengua catalana en el 50% dels casos. A 6è de Primària, el percentatge és del 67%, un descens notable amb relació a estudis anteriors. Tot plegat, amb aplicació de la immersió lingüística a l'escola. No cal formar part de cap xat de famílies d'alumnes en escoles de Barcelona i la seva àrea metropolitana per constatar que les xifres mitjanes difoses pel conseller Vila s'ajusten a la realitat.
Succeeix que l'escola només és un reflex d'una realitat més àmplia, la del retrocés en l'ús social de la llengua, perceptible també en l'atenció sanitària i els serveis socials, el tracte a la restauració, la retolació als comerços, l'activitat de la justícia, la presència en les noves tecnologies o la producció audiovisual. L'informe planteja camins de solució, començant per una intervenció "ambiciosa" dels poders públics —la Generalitat al capdavant— i "consensos amplis", que es poden començar a conjugar amb el Pacte Nacional per la Llengua.
Però Vila, que ha admès que serà un "corcó" al Govern per estirar les mesures que afavoreixin la llengua, planteja metes volants d'avenços progressius. Un exemple: establir un calendari per formar en els pròxims quatre anys el personal sanitari i de serveis socials, amb la intenció de millorar l'atenció en català als usuaris. Al marge de reforçar accions que està tenint rendiment en el terreny audiovisual, com la producció infantil reorientada a la plataforma 3Cat.
La situació millorable del català no passa, doncs, només per l'escola. Hi ha marge per actuar en molts àmbits i revertir situacions de laxitud, com la normativa lingüística que s'aplica al comerç, lliure de sancions efectives per obviar la llengua. Però no hi haurà progressos notables si l'escola no reverteix la reculada. Per això, és necessari, entre altres mesures, actualitzar el model d'immersió per fer-lo d'aplicació realista, ampliar les aules d'acollida, reforçar els programes de lectoescriptura —aquest curs comptarà amb 3,5 milions més per ampliar els recursos d'I3 a 3r de Primària— i incentivar un personal docent conscienciat i implicat, també ben format. Els filtres aplicats als graus universitaris que serveixen per formar nous mestres donarien per a un altre butlletí.
L'escola ha de ser el primer front en la lluita per la musculació del català. Una escola oberta, però també determinada en l'ensenyament i protecció de la llengua. A moltes cases on no es parlaria mai, el català hi entrarà gràcies al treball que es faci a les aules, i hi pot perdurar si les famílies la incorporen com a plenament útil. El Govern de Salvador Illa hi ha de creure. Si no, l'aposta per la conselleria de Política Lingüística serà més tàctica i cosmètica que conseqüent.
- Trencarà Junts amb el PSOE? Les carpetes que amenacen la relació Puigdemont-Sánchez; per Oriol March.
- Xavier Vendrell: «Venen quatre anys de PSC perquè ERC i Junts hem comès errors molt greus»; per Ferran Casas i Manresa.
- La veu de Nació: «L'independentisme i Aliança Catalana»; per Oriol March.
- Alerta al Priorat per l'avanç de dos incendis simultanis.
- N'hi ha prou amb què Harris arrasés Trump en el debat?; per Ferran Fernandez Pintó.
El passadís
Les classes de periodisme polític de Xavier Giró a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) van seduir alumnes curs rere curs. Ara, aquelles lliçons a l'aula han pres forma de llibre, un assaig sobre la professió i el funcionament de la premsa amb el títol Contra la neutralitat. Jubilat de la docència però actiu en la divulgació del periodisme de pau i de lluita, Giró presentarà el llibre dijous de la setmana que ve a La Lleialtat Santsenca de Barcelona, acompanyat dels periodistes Pere Rusiñol, Sara González i Sergi Picazo, aquest últim editor del treball, una iniciativa de la capçalera Crític i Pol·len Edicions. Giró, referent de promocions de professionals de la informació, va conversar amb Nació l'octubre passat per analitzar el moment del periodisme, una entrevista que us recomano que recupereu.
Vist i llegit
The Athletic és la marca amb la qual The New York Times informa sobre el món de l'esport. En origen un mitjà independent i ara integrat pel principal diari dels Estats Units, la capçalera especialitzada en informació esportiva és especialment forta en el mercat anglosaxó, per bé que fa dos anys va obrir delegacions a Barcelona i Madrid per informar també del futbol espanyol. Avui, però, us proposo que llegiu un article de James McNicholas sobre la Premier League i, en concret, sobre l'Arsenal de Mikel Arteta. El tècnic basc, renovat fins al 2027, ha aconseguit que l'equip londinenc torni a ser competitiu a partir d'un futbol vistós, apuntalat amb un treball tàctic obsessiu. Arteta cuida tots els detalls, fins al punt que en un sopar amb els seus jugadors va contractar en secret un equip de carteristes amb l'encàrrec que robessin mòbils i carteres als seus futbolistes, amb la intenció que l'episodi servís per entrenar l'atenció de l'equip. Com relata The Athletic, l'entrenador només va avisar la plantilla al final de l'àpat -quan els jugadors ja s'havien adonat que els havien sostret objectes valuosos- per ensenyar-los els beneficis d'estar en tensió com a grup al camp.
L'imperdible
El debat televisiu entre Donald Trump i Kamala Harris, que ha donat ales a la candidata demòcrata a la presidència, ha agitat el camí cap a les eleccions del mes de novembre, completament obertes. Per comprendre millor els extrems de la societat nord-americana, que a la tardor ha d'elegir nou inquilí de la Casa Blanca, val la pena recuperar el primer capítol de la segona temporada de la sèrie Punt de no retorn, que el periodista i documentalista Raül Gallego emet a la plataforma 3Cat. El treball Armats i dividits: Por i paranoia a una guerra civil als EUA s'endinsa en la polarització que viu el país i explora fins a quin punt el resultat dels comicis del novembre podrien desencadenar més divisions que desemboquessin en violència armada. El treball de Gallego per als mitjans públics ja ha estat guardonat a escala internacional. Gaudiu-ne. Bon cap de setmana!
Joan Serra Carné
Redactor en cap de Nació
Vols que t'arribi La Brúixola de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre-la.