Jeannine Abella (Isona 1990) és diputada del Parlament de Catalunya i la cap de llista de Junts a les terres de Lleida. Abella atén Nació a les oficines de Junts i creu fermament en l'aposta pel president Puigdemont, perquè reconeix que gràcies a ell s'ha aconseguit una llei d'amnistia i han rebut el reconeixement internacional. A més a més, tanca de bat en bat la possibilitat d'un pacte amb Salvador Illa, perquè, segons la candidata, està supeditat a Madrid i els interessos de Catalunya estan per sota. Per una altra part, titlla a Pedro Sánchez de ploramiques i de fer teatre pels atacs que ha rebut el president, denunciant que els presos i exiliats polítics sí que han patit de debò.
De què van aquestes eleccions? Què hi ha en joc?
Aquestes eleccions van d'aixecar Catalunya. Estem immersos en un procés que sembla que tenim el país adormit, de recuperar el lideratge, de fer-nos respectar a Madrid i a Europa i de parlar en català. I això només ho pot fer un govern liderat pel president Carles Puigdemont, que ha estat sis anys i mig a l'exili defensant la institució de la presidència de la Generalitat de Catalunya, que és de tots els catalans i catalanes.
Després de les últimes precipitacions que hi ha hagut aquest mes, com es preveu la gestió de la sequera?
Hem de ser prudents. Ha plogut, però hem de ser prudents perquè al final el que ens marca el canvi climàtic ja ens venia marcant i no hem sigut capaços de fer-ho. Tenim un problema amb les infraestructures que han de fer front a aquesta manca d'aigua que tindrem. Encara que els pantans siguin omplerts, hem de preparar-nos per les que vindran. I això implica optimitzar el rec i modernitzar els recs existents. Hem d'ampliar regadius, com és el cas de la Conca de Tremp i no podem criminalitzar els regants perquè al final fan un servei a tota la ciutadania. Però també passa per tenir infraestructures com les dessaladores i les potabilitzadores i millorar la xarxa de distribució. Parlar de sequera no implica parlar sempre de pagesia, la xarxa de distribució dels nostres pobles està molt envellida, hi ha moltes fuites d'aigua, perdem molta aigua i no en som conscients. I això ho he viscut en primera persona com a alcalde, veig que el 30% de la jornada laboral, en còmput anual, de la brigada municipal va destinada a reparar fuites d'aigua.
Quines propostes té per revertir la situació dels pagesos? Les restriccions que estan patint són la vertadera solució?
La situació en què estan els pagesos és una situació límit i això ha sigut conseqüència que no hem tingut un model clar per la nostra pagesia i pel sector agroalimentari. I les restriccions no són la millor solució. Són conseqüència, per una banda, d'una falta de previsió del govern de la Generalitat de Catalunya i per l'altra, d'una manca d'inversions per part del govern estatal i aquí tenen la mateixa culpa el PP i el PSOE. Les restriccions són necessàries, però s'han plantejat malament i s'han encarat molt a la pagesia quan hi ha altres sectors on també podem estalviar aigua.
"Les restriccions són necessàries, però s'han plantejat malament i s'han encarat molt a la pagesia quan hi ha altres sectors on també podem estalviar aigua"
Quines propostes hi ha per Rodalies i les infraestructures de transport de Lleida?
Primer hem de partir de la base que tenim una realitat que és que el nostre transport estrella, el més útil, i el que sovint fem servir tots nosaltres, és el transport per carretera i això és perquè no hem tingut un transport públic que vagi encarat a no només dir que tenim la infraestructura, sinó que realment doni servei. Jo penso que el traspàs de Rodalies s'ha de fer, nosaltres com a independentistes, volem gestionar totes les competències i la prova la tenim que els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya funciona molt millor que Rodalies. També hem de lamentar doncs que aquest inici de traspàs de Rodalies, el que nosaltres pensem que es pot fer millor, no inclou cap línia de transport ferroviari de la demarcació de Lleida. Crec que ens hem de fixar en models d'èxit que han anat bé al nostre territori com és el cas del tren de Lleida a la Pobla que justament ho gestiona Ferrocarrils i, per una altra banda, el tema del servei d'Avant que patim. Més que un servei és un patiment, perquè no dona resposta a les necessitats que tenen els lleidatans i les lleidatanes. No pot ser que cada dia es quedi gent a terra que vulguis comprar un bitllet amb dos mesos d'antelació i fins aquell mateix dia no sàpigues si el podràs tenir i evidentment no pot ser que sigui més barat fer Barcelona-Madrid que Lleida-Madrid.
L'ampliació de l'Arnau de Vilanova és la solució als llargs temps d'espera?
És part de la solució. Òbviament, les obres ajudaran a fer que tinguem més espais per fer consultes externes i més quiròfans per fer cirurgies, però el problema no són els espais sinó la manca de professionals. Si no tens professionals de la salut, no avançarem amb les llistes d'espera per més espais que tinguem. El gran repte de la demarcació de Lleida és fixar professionals al territori, metges, infermeres, a l'Arnau i a tots els hospitals que tenim a la demarcació. Per tant, cal millorar les condicions laborals en què treballen, entenent també el territori en què treballen, on els desplaçaments no són els mateixos com poden ser a Barcelona. Cal reduir la burocràcia per ser més àgils a l'hora de reduir les llistes d'esper, atreure professionals que vulguin treballar les nostres terres i al final l'Arnau de Vilanova ha de ser l'hospital referent de Lleida, el Pirineu i l'Aran, però també ser una ramificació de tots els serveis sanitaris que tenim a la demarcació.
Quins són els tres principals objectius que té Junts a la demarcació de Lleida?
D'una banda, les comunicacions i les infraestructures de telefonia mòbil i l'Internet perquè arribin a cada racó del país perquè el teletreball és una oportunitat. També cal arreglar les carreteres i solucionar la manca de sòl industrial per atraure inversions de tota mena i diversificar no només quedar-nos amb el sector agroalimentari que ja de per si és pioner i punter a les nostres comarques. El segon és abordar el despoblament que passa per potenciar l'agricultura, el turisme sostenible, però també que tinguem els serveis bàsics a tot arreu com salut, educació, poder atendre la nostra gent gran, i també que tinguem lleure i oci a totes les comarques que també n'anem molt mancats. Finalment, potenciar la formació universitària i la formació professional. Hem de ser referents en aquest àmbit perquè tenim un territori molt extens amb molt poca població i, per tant, som un territori del valor afegit i que tenim molt camp per córrer en aquest àmbit.
El CEO dona com a guanyador al PSC. Han caigut els ànims a Junts o es creu en la victòria?
Nosaltres pensem que la millor enquesta és la que puguem fer el 12 de maig a les vuit de la nit com no pot ser d'una altra manera i al final nosaltres el que percebem és que el nostre model que plantegem de país agrada i, per tant, crec que el resultat que tindrem el 12 de maig serà sorprenent perquè guanyarem les eleccions.
Com se soluciona el problema de les presons i la sensació d'inseguretat que pateixen els ciutadans?
El tema de les presons, tenim traspassades competències, hem tingut un model penitenciari i de reinserció d'èxit, però des de fa uns anys hem deixat de ser referents i el que està passant a les presons catalanes és inadmissible. Nosaltres defensem la seguretat a les presons per a tothom, perquè és una manera de mantenir aquest clima. Seguretat pels interns però també seguretat pels treballadors penitenciaris i pels funcionaris de presons. I això resumint-ho amb dues mesures per ajudar aquests treballadors penitenciaris: primer, el compliment de les ràtios quan estan en servei i inevitablement passa perquè es reconeguin els funcionaris de presons com a agents de l'autoritat. I ja que parlem de presons, que és un tema que al Parlament he treballat molt, si ho extrapolem aquí al centre de Ponent té deficiències, perquè és un centre penitenciari molt envellit. El tema de la infraestructura com està muntada fa que requereixin més funcionaris per donar el mateix servei i, per tant, aquesta legislatura ha de ser la que impulsi que tinguem un nou centre penitenciari a Lleida. La seguretat de l'Horta de Lleida, dels robatoris i de tot plegat això passa per garantir la seguretat, per acabar amb la sensació d'impunitat que tenen les persones que cometen els crims. Perquè hi ha delinqüents que els detenen i l'endemà surten per la mateixa porta que han entrat, aquesta sensació d'impunitat s'ha d'acabar. No pot ser que una persona cometi 120 delictes que l'hagin detingut 60 vegades i que continuï al carrer, la nostra idea i el que defensem és que qui la fa, la paga i així també reduiríem molt els problemes de seguretat, també volem retornar l'autoritat a la policia i també fer de les ciutats i els pobles espais més segurs.
"El centre penitenciari de Ponent està molt envellit i pateix deficiències"
Com amainaria la desafecció dels votants?
Hem de fer entendre el poder que té poder posar una papereta en una urna, aquí tots els partits polítics ens presentem en un programa i la gent ha d'entendre que potser és el que no acaba de passar que tu pots decidir el futur de la teva ciutat, de la teva demarcació, del teu país perquè al final tothom té unes propostes que vol executar i llavors cadascú ha de decidir el que més li convé o el que vol que sigui el dia de demà Catalunya. També és veritat que potser és una mica culpa dels polítics que hem de saber explicar més la feina que fem, hem de prestigiar la política, ara si sortíssim aquí al carrer i preguntéssim a algú diria que li és igual a qui votar perquè, no tots els polítics són iguals i hi ha moltes hores de dedicació al darrere i al final quan et fiques en política és per canviar les coses.
Abans ha parlat de despoblament, com revifaria les terres de muntanya?
Primer de tot millorar les comunicacions tant viàries com telemàtiques, és a dir, que tinguem carreteres per arribar dignament als nostres pobles i que tinguem Internet a tot arreu perquè puguem treballar i comunicar-nos dignament. Tenir oportunitats laborals i això passa per potenciar els estudis universitaris a Lleida, però també al Pirineu i la formació professional i garantir els serveis bàsics de salut d'educació les escoles rurals i evidentment que també puguem passar-nos-ho bé quan acabem la nostra jornada laboral.
A la plana de Lleida també hi ha un fort despoblament, és inevitable aquest fet?
Penso que els pobles petits pateixen la mateixa situació, siguem del Pirineu o siguem de la Plana amb una diferència, els pobles petits de la Plana tenen una gran ciutat, la sisena ciutat del país com és Lleida a tocar i, per tant, això s'ha de veure com una ona d'aigua, però evidentment les reivindicacions que tenim als pobles petits del Pirineu són les mateixes que els que poden tenir a la Plana.
Si surt escollida com farà que la Generalitat es fixi en Lleida, en les terres de Ponent?
Per què el govern de la Generalitat es fixi en Lleida passa perquè aquest Govern estigui format per gent del territori, per què no hi ha millor manera per defensar el territori que els que el coneixem, patim les mancances que hi ha al territori i que a sobre ens l'estimem i volem lluitar pel territori.
L'aeroport d'Alguaire és rendible o pel contrari la millor solució és el seu tancament?
Jo penso que l'aeroport d'Alguaire és una oportunitat que no només serveix per tenir vols comercials, sinó que hem de treballar per continuar consolidant-lo perquè atregui aquesta indústria aeronàutica, que és tot un món d'oportunitats que genera economia i que, per tant, penso que s'ha de potenciar l'aeroport d'Alguaire que sigui el nostre referent.
En les últimes setmanes Pedro Sánchez ha rebut forts atacs ell i el seu entorn, creu que és lícit o va més enllà de la política?
Els nostres presos i exiliats i els polítics independentistes sí que han patit conseqüències personals molt greus i en lloc de fer el ploricó i fer teatre, hem persistit i hem continuat aguantant la posició i aquí estem defensant els drets i llibertats de tots els catalans i catalanes.
La decisió de no dimitir és la correcta?
Per sort, Pedro Sánchez no és rei, és un polític i jo penso que la decisió correcta i la que dignifiqui una institució és la que ha pres el president Puigdemont de no rendir-se, d'anteposar el país inclús per sobre de la família i dels interessos personals, que és aquesta de persistir resistir i acabar la feina que vam començar.
Aquesta vegada per què haurien de creure a Puigdemont?
Bé, quan havia de tornar, quan s'havia de produir el retorn del president Puigdemont, ens va fallar la unitat i ara tampoc estem en el millor moment, s'ha de reconèixer, però la candidatura va més enllà, hem estat capaços d'aconseguir una llei d'amnistia, de ser reconeguts a nivell internacional per la feina que ha fet el president Puigdemont i penso que ara és el millor moment perquè el retorn del president Puigdemont pugui ser una realitat.
"Penso que ara és el millor moment perquè el retorn del president Puigdemont pugui ser una realitat"
Obre la porta a un pacte amb el PSC, amb Salvador Illa?
Penso que seria un error vincular-ho, no? Nosaltres vam investir Sánchez perquè consideràvem que era la millor manera de tornar al conflicte polític d'on no havia de sortir mai. Vam considerar que per defensar els interessos dels catalans i les catalanes la millor opció era fer aquest pacte d'investidura que va condicionat a una sèrie de requisits que s'han d'anar complint perquè si no, de la mateixa manera que vam dir sí, automàticament podem retirar el suport. En el cas de Catalunya és diferent, nosaltres no investirem mai un candidat que estigui al servei dels interessos de Madrid i no de Catalunya.