Marta Vilalta (Torregrossa, 1984) és diputada del Parlament de Catalunya i la cap de llista d'Esquerra Republicana a les terres de Lleida. Vilalta entén -tot i els resultats del CEO que donen com a guanyador a Salvador Illa- que l'aposta republicana és sòlida i vincula els avenços ens els àmbits socials a la gestió d'ERC, que va aconseguir el 2021 cinc escons a la demarcació empatant amb Junts. Demana una vegada més als ciutadans que confiïn en Esquerra. Atén a Nació a les dependències de la seu d'ERC de Lleida després de saber-se la decisió de Pedro Sánchez de continuar a la Moncloa. Afirma que després d'aquest moviment, el president del govern espanyol i el PSC han perdut confiança perquè han "jugat" amb la confiança de les institucions i dels votants.
Pels qui estan més fora del radar, de què van aquestes eleccions?
Aquestes eleccions van del futur de Catalunya. Com a mínim això és el que diem, defensem i intentem que vagin des d'Esquerra. De quin futur per Catalunya volem en comptes del futur d'algunes persones en concret, sigui Pedro Sánchez o Carles Puigdemont. Ens hi juguem molt i, per tant, van del futur de Catalunya i de poder continuar amb les transformacions republicanes que s'ha fet aquesta última legislatura.
Com afectaran aquestes últimes pluges que hi ha hagut a Lleida i a tot Catalunya a les restriccions per sequera?
La pluja ha sigut molt benvinguda, tenint en compte que portàvem més de tres anys que estàvem amb pràcticament nivell zero de pluja, que no plovia el que era normal. El que pertoca és seguir desplegant el pla especial de sequera, la planificació que des del 2020 tenim al nostre país i que s'està desenvolupant. Un bon exemple són les ajudes que hi ha hagut en l'àmbit de la pagesia, o les ajudes pels municipis per poder fer obres per millorar la gestió de l'aigua. Són centenars de milions d'euros i cal continuar fent les mesures més estructurals que no s'han fet en els últims deu anys, perquè quan algú tenia la gestió de l'Agència Catalana de l'Aigua, no es van fer. Per tant, hem de seguir amb totes aquestes mesures i també amb mirada de futur en el marc.
Creu que aquestes restriccions han desafavorit a la pagesia? Com pot Esquerra ajudar en aquest sentit?
L'any passat la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, que té la competència de l'aigua en les terres de Lleida, va decidir d'un dia per l'altre tancar el canal i tancar l'aigua, a diferència de l'altra zona de Catalunya que gestiona la Generalitat, on també s'han hagut de fer restriccions, però sempre amb una planificació. El sector primari és un bé essencial al nostre país, l'hem de protegir, tant és així, que s'està treballant amb les principals organitzacions agràries representatives, per flexibilitzar aquest pla especial de sequera, per intentar que l'aigua pugui ser prioritària per a les explotacions petites. I, a la vegada, hi ha hagut totes les ajudes, que si continuen havent-hi situacions de dificultat no faltarien. Estem parlant de 168 milions d'euros només per ajudes en l'àmbit de la sequera, als principals agricultors i ramaders del nostre país. A més ERC té com un dels seus projectes clau la modernització del canal d'Urgell.
"Estar supeditats a les decisions de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre fa que les decisions es prenguin tard, i malament"
La Generalitat s'hauria de fer càrrec del canal d'Urgell?
Nosaltres el que hem reclamat sempre és que la Generalitat hauria de tenir molta més capacitat de decisió, si no la total competència, en tot el sistema d'aigües que hi ha a Catalunya. En aquest cas, estar supeditats a les decisions de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre fa que les decisions es prenguin tard, malament i sense poder-les consensuar amb el territori o amb la principal administració. Ho hem denunciat quan ho han fet malament, sempre hem reclamat una millor coordinació que és absolutament necessària.
Quines mesures es prendran per millorar Rodalies a Lleida i als seus voltants?
D'entrada, seguim els passos que ja hem fet, en els últims mesos s'han duplicat les freqüències de la línia Lleida-Cervera, una demanda que havia sigut reiterada des de fa molts anys, i que ha passat ara amb un govern d'Esquerra, fruit, també, de la negociació il'acord amb l'Estat perRodalies cap a Catalunya, i, per tant, de tot el sistema Renfe al nostre país, per gestionar tota la xarxa de trens de Catalunya i dignificar aquest servei. Alguns han tingut les competències molts anys i no ho havien fet, nosaltres, fa un any i poc que tenim les competències en l'àmbit de territori i ho hem fet possible. No només l'acord pel traspàs de Rodalies, sinó l'increment d'aquestes freqüències. Per tant, ara seguirem, amb tota la vertebració de la línia de la Pobla, la línia de Monzó també i la línia que baixa cap a Borges-Montblanc i se'n va després cap a Barcelona.
L'ampliació de l'hospital Arnau de Vilanova serà la solució als llargs temps d'espera?
Hem d'anar reduint les llistes d'espera, que veiem com va tenint efectes, amb un reforç de l'atenció primària, amb una recuperació dels nivells de resposta i d'atenció previs a la pandèmia. Hi ha hagut un reforç també del volum, de la quantitat de metges i metgesses i personal sanitari al nostre país i específicament a les nostres terres. Hem donat cobertura a les zones de difícil cobertura perquè els metges es desplacin a treballar en municipis també rurals. La inversió històrica, de l'hospital Arnau de Vilanova, evitarà fins a 2.000 desplaçaments, de Lleida cap a Barcelona, sent aquest, el punt de referència de tota la demarcació. També podríem sumar el CAP de Mollerussa, l'ampliació del CAP de Tàrrega o el CAP de la Bordeta també. No hi podem sumar el CAP de Bellpuig, que estava pressupostat als pressupostos de l'any 2024, però com que Junts i Comuns van decidir tombar-los, malauradament això haurà d'esperar.
Per ERC, quines són les tres prioritats de Lleida?
D'una banda, el desplegament de l'agenda rural: l'Estatut del Municipi Rural, és la garantia que puguem viure als municipis petits, que hi hagi els serveis, oportunitats, habitatge, escoles bressol, també hi ha bonificacions, ajudes a emprenedors i autònoms i de reforç dels ajuntaments. De l'altra, la mobilitat o les infraestructures estratègiques al nostre territori: els trens o les carreteres, que segueixi havent-hi aquesta inversió per la connexió en xarxa al nostre territori, però també parlem del polígon de Torreblanca com a pal de paller d'aquesta reindustrialització i que és una gran oportunitat, una connexió cap a Tarragona i de poder posar un pol logístic industrial a les nostres terres amb tot el que comporta de llocs de treball, de regeneració de riquesa. I, finalment, el reforç de la pagesia, de l'agricultura i del suport a aquest sector agroalimentari: és la bandera també de les nostres terres. És el sector prioritari a Catalunya pel seu pes també, representa el 20% del PIB, i en el fons el que volem és que Lleida es consolidi com aquesta capital agroalimentària, no només de Catalunya, sinó de la resta de l'Estat també, i fins i tot a nivell europeu.
"Els Jocs d'Hivern és un projecte que ha quedat descartat i que no està sobre la taula"
Els Jocs Olímpics d'hivern són viables?
Els Jocs Olímpics van quedar ja descartats. Era un projecte que s'havia posat sobre la taula sempre des del vessant del consens territorial. Per aprofitar-ne les oportunitats econòmiques que se'n podien treure, però sempre amb la mirada molt posada en la sostenibilitat com a bandera. I acompanyant de tot el paquet de l'estratègia de Pirineus, de reforç d'infraestructures, de reforç de polítiques, a més de la ruralitat, de les oportunitats de generar i garantir habitatge assequible. Però és un projecte que ha quedat descartat i que no està sobre la taula. I creiem que aquest és el camí, seguir pensant en aquesta Catalunya sencera i estar al costat de la gent i al costat de Catalunya. Ni al costat d'una persona en concret, ni supeditats a Madrid, d'aquells que voldrien que la Generalitat només fos un despatx de la Moncloa o una sucursal de la Moncloa.
En els resultats del CEO donen al PSC com a clar guanyador. Estan desanimats?
Més enllà del que diguin si guanyen o no guanyen, el que veiem nosaltres és que indica també moltes oportunitats. Moltíssima gent considera ERC a l'hora d'anar a votar, ens té en compte. Som pràcticament la segona opció de molta gent, o que hi ha encara indecisos i gent desmobilitzada, però que ens podrien anar a votar. Per tant, des d'ERC, hem de sortir a mobilitzar la gent, nosaltres defensem això, la màxima mobilització de la ciutadania per acudir a les urnes, perquè cap vot independentista, progressista o feminista es quedi a casa i posem en risc tots aquests avenços que hem aconseguit aquesta legislatura. Des d'ERC estem convençuts que serem capaços d'explicar-nos, d'acabar de convèncer la ciutadania per recuperar o per mantenir aquesta confiança i de poders traslladar a les urnes la màxima força i seguir liderant el país.
Els últims anys s'ha notat una forta desafecció cap a la política, especialment cap als partits independentistes...
Nosaltres entenem la política com una cosa útil. I les urnes poden provocar grans canvis i guanyar-nos el futur. Sempre hem estimat les urnes, per això defensem un referèndum, per això vam fer el 9-N, per això vam fer l'1 d'octubre i farem tot el que faci falta per a aquest país democràticament. I, entenem que hi hagi aquesta desafecció, fins i tot que la gent estigui frustrada, que els ciutadans puguin pensar que el seu vot no ha acabat de servir, volem interpel·lar tota aquesta ciutadania demanant anar les urnes. Perquè no ens podem deixar mai de mobilitzar-nos. Si ens donen la seva confiança, nosaltres seguirem treballant per estar al costat de la gent, per defensar Catalunya a tots els nivells. Hem aconseguit la gratuïtat de l'Infantil 2, productes menstruals gratuïts per a les dones, la línia de Lleida-Cervera, l'amnistia, etc. Per tant, si tot això hem sigut capaços de fer-ho en un context també absolutament advers i complicat, amb la força de les urnes serem capaços d'anar més enllà.
Quines polítiques posaran en pràctica per revifar el territori de muntanya? Creu que s'està deixant de banda?
Jo crec que no s'ha oblidat. És un dels exemples de gran salt qualitatiu durant aquesta última legislatura. Hem desplegat la vegueria del Pirineu, que vol dir que l'administració s'ha fet molt més propera, tenim tots els serveis territorials desplegats i, per tant, hem fet aquesta proximitat de la Generalitat cap al territori. Hem aconseguit també una inversió històrica en la N-260. Això ho ha fet Esquerra Republicana negociant els pressupostos generals de l'Estat, perquè vinguin 260 milions per invertir en aquesta carretera. També hem fet possible la integració tarifària Pirineu i Plana, reduint fins al 89% el cost d'alguns bitllets. El Govern republicà ha garantit que no hi hagi cap territori oblidat, específicament en l'Eix Pirineu i l'Aran hi ha hagut una aposta molt clara en aquesta última legislatura.
I els pobles petits que envolten la plana de Lleida? Cada cop es nota més la migració cap a la ciutat. El despoblament d'aquestes zones és inevitable?
No, i justament per això ja ho hem començat a treballar. En aquesta última legislatura hi ha hagut un gran desplegament, per exemple, la creació d'escoles bressol rurals en municipis que no en tenien. Que hi hagi una llar d'infants en un municipi petit és garantia de futur, perquè hi poden viure les famílies, i no han de marxar perquè hi ha una mancança de serveis. Hem aportat per primera vegada incentius positius per als metges en les zones de difícil cobertura, també lluitem perquè arribin caixers automàtics mòbils a tots aquests municipis rurals de les nostres terres.
L'Estatut del Municipi Rural, una llei que el Govern ha aprovat fa escassament un mes, i que des d'Esquerra diem que serà la primera llei que presentarem al Parlament un cop es constitueixi, garantim ajudes a autònoms i empreses, bonificacions per les famílies que s'instal·lin i visquin als pobles rurals, més fons de cooperació local, per tant, més inversió als municipis rurals. En el cas de la zona sud de les Garrigues i del Segrià, allà hi ha tot el fons de transició nuclear, com a zona d'influència de les nuclears, per tant, hi ha encara més recursos. I sincerament, amb tota la humilitat, però també amb tota la convicció, si tot això ha passat aquests últims anys és gràcies a Esquerra.
"El desenvolupament dels pobles petits ha sigut gràcies al govern d'Esquerra Republicana"
Pel que fa a l'aeroport d'Alguaire, creu que s'ha de tancar o realment és rendible?
No, no s'ha de tancar. Va ser una aposta en el seu moment. I el que veiem és com està diversificant la seva activitat com a part de la indústria aeroespacial, fins i tot, molt potent l'aposta per la formació professional, i, evidentment, s'ha de continuar especialitzant en el transport de mercaderies a través dels avions i també els vols regulars de passatgers, entenent l'aeroport d'Alguaire com una peça més de tot el sistema aeroportuari català. Per tant, per a res s'ha de tancar, al contrari, estem fent possible que sigui un aeroport, potser diferent del que teníem preconcebut, però amb unes oportunitats molt grans, sobretot en formació i en la vinculació amb la indústria aeroespacial.
En els últims mesos hi ha hagut un increment en la criminalitat, un bon exemple seria l'augment a l'Horta de Lleida. Què cal fer per reduir aquestes dades?
Aquestes dades no reflecteixen un increment. A vegades hi ha qui jugui a intentar incrementar una percepció de falsa inseguretat. Però si anem als fets, novament, el que veiem és com hi ha hagut més reforç que mai de les patrulles, de Mossos d'Esquadra en la zona de l'Horta. Hi ha més vinculació i coordinació que mai entre la Policia Nacional del nostre país amb les policies locals, i la vocació que això encara continuï a més. Per tant, ens remetem a aquesta feina que està ben encarrilada, i sobretot a apel·lar a la responsabilitat, d'aquells que volen intentar fer por o generar una sensació d'inseguretat irreal, perquè això és molt poc responsable.
Li agradaria ser consellera de la Generalitat?
No és que em faci il·lusió o no, jo estic aquí per ser útil, és com entenc la política, intentar fer que les coses passin, defensar el territori, defensar la gent de Lleida i del Pirineu. Quan era representant del jovent, defensar el jovent i a cada moment estar al costat de la gent i defensar Catalunya per poder remar, ajudar a fer que puguem ser una república catalana. I això ho faré des del lloc que pertoqui o d'on em pugui sentir més útil. No va en funció de si fa il·lusió o no. Jo crec que en la política, per canviar les coses, no com l'única manera, també hi ha l'activisme, les mobilitzacions, tot el teixit social del nostre país, el voluntariat, però també amb la política. Perquè és el sistema democràtic que tenim muntat, i és el que justament, a través de les institucions, quan crec que som i podem ser capaços de canviar les coses, per això volem ser una república, per tenir totes les eines, recursos i competències per canviar-les, i en tot cas segur que em seguiré deixant la pell com fins ara, des del lloc que pertoqui.
"Teníem un acord amb Junts i ells van decidir abandonar el Govern i la ciutadania. Quina credibilitat tenen ara les seves propostes?"
Després del trencament amb Junts, vostè s'avé a pactar-hi de nou?
Trencament és una manera de dir-ho. Teníem un acord de coalició, amb un govern de coalició, i Junts per Catalunya va decidir abandonar aquest govern. I des del nostre entendre, abandonar la ciutadania d'aquest país. Amb la força que teníem, sabent que era difícil i complicat intentar generar acords amb tothom amb qui ens podíem entendre. Però el que no entenem és com poden dimitir de les responsabilitats. Per tant, més que un trencament, aquí hi ha hagut un abandonament de Junts per Catalunya i, per tant, ens preguntem quina credibilitat tenen ara les seves propostes. La nostra prioritat és entendre'ns amb aquells amb qui compartim horitzó nacional, que és l'horitzó de la República, tot i saber que hi ha discrepàncies ideològiques. Ens agradaria liderar des d'Esquerra la possibilitat de treballar per un finançament just i nou per Catalunya, que acabi amb el dèficit fiscal, la defensa de la llengua catalana, la defensa dels serveis públics i aquest nou referèndum.
Després del 12-M, està garantit el suport d'ERC a Sánchez al marge del resultat?
Bé, no és que el 12-M afecti això, el 12-M decidim el futur de Catalunya i, per tant, convidaríem a la gent a pensar en clau catalana i no estar supeditats -com voldria el PSC i el PSOE- ni a Pedro Sánchez ni a la Moncloa, ni tampoc estar supeditats a personalismes, com el que ofereix Carles Puigdemont. El que passi a Madrid o les aliances o els suports que es puguin donar en el marc del Congrés dels Diputats dependrà de si Pedro Sánchez i el PSOE compleixen els acords adquirits amb nosaltres. Aquí hi ha, com parlàvem abans, el traspàs de Rodalies i de Renfe al nostre país, hi ha el traspàs encara de l'ingrés mínim a la Generalitat, que també està encarrilat, però hi ha totes les qüestions vinculades a pressupostos, hi ha diners que hem de rebre, aquesta negociació pel finançament singular i seguir amb la via negociada per tal de resoldre el conflicte amb un referèndum. Per tant, en la mesura que compleixin amb tots aquests compromisos signats amb Esquerra Republicana, hi haurà marge. Si no, s'acabarà la confiança.
Què en pensa del que ha passat amb Sánchez aquests dies?
El que ha passat és que Pedro Sánchez ha jugat amb les institucions, ha jugat amb els sentiments de molta gent que l'havien cregut com a víctima de l'extrema dreta i ha jugat amb la por d'aquesta extrema dreta i això és molt poc responsable. Per tant, probablement el que ha aconseguit és que perdi confiança i perdi credibilitat. Per això som més exigents, perquè ho hem sigut sempre, però sí que pot ser, una mica més, amb el compliment d'aquests acords. Nosaltres a Madrid hi anem a defensar Catalunya i a fer que les coses passin. I això ho hem vist amb les negociacions amb els pressupostos generals de l'Estat, amb tots aquests acords, amb la fi de la repressió, amnistia, indults i reforma del Codi Penal. I ara ho farem encara amb més fortalesa i amb més ambició, perquè el que no pot ser és que Pedro Sánchez, per esgarrapar quatre vots per les eleccions el 12 de maig, tingui aquest comportament tan irresponsable i rient-se'n de la ciutadania a la cara.
En un míting Salvador Illa va dir Lérida en comptes de Lleida. Què en pensa?
És l'exemple més clar, si la llengua catalana depèn de Salvador Illa, està en risc. No només perquè digués Lérida, quan tothom sap que és Lleida, la ciutadania, va lluitar durant molts anys perquè fos aquesta la denominació, i fos reconeguda per llei, i per tant oblidéssim i passéssim d'aquest Lérida que està tan lligat a un leridanismo, supeditat també a l'espanyolisme. També amb el que proposa per la política lingüística del nostre país, que és elmodel del trilingüisme on es fa veure que es defensa l'anglès, però per acabar com a eix troncat el castellà, oblidant el català. Ens trobem davant el PSC més espanyolitzat que mai amb un model d'escola que va en contra del català. Per mi un candidat que diu Lérida queda descartat per ser president de la Generalitat.
Zapatero afirma que si Catalunya defensa a Pedro Sánchez hi sortirà guanyant. Quina lectura en fa?
A mi em sembla que quan Catalunya ha avançat més és quan l'ha liderat l'independentisme i en concret Esquerra Republicana, perquè és aquesta visió independentista, republicana, però també progressista i feminista. Quan més força hem tingut és amb aquests partits que defensen Catalunya, des de Catalunya, des del territori, creient-nos el país i la seva gent i no estan supeditats a la Moncloa ni a Pedro Sánchez. Per tant, evidentment, no comparteixo gens les paraules de Zapatero en aquest sentit.