31
de març
del
2024
Actualitzat
el
01
d'abril
a les
10:00h
- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- Puigdemont podrà ser candidat i tornar per al ple d'investidura?
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
"El país necessita alçar de nou el cap", va assenyalar Pere Aragonès en la presa de possessió celebrada el maig del 2021 al Palau de la Generalitat. Amb mascareta negra i després d'escoltar la versió d'Els Segadors entonada per Ginestà, va rebre la medalla de president per part de Quim Torra, de qui havia estat vicepresident durant la legislatura anterior. Minuts després, amb la lluna primaveral ben visible des del Pati dels Tarongers, va indicar a un grup de periodistes que la seva intenció era anar ràpid amb els nomenaments per arrencar ràpid la maquinària. Primera prioritat: recuperar la institucionalitat perduda entre els anys àlgids del procés -el 155 va deixar tocada l'administració- i el mandat turbulent de Torra.
Tres anys després, el dirigent d'ERC aspira a una reelecció complexa, sense liderar les enquestes -Salvador Illa, del PSC, apareix com a favorit- i pendent de la irrupció de Carles Puigdemont com a candidat de Junts a la presidència. Com ha estat el mandat d'Aragonès? Quin balanç polític deixa en una legislatura en què s'ha vist tenallat per la mala relació amb els exsocis de Govern i per la situació de minoria parlamentària? Aquests són els cinc eixos que el resumeixen.
El fruit de la desjudicialització
A ERC li va costar dos anys reivindicar els indults com a resultat de la negociació amb l'Estat. De fet, no va ser fins la campanya de les eleccions espanyoles del 23-J que els dirigents del partit en treien pit. La sortida dels presos va coincidir amb l'aterratge d'Aragonès a Palau i, un cop represa la taula de diàleg, es va procedir a la derogació de la sedició i a la reforma del codi penal per modificar la malversació. L'amnistia, llargament reivindicada per l'independentisme, s'ha acabat concretant, però ha estat necessari el concurs de Junts a la governabilitat de l'Estat. Aragonès pot exhibir el fet d'haver obert el camí de la desjudicialització, sovint en solitari, encara que no sempre n'ha recollit els fruits a les urnes: el PSC, per exemple, va guanyar el 23-J.Diàleg a mitges (i el cas Pegasus)
En un episodi marcat per la negociació entre passadissos, la primera reunió Aragonès-Pedro Sánchez -15 de setembre del 2021- va acabar amb el president del govern espanyol assegut en una cita de govern a govern a la sala Torres Garcia del Palau de la Generalitat. Una manera de mostrar que s'encetava una nova etapa, i que es collirien fruits aviat. L'esclat del cas Pegasus, ara fa dos anys, va fer entrar el diàleg al congelador: s'havia fet servir programari espia per vigilar dirigents independentistes, entre els quals el mateix Aragonès, amb el PSOE a la Moncloa. La negociació amb l'Estat, a banda, sempre ha estat subjecta al calendari electoral, ja fos autonòmic, municipal o estatal. De fet, la taula de negociació ha quedat congelada fins que passin les europees. El referèndum mai ha format part de l'equació real de les converses.Trencament i solitud al Parlament
Que la relació entre ERC i Junts seria complexa es podia advertir des del moment en què es va acordar reeditar la coalició després de mesos de negociacions i múltiples reticències verbalitzades per Puigdemont. L'acord, de fet, va ser possible per la voluntat de Jordi Sànchez, en aquell moment secretari general de Junts, i dels presos de la formació. Tot va descarrilar ràpid: quan es reactiva la taula de diàleg, els juntaires hi volien enviar dirigents que no formaven part del Govern, i Aragonès les ho va vetar perquè -deia- ja s'havia acordat que no fos així. La concatenació de topades va anar degradant la relació fins que Junts, en una consulta, va decidir voluntàriament sortir del Govern, quan el president ja havia destituït el vicepresident Jordi Puigneró. S'acabava, d'aquesta manera, una era de deu anys en la política catalana.A partir d'aquí, el dirigent d'ERC ha tastat les dificultats de la solitud al Parlament, amb només 33 escons. El PSC s'ha convertit en soci prioritari pels pressupostos -els primers van aprovar-se després de cedir amb la B-40, el Hard Rock i l'ampliació del Prat; els segons van ser tombats pels comuns arran del desacord pel macroprojecte al Camp de Tarragona-, i Aragonès ha vist com propostes estrella -l'acord de claredatper pactar un referèndum, fruit de la feina d'un grup d'experts- quedaven sense majoria a la cambra. En aquesta legislatura només s'han aprovat 26 lleis, una de les xifres més baixes des de la restauració de la democràcia.
La gestió, entre la sequera, traspassos i finançament
Un dels punts forts que volia imprimir Aragonès al Govern era la recuperació de la gestió com a puntal. Es van intentar falcar dos conceptes: el de Generalitat "republicana" -que ha anat caient en desús- i de les quatre grans transformacions. Eren la verda, la social, la democràtica i la feminista, aquesta última liderada per una conselleria específica. Amb el transcurs dels mesos, però, hi ha hagut episodis que han posat a prova l'executiu. Cap d'ells tan rellevant com la sequera, que condiciona el dia a dia del Govern i també el de la ciutadania. L'horitzó de més restriccions de cara a l'estiu si no hi ha pluges amenaça el futur executiu.La consellera Laura Vilagrà, mà dreta del president i a qui es va encarregar repensar la funció pública, va pagar el preu d'unes oposicions mal gestionades. I una de les incorporacions després del trencament amb Junts, Gemma Ubasart, ha vist ara com es revoltaven els funcionaris de presons després de l'assassinat d'una cuinera a Mas d'Enric. No ha estat l'únic sindicat que ha aixecat la veu contra el Govern: el canvi en el calendari escolar per avançar l'inici de curs va sublevar el col·lectiu de mestres, que ha aconseguit -ja sense Josep Gonzàlez-Cambray a Educació, substituït per Anna Simó- que les classes arrenquin el 9 de setembre.
La carpeta de la gestió també ha estat imbuïda per la relació amb el govern espanyol. La capacitat d'influir a Madrid i el component decisiu dels vots d'ERC van portar el PSOE a acceptar el traspàs de Rodalies, que ja està en marxa i ha de culminar amb la gestió catalana del servei. En canvi, el finançament singular, que va validar el Govern després de la convocatòria de les eleccions, té poques possibilitats de prosperar, si més no mentre duri el període electoral. La reforma del model, caducat des del 2014, ja l'haurà d'entomar el proper executiu.