23
de març
del
2024
Actualitzat
el
27
de març
a la
13:11h
Fa una setmana que a Catalunya es reprodueixen unes protestes sense precedents arran d'un fet pràcticament inèdit en el sistema penitenciari català i espanyol: l'assassinat d'una treballadora per part d'un intern a la presó de Mas d'Enric, al Tarragonès. Tot i que les dades demostren que les agressions a les presons catalanes s'han triplicat en només set anys -tal com va detallar l'Ara i ha pogut confirmar Nació-, l'homicidi de Núria López, cuinera del centre penitenciari tarragoní, és el primer registrat en 40 anys. El crim ha estat el detonant de les protestes dels funcionaris, queixosos en els darrers temps. Els treballadors públics s'han organitzat per exigir canvis, un moviment que transcendeix els sindicats i que ha posat contra les cordes el Govern.
"No qüestionem el model", s'esforcen a subratllar membres del funcionariat de presons de les quatre demarcacions catalanes, consultats per aquest diari. "Només demanem alguns canvis", precisen. De la conversa es desprèn la crítica a un possible excés de protocols. No accepten la "tutela" d'uns polítics que, subratllen, "mai han trepitjat el pati d'una presó".
Al centre de la diana hi ha el director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, a qui acusen de ser el responsable d'haver "destrossat" el que consideren un dels millors sistemes penitenciaris del món. Però les protestes dels funcionaris també han generat crítiques. "El fet d'haver tingut els reclusos dins les cel·les durant dies és insostenible en el temps. Posa en perill no només la convivència a les presons, sinó també els drets dels interns i les seves possibilitats de reinserció", denuncien una quinzena d'entitats socials que han portat el cas al Comitè Europeu de Prevenció de la Tortura.
Els serveis penitenciaris van revisar fins a 14 vegades la fitxa del reclús. En cap moment van detectar un factor de risc elevat. Per això, el Departament de Justícia ha proposat incorporar d'alguna manera el Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) a les juntes de tractament que decideixen l'adequació dels interns per treballar. Una cosa que, segons defensa l'Enric -un comandament intermedi a Brians 2 que prefereix fer servir un nom fictici- és "il·legal". El funcionari ho argumenta al·legant que els membres que formen part de les juntes estan regulats per una llei orgànica i que canviar-ho requeriria autorització parlamentària. Fonts de Justícia es mostren convençudes que trobaran la manera d'afavorir els canvis proposats.
"La immensa majoria de presos volen reinserir-se, però hi ha un 5% que podreix el sistema", consideren des de l'associació Marea Blava. El responsable lleidatà del CSIF sosté que una solució seria comptar amb esprais d'acció i pistoles Taser perquè els permetria, arribat el cas, reduir els interns problemàtics "netament". Tant des d'Irídia com des de Justícia es mostren partidàries d'encarar un debat sobre la seguretat als centres, però donen per resolta la dicotomia de les armes. "No ho diem nosaltres, contravé el dret internacional. El Departament de Salut també va dir fa anys que el risc era massa alt", reblen des de l'entitat per a la defensa dels drets humans, tot titllant el discurs del funcionariat de "tendenciós".
La Raquel -nom fictici d'una funcionària de Mas d'Enric que també prefereix mantenir l'anonimat- posa el focus en la falta de personal. "Som dues persones fent acompanyament i vigilància a un mòdul de 110 interns. Obro i tanco les portes de les cel·les jo sola a més de 50 reclusos", detalla. Fa prop de dues dècades que fa aquesta feina i ara critica que la promesa de Justícia d'incorporar nous professionals -gairebé 80 a cada centre- és només un pedaç. Creu que faran curt a l'hora de suplir les jubilacions anticipades en un sector envellit que es negocien amb el govern espanyol i que la Generalitat ha fixat com a prioritat. El Departament de Justícia també preveu incrementar el nombre d'efectius a través de la borsa de treball. "És gent que no està formada, però sembla que per a les presons tot serveix", defensa el funcionari de Brians 2.
Tant aquest funcionari com l'associació Marea Blava critiquen que s'hagin utilitzat els interins, amb una situació laboral "vulnerable", per cobrir les baixes del funcionariat que s'ha alçat. "Alguns han fet torns de més de 24 hores pressionats per les direccions dels centres", denuncien des de l'associació. Un fet que la conselleria accepta, però que emmarca dins de l'"excepcionalitat". A tot això s'hi suma la falta de recursos. "He vist companys tenir atacs d'ansietat treballant", confessa la Raquel. Des del centre penitenciari del Tarragonès denuncia que alguns funcionaris necessiten demanar favors per anar al lavabo i res quedi desatès. "És humiliant", assenyala. Tot i la proximitat de les eleccions del 12-M, el funcionariat continua collant perquè se cessi la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i també Calderó, així com el director de Mas d'Enric. "Si no marxen, la de la Núria no serà l'única desgràcia que passi", vaticinen.
La Fiscalia ha demanat explicacions en constatar que 80 procediments s'han suspès perquè no s'han pogut presentar als jutjats. "Estan ampliant el seu càstig arbitràriament", critica Salazar. "El punitivisme no té, en principi, relació directa amb el dret a protesta. Ara bé, és punitivisme la creença màgica que qualsevol problema de convivència se soluciona preferentment aplicant un càstig", afegeix la presidenta del Grup Europeu de Magistrats per a la Mediació (GEMME Espanya), Carme Guil. La també magistrada de l'Audiència de Barcelona considera que és exigible una investigació sobre l'ocorregut "i extreure conclusions". En la mateixa línia s'expressa Salazar, que ha exigit a Justícia que es depurin responsabilitats, acció que ja estan valorant. "No tenim por a represàlies, tenim por que ens passi el que li ha passat a la Núria. Enfrontarem tots els expedients que calguin, almenys així la nostra família ens veurà", reflexiona un dels portaveus de Marea Blava.
L'Andreu -nom fictici d'un funcionari de Puig de les Basses- admet que s'han comès vulneracions de drets i que s'han fet servir els presos com a moneda de canvi, però defensa que "no existeix vaga que no afecti els drets d’altres persones". Vaga, aquesta és la paraula clau. L'advocada d'Irídia posa èmfasi en el fet que no s'hagi fet una convocatòria formal per part dels sindicats, els únics amb capacitat per fer-ho. "No s'han desatès els reclusos, quan s'han fet tancaments han gaudit del règim ordinari amb horari festiu, amb serveis sanitaris plenament atesos i àpats del dia", han destacat en un comunicat unitari aquesta mateixa setmana. "La llei ja preveu una ponderació quan hi ha una col·lisió de drets. Són uns serveis mínims que ja estan fixats i que no s'han complert", clamen des del centre per a la defensa dels drets humans.
Malgrat tot, el sector manté el pols a una conselleria que ja ha desplegat una bateria de mesures perquè un crim com el de Tarragona "no torni a passar més" i s'ha obert a revisar el model penitenciari. Això sí, amb "rigor" i defensant-ne l'essència. "Un assassinat no determina el fracàs d'un sistema que s'ha mantingut amb diferents colors polítics", emfatitza Guil. En el mateix sentit s'expressa Valenzuela, que defineix el model com una "fórmula d'èxit que encara ha de progressar". Per això, demana integrar altres agents. Irídia ho aterra demanant lloc a taula: "Volem que el diàleg per al canvi sigui global".
En la mateixa línia s'expressa la presidenta de GEMME, que assenyala que la mediació ha donat fruits fins i tot en situacions en què l'escalada havia fet inviable qualsevol acostament. Primer, però, indica que cal crear les condicions perquè pugui donar-se aquesta conversa. "Això suposa un treball previ amb els sindicats perquè sospesin quines són les alternatives al diàleg", conclou. Una part del funcionariat veu amb bons ulls asseure's amb l'ICAB com a mediador. Justícia, però, ho descarta per ara. "Ens remetem a allò que ja hem proposat", insisteixen. Arribat el cas, precisen, serien els sistemes de mediació de la Generalitat els primers a intentar-ho. "Cap assumpció de responsabilitat", rebla el funcionariat. Continua el xoc.
"No qüestionem el model", s'esforcen a subratllar membres del funcionariat de presons de les quatre demarcacions catalanes, consultats per aquest diari. "Només demanem alguns canvis", precisen. De la conversa es desprèn la crítica a un possible excés de protocols. No accepten la "tutela" d'uns polítics que, subratllen, "mai han trepitjat el pati d'una presó".
Al centre de la diana hi ha el director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, a qui acusen de ser el responsable d'haver "destrossat" el que consideren un dels millors sistemes penitenciaris del món. Però les protestes dels funcionaris també han generat crítiques. "El fet d'haver tingut els reclusos dins les cel·les durant dies és insostenible en el temps. Posa en perill no només la convivència a les presons, sinó també els drets dels interns i les seves possibilitats de reinserció", denuncien una quinzena d'entitats socials que han portat el cas al Comitè Europeu de Prevenció de la Tortura.
"No és un fet aïllat"
"De veritat, ajudeu-nos! És insuportable!", diu Modesto Berciano, responsable del Centre Sindical i de Funcionaris (CSIF) a Lleida. L'únic testimoni que ha volgut donar el seu nom real. L'assassinat de la cuinera Núria López, assegura Berciano, "no és un fet aïllat". La prova, insisteix, són els prop de 4.000 incidents que es van registrar l'any passat a les presons del país. En aquest escenari, Berciano defensa canviar la tipificació legal i passar a ser considerats agents de l'autoritat. "Les agressions s'han de castigar més durament i les sancions s'han de complir", argumenta. El sindicalista es refereix a l'intern de Mas d'Enric, que es va estalviar una penalització interposada per una agressió abans que es produís el tràgic desenllaç amb la cuinera de la presó.Els serveis penitenciaris van revisar fins a 14 vegades la fitxa del reclús. En cap moment van detectar un factor de risc elevat. Per això, el Departament de Justícia ha proposat incorporar d'alguna manera el Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) a les juntes de tractament que decideixen l'adequació dels interns per treballar. Una cosa que, segons defensa l'Enric -un comandament intermedi a Brians 2 que prefereix fer servir un nom fictici- és "il·legal". El funcionari ho argumenta al·legant que els membres que formen part de les juntes estan regulats per una llei orgànica i que canviar-ho requeriria autorització parlamentària. Fonts de Justícia es mostren convençudes que trobaran la manera d'afavorir els canvis proposats.
"La immensa majoria de presos volen reinserir-se, però hi ha un 5% que podreix el sistema", consideren des de l'associació Marea Blava. El responsable lleidatà del CSIF sosté que una solució seria comptar amb esprais d'acció i pistoles Taser perquè els permetria, arribat el cas, reduir els interns problemàtics "netament". Tant des d'Irídia com des de Justícia es mostren partidàries d'encarar un debat sobre la seguretat als centres, però donen per resolta la dicotomia de les armes. "No ho diem nosaltres, contravé el dret internacional. El Departament de Salut també va dir fa anys que el risc era massa alt", reblen des de l'entitat per a la defensa dels drets humans, tot titllant el discurs del funcionariat de "tendenciós".
"No acceptem la tutela de polítics que mai han trepitjat el pati d'una presó", diu la Raquel, funcionària a la presó de Mas d'Enric
La Raquel -nom fictici d'una funcionària de Mas d'Enric que també prefereix mantenir l'anonimat- posa el focus en la falta de personal. "Som dues persones fent acompanyament i vigilància a un mòdul de 110 interns. Obro i tanco les portes de les cel·les jo sola a més de 50 reclusos", detalla. Fa prop de dues dècades que fa aquesta feina i ara critica que la promesa de Justícia d'incorporar nous professionals -gairebé 80 a cada centre- és només un pedaç. Creu que faran curt a l'hora de suplir les jubilacions anticipades en un sector envellit que es negocien amb el govern espanyol i que la Generalitat ha fixat com a prioritat. El Departament de Justícia també preveu incrementar el nombre d'efectius a través de la borsa de treball. "És gent que no està formada, però sembla que per a les presons tot serveix", defensa el funcionari de Brians 2.
Manifestants durant una concentració per la mort d'una treballadora a Mas d'Enric, enfront de la conselleria de Justícia Foto: David Zorrakino / Europa Press
Tant aquest funcionari com l'associació Marea Blava critiquen que s'hagin utilitzat els interins, amb una situació laboral "vulnerable", per cobrir les baixes del funcionariat que s'ha alçat. "Alguns han fet torns de més de 24 hores pressionats per les direccions dels centres", denuncien des de l'associació. Un fet que la conselleria accepta, però que emmarca dins de l'"excepcionalitat". A tot això s'hi suma la falta de recursos. "He vist companys tenir atacs d'ansietat treballant", confessa la Raquel. Des del centre penitenciari del Tarragonès denuncia que alguns funcionaris necessiten demanar favors per anar al lavabo i res quedi desatès. "És humiliant", assenyala. Tot i la proximitat de les eleccions del 12-M, el funcionariat continua collant perquè se cessi la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i també Calderó, així com el director de Mas d'Enric. "Si no marxen, la de la Núria no serà l'única desgràcia que passi", vaticinen.
Drets humans i drets laborals: equilibri impossible?
"Entenem les seves preocupacions, però hi ha límits morals i un és fer servir els reclusos com a elements de pressió", raona l'advocada d'Irídia, Mireia Salazar. "En altres àmbits mai es farien accions tan dràstiques com les que es desenvolupen a les presons", afegeix la copresidenta d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), Natàlia Valenzuela. Durant les protestes d'aquests dies s'han deixat sense comunicacions i tancats a les cel·les uns 4.000 presos, cosa que vulnera els seus drets, apunten les entitats socials.La Fiscalia ha demanat explicacions en constatar que 80 procediments s'han suspès perquè no s'han pogut presentar als jutjats. "Estan ampliant el seu càstig arbitràriament", critica Salazar. "El punitivisme no té, en principi, relació directa amb el dret a protesta. Ara bé, és punitivisme la creença màgica que qualsevol problema de convivència se soluciona preferentment aplicant un càstig", afegeix la presidenta del Grup Europeu de Magistrats per a la Mediació (GEMME Espanya), Carme Guil. La també magistrada de l'Audiència de Barcelona considera que és exigible una investigació sobre l'ocorregut "i extreure conclusions". En la mateixa línia s'expressa Salazar, que ha exigit a Justícia que es depurin responsabilitats, acció que ja estan valorant. "No tenim por a represàlies, tenim por que ens passi el que li ha passat a la Núria. Enfrontarem tots els expedients que calguin, almenys així la nostra família ens veurà", reflexiona un dels portaveus de Marea Blava.
L'Andreu -nom fictici d'un funcionari de Puig de les Basses- admet que s'han comès vulneracions de drets i que s'han fet servir els presos com a moneda de canvi, però defensa que "no existeix vaga que no afecti els drets d’altres persones". Vaga, aquesta és la paraula clau. L'advocada d'Irídia posa èmfasi en el fet que no s'hagi fet una convocatòria formal per part dels sindicats, els únics amb capacitat per fer-ho. "No s'han desatès els reclusos, quan s'han fet tancaments han gaudit del règim ordinari amb horari festiu, amb serveis sanitaris plenament atesos i àpats del dia", han destacat en un comunicat unitari aquesta mateixa setmana. "La llei ja preveu una ponderació quan hi ha una col·lisió de drets. Són uns serveis mínims que ja estan fixats i que no s'han complert", clamen des del centre per a la defensa dels drets humans.
"No ens fa por que ens obrin un expedient, ens fa por acabar com la Núria", Associació Marea Blava
Malgrat tot, el sector manté el pols a una conselleria que ja ha desplegat una bateria de mesures perquè un crim com el de Tarragona "no torni a passar més" i s'ha obert a revisar el model penitenciari. Això sí, amb "rigor" i defensant-ne l'essència. "Un assassinat no determina el fracàs d'un sistema que s'ha mantingut amb diferents colors polítics", emfatitza Guil. En el mateix sentit s'expressa Valenzuela, que defineix el model com una "fórmula d'èxit que encara ha de progressar". Per això, demana integrar altres agents. Irídia ho aterra demanant lloc a taula: "Volem que el diàleg per al canvi sigui global".
L'ICAB o el desllorigador de la mediació
"És molt important que les parts es puguin reconèixer", detalla Carles García Roqueta, responsable de l'àrea de mediació del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, entitat que s'ha ofert a intermediar en unes converses que encara no s'han produït per l'enrocament de les parts en les seves posicions. "Necessiten un espai per arribar a un acord. Nosaltres estem convençuts que hi poden arribar perquè tots dos són conscients del problema i de les necessitats d'aquells que també es veuen afectats", rebla l'expert.En la mateixa línia s'expressa la presidenta de GEMME, que assenyala que la mediació ha donat fruits fins i tot en situacions en què l'escalada havia fet inviable qualsevol acostament. Primer, però, indica que cal crear les condicions perquè pugui donar-se aquesta conversa. "Això suposa un treball previ amb els sindicats perquè sospesin quines són les alternatives al diàleg", conclou. Una part del funcionariat veu amb bons ulls asseure's amb l'ICAB com a mediador. Justícia, però, ho descarta per ara. "Ens remetem a allò que ja hem proposat", insisteixen. Arribat el cas, precisen, serien els sistemes de mediació de la Generalitat els primers a intentar-ho. "Cap assumpció de responsabilitat", rebla el funcionariat. Continua el xoc.