Els experts de l'acord de claredat es decanten per un referèndum acordat a Catalunya

El comitè d'experts sobre l'acord de claredat ha lliurat oficialment aquest dilluns a Pere Aragonèsl'informe acadèmic sobre les vies per celebrar un referèndum. El president va encarregar aquest document fa sis mesos, en el marc de l'intent de pactar una consulta sobre l'autodeterminació amb l'Estat. Els experts plantegen cinc opcions de votació -dues a Catalunya, dues a tot l'Estat i una mixta- i també "mecanismes anàlegs" al referèndum, de manera que intenten fer encaixar els principis de democràcia i de respecte a la llei. Després de la reunió amb el president, el professor i politòleg, i president del consell acadèmic, Marc Sanjaume, ha donat els detalls de l'informe des del Palau de la Generalitat.

L'informe fa equilibris per aconseguir mantenir el consens entre els acadèmics, però del document i de les paraules de Sanjaume se'n desprèn que els acadèmics es decanten per un referèndum acordat amb l'Estat en què qui voti sigui la ciutadania de Catalunya. Això és el que passa "generalment" en la política comparada que han analitzat els experts. De fet, Sanjaume ha advertit que un referèndum "perd força política" si és vist com una eina de part. En el marc de l'acord, s'hauria de pactar també els efectes del referèndum, és a dir, com s'implementaran els resultats. Si no, això podria obrir la porta a unilateralitats. Els acadèmics reconeixen que el Tribunal Constitucional obstaculitza aquestes vies de resolució, però Sanjaume ha dit que la jurisprudència pot canviar.

L'informe, signat pels nou acadèmics, és el resultat de les deliberacions que s'han tingut en relació amb les cinc preguntes formulades per Aragonès. "La vocació de l'informe és d'explorar vies de resolució del conflicte, busquem obrir l'horitzó de possibilitats i no marcar un sol camí", ha ressaltat Sanjaume. L'acord, ha afirmat, hauria d'establir un mecanisme per "donar veu" i que aquesta veu sigui "institucionalitzada". En altres paraules: una cosa és el procediment -per exemple un referèndum- i l'altra és com es materialitzen aquestes demandes -com se n'implementa el resultat. "L'objectiu és acomodar les demandes, en el si de l'Estat o fora de l'Estat", ha detallat el professor. La diversitat d'opcions entre autonomia i independència haurien d'incloure's en l'acord de claredat.


 

La solució "acordada" és més estable

La primera pregunta fa referència a les característiques d'un possible acord de claredat. Els acadèmics sostenen que el mecanisme general de l'acord ha de passar per buscar opcions que permetin "avançar de manera acordada" en la resolució del conflicte polític. "Tot acord ha de reconèixer que existeixen discrepàncies profundes i interessos legítims dins de la ciutadania de Catalunya i també a la resta de l'Estat", ha dit. L'acord ha d'harmonitzar els principis de democràcia, imperi del dret, constitucionalisme, federalisme i protecció de les minories. Sanjaume ha detallat que s'ha de poder defensar des de l'autonomia fins a la independència.

La resposta a la segona pregunta conclou que els conflictes territorials són comuns arreu del món. La política comparada permet, doncs, explorar eines per acomodar la demanda d'encaix de Catalunya dins de l'Estat i també la demanda d'independència. Els acadèmics ressalten que els conflictes polítics són "difícils i lents" de resoldre, i "no admeten vies úniques o solucions copiades" d'altres casos. "Existeixen solucions no acordades, però una resolució del conflicte estable i que funcioni és aquella en què totes les parts implicades defensen la seva posició i hi ha un acord en la manera d'abordar-lo", ha resumit Sanjaume. Alhora, els acadèmics també coincideixen que l'ús del referèndum és "molt comú" per resoldre conflictes i que en la "immensa majoria dels casos" el referèndum es fa al territori que vol independitzar-se.
 

El TC ho posa difícil

La tercera pregunta es refereix als acords que haurien d'intervenir en un acord de claredat. Aquí, Sanjaume ha ressaltat el paper important del Tribunal Constitucional (TC). "Té un paper fonamental i, en aquest conflicte, ha tingut un paper molt important", ha afirmat. Ara com ara, la jurisprudència constitucional obstaculitza moltes de les vies plantejades pels acadèmics. La jurisprudència, però, pot canviar. Alhora, els acadèmics recomanen també la figura del mediador, tot i que no seria imprescindible. L'informe també adverteix que, a l'inici de la resolució del conflicte, voler incloure massa actors pot complicar que hi hagi avenços i que s'arribi a una solució. En un principi, doncs, més val que hi hagi pocs actors implicats, però sense oblidar que l'acord de claredat ha de ser inclusiu.


 

No pot ser una eina de part

"Els referèndums són mecanismes idonis, de gran força política, que permeten identificar les demandes dels ciutadans", ha afirmat Sanjaume. Però aquest no pot ser un mecanisme de part. Si passa això, el referèndum no funciona. En aquest sentit, els acadèmics donen resposta a la quarta pregunta sobre mecanismes de resolució del conflicte. El referèndum pot ser d'inici -per obrir el procés- o de tancament -per ratificar un acord previ- i també ha de definir l'àmbit -a Catalunya o a tot l'Estat-. "Generalment, els referèndums es fan al territori subestatal, però també es pot fer al conjunt de l'Estat en alguns casos", ha afirmat el professor. Els experts plantegen cinc opcions de referèndum, no jeràrquiques.

La primera, un referèndum "d'inici" a Catalunya per obrir un procés de reforma constitucional i votar sobre la independència o un nou encaix de Catalunya dins d'Espanya. Seria el cas d'Escòcia. La segona, un referèndum de "ratificació" d'un acord previ, que també es faria només a Catalunya. Seria el cas del referèndum de l'Estatut. Les altres dues opcions són d'abast espanyol. Una contempla un referèndum a tot l'Estat sobre si el govern espanyol ha de permetre una consulta a Catalunya i l'altra una votació per ratificar un acord previ sobre l'encaix de Catalunya i Espanya. La cinquena opció planteja dos referèndums simultanis a l'Estat i a Catalunya. "Les propostes s'han plantejat en algun moment durant el conflicte entre Catalunya i Espanya", ha remarcat Sanjaume. "Totes les opcions, amb un acord polític i marc legal, poden tenir potencialitat per resoldre el conflicte, però els referèndums d'abast estatal poden perpetuar o bloquejar el conflicte", ha afegit el professor.
 

Pregunta clara i binària

L'informe també repassa les característiques que hauria de tenir un referèndum, i conclou que és preferible una pregunta clara i binària. Alhora, adverteix dels riscos de fixar quotes de participació mínima o llindars d'aprovació. "Són útils, però poden lesionar el principi d'igualtat de vot o fomentar un cert boicot", ha afirmat Sanjaume. El document, d'alt contingut acadèmic, fa equilibris per preservar el consens entre totes les parts. Malgrat que posa èmfasi en el referèndum com l'opció més desitjable per resoldre conflictes territorials, els experts reconeixen també que una votació d'aquestes característiques "difícilment proporcionarà, en si mateixa, una resolució única, simple i efectiva per resoldre el conflicte amb tota la seva complexitat".

 

Informe acadèmic sobre l'acord de claredat by naciodigital on Scribd