El futur de la pagesia es debat aquests dies Mollerussa (Pla d'Urgell) en el marc del XIV Congrés d’Unió de Pagesos que ha arrencat aquest divendres 7 de febrer i s'allargarà fins diumenge 9 quan es presentarà la nova comissió permanent del sindicat després de la retirada de Joan Caball, com a coordinador durant els darrers 25 anys. Un debat que arriba just unany després de la revolta pagesaque havia de marcar un abans i un després en les reivindicacions del sector primari, però que malgrat l'esforç i les veus alçades durant dies arreu del país, segueixen sense resoldre's.
Unió de Pagesos planteja el congrés com un punt d’inflexió per definir els grans reptes del camp català i buscar solucions reals davant d’una crisi que no para de créixer. Entre les qüestions centrals hi ha la greu afectació de la sequera, l’increment dels costos de producció, la manca de preus justos pels productes agraris i les dificultats per atraure joves al sector, agreujades per la despoblació rural. A més, la trobada també té l’objectiu de renovar les estratègies del sindicat per continuar sent una veu forta i unida en la defensa dels drets dels pagesos davant les administracions.
Durant la inaugruació, el president del Parlament, Josep Rull, ha remarcat la importància del sector primari en l’àmbit global: “Avui, a nivell mundial, la viabilitat del planeta depèn del sector primari. Sense ell no podríem fer front als grans reptes que se’ns presenten”. Segons Rull, el sector agrari ha de tenir un paper central en l’agenda de tots els governs, ja que és clau per garantir la sostenibilitat i l’equilibri territorial.
Per la seva banda, el coordinador nacional del sindicat, Joan Caball, ha subratllat la importància del congrés com un punt d’inflexió per decidir “quina serà la lluita pagesa durant la pròxima dècada”. Caball ha lamentat que els governs no hagin complert les necessitats que ja es van palesar en debats anteriors i ha reclamat més seguiment i accions concretes: “Seria millor fer un ple monogràfic més sovint per garantir que les resolucions s’apliquen”.
Quins són els reptes del camp català?
La pagesia catalana afronta una situació crítica marcada per la falta de relleu generacional, la burocràcia excessiva i els efectes de la sequera. En el marc del Congrés d’Unió de Pagesos, el sector planteja un seguit de reptes i solucions per garantir la viabilitat de les explotacions, preservar el territori i impulsar el futur de l’agricultura i la ramaderia al país.
Excés de burocràcia:
El sector agrícola lamenta l'excés de burocràcia i la lentitud en la resolució de tràmits, el que dificulta l'eficiència en la gestió diària. Josep Rull ha admès que s’està treballant per alleugerir la càrrega administrativa dels productors primaris: “Hem d’anar molt més ràpid a l’hora de legislar. No pot ser que s’hagin d’esperar un any o dos per aprovar una llei fonamental per al sector”. Aquest és, segons el president del Parlament, un delsprincipals reptes per assegurar el futur del sector agrari i facilitar la seva tasca diària.
Des del Gremi aposten per la creació d'oficines comarcals per a la gestió de procediments i la resolució de problemes de manera més àgil i propera. L'òrgan de representació del sector considera que, tot i que hi ha hagut algunes iniciatives, els avenços han estat "poc palesos" i adverteixen que es necessiten "resultats immediats". El sector denuncia que actualment els pagesos i pageses es veuen obligats a dedicar "jornades setmanals" a la realització de tràmits administratius, la qual cosa suposa una càrrega que no permet centrar-se en la tasca productiva.
Caball ha denunciat que el Govern no ha complert les resolucions del 2024 ni d’altres anys anteriors. També ha instat el Parlament a pressionar l’executiu perquè compleixi les expectatives del sector, especialment en temes com la reducció de la càrrega burocràtica, un punt en què hi ha consens entre la majoria de forces parlamentàries. Per la seva banda, el president de la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya, Joaquim Paladella, considera que “nosaltres hem fet bé la feina, ara els hi toca als polítics”. Ha reclamat més col·laboració entre el govern i el sector per alleugerir la càrrega burocràtica i avançar en mesures eficaces que ajudin els pagesos a afrontar la situació actual.
Falta de relleu generacional:
La pagesia afronta un dels reptes més grans de les darreres dècades: la manca de relleu generacional i la despoblació progressiva de les comarques rurals, que posen en risc la continuïtat de l'activitat agrària. "Aquest problema és cada vegada més greu i afecta directament el futur del sector", alerta Carles Palau, president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell. A més, el pas del temps ha concentrat la propietat de les terres en mans d’un col·lectiu cada cop més envellit. "El 80% de les terres estan en mans de pagesos d’una certa edat; si volem que aquestes terres continuïn conreant-se, s’ha de cuidar aquesta gent i garantir un relleu digne", assenyala Jaume Pedrós, expert en Serveis i Finances, Cooperativisme, Temporers, Seguretat Social i Conveni del Camp.
Una de les solucions que es proposa per abordar aquest problema és l'ampliació de la bonificació de l'impost de successions, transmissions patrimonials i actes jurídics, que actualment només beneficia les explotacions agràries prioritàries. La proposta és que aquesta bonificació s'estengui a tots els agricultors professionals, com a mesura per garantir el relleu generacional i evitar que els fills dels pagesos hagin de vendre part de l’explotació per afrontar els impostos. Pedrós, afirma que "si no es milloren les lleis de successió de béns, el relleu generacional a la pagesia serà impossible". Les dificultats legals actuals impedeixen que molts joves puguin assumir l'activitat agrícola familiar, fet que posa en perill la continuïtat d'aquest sector essencial per al nostre territori, ha reblat. A més, es demana que aquesta bonificació s’apliqui a tots els béns vinculats a l’activitat agrària, com magatzems, finques rústiques, granges, cases pairals, molins d’oli i cellers.
Amenaça de l'acord amb Mercosur:
Aquest acord, que obre les portes a la importació de productes agrícoles i ramaders del Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai, genera serioses preocupacions per a la pagesia catalana. Caball ha criticat que Europa s’ha oblidat de la preferència local i se centra massa en les exportacions de productes d’altres països en lloc de promocionar el comerç local. “És ara quan cal que Europa s’impliqui en el conjunt de la pagesia i prioritzi els productors locals”, ha conclòs. Oriol Junqueras també ha criticat els acords comercials internacionals com el Mercosur, advertint que “no són tractats de comerç just i condemnen els productors locals a viure en la precarietat”.
Els pagesos temen que la liberalització del comerç pugui perjudicar la competitivitat de la producció local. La reducció de tarifes i l'entrada de productes més econòmics al mercat europeu posen en perill l'equilibri entre els preus de mercat i els costos de producció de les explotacions agrícoles i ramaderes, que ja estan afectades per altres dificultats, com la sequera i l'increment de costos. El sector també destaca que la normativa ambiental i laboral menys exigent als països del Mercosur podria crear una competència deslleial. Els productors catalans, que operen sota estrictes normatives europees en matèria de sostenibilitat i drets laborals, es veurien forçats a competir amb productes provinents de països on aquestes regulacions són més laxes.
La sequera persistent fa imprescindible el reg de suport:
La sequera és una realitat que acompanya al sector en els últims anys, a més que s'ha accentuat en les últimes campanyes de reg. El 2023-2024 s'ha registrat un any pluviomètric sec, amb un 80% de la superfície total de Catalunya que ha recollit precipitacions inferiors al 90% respecte de la mitjana climàtica de referència. Aquesta situació ha deixat moltes terres en una situació crítica, amb una escassetat d'aigua que afecta directament les collites. El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, i el ministre d’Agricultura, Luis Planas, van pactar impulsar la modernització del canal d’Urgell a més de vuit obres de modernització de regadius a Catalunya amb una inversió de 140 milions d’euros. També es preveu crear una plataforma conjunta amb la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell per explorar opcions de finançament i avançar en l’execució del projecte.
Per una altra part, els pagesos valoren positivament que part del sector s'ha pogut beneficiar dels ajuts, però asseguren que no s'ha arribat a tots els afectats. Reclamen accelerar les infraestructures necessàries perquè el reg de suport sigui una realitat per tot Catalunya. El president de la DOP Les Garrigues, Enric Dalmau va afirmar que "sense el reg de suport, avui no hi hauria oli a les Garrigues", en una compareixença al Parlament, posant de manifest la gran importància que té aquesta pràctica. En aquest context, Oriol Junqueras, president d’ERC, ha recordat que “la inversió més gran del segle XIX va ser el canal d’Urgell, quan l’estat espanyol va entendre la importància del conreu”, i ha subratllat la necessitat de garantir el reg de suport a tot Catalunya per preservar les explotacions agràries: “Sense aquest reg, la pagesia desapareixerà”.
Conreus danyats per la fauna:
En els últims anys la fauna ha causat greus danys en els conreus dels pagesos de tot Catalunya. Un exemple ben clar és el gran increment en el nombre de conills que hi ha hagut, segons les dades d'Agricultura, la densitat de conills ha augmentat de 145 a 190 exemplars per km² en tan sols un any. “Catalunya encara es mou sota una normativa de 1970”. Segons Caball, cal una llei adaptada als problemes actuals per facilitar-ne la gestió i protegir millor les explotacions agràries. Per fer front a aquest increment, el Departament d'Agricultura va decidir convocar reunions quinzenals a les zones afectades per emergència cinegètica, la gestió i control d’espècies de fauna salvatge mitjançant la caça, per millorar la coordinació entre administració, pagesos i caçadors amb l'objectiu de controlar la sobrepoblació de conills, senglars i cabirols.
Falta de conscienciació de la ciutadania:
Malgrat que perceben un major suport de la societat, els pagesos encara troben a faltar que els consumidors apostin decididament pel producte local i de qualitat tot i que sigui una mica més car. Unió de Pagesos insisteix en la pedagogia de la ciutadania, per fer entendre a les persones la importància que del sector primari i que els productes no provenen dels supermercats. Intentar erradicar el pensament de què l'oli és massa car o comprar tomàquets d'altres països perquè són més barats són bons exemples de la poca importància que se li dona al sector.
La necessitat de fer pedagogia sobre el valor del territori i els productes de proximitat també s’ha posat sobre la taula. En aquest sentit, Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida, ha destacat la importància d’impulsar iniciatives per conscienciar la ciutadania: “Hem d’apostar pel territori. Fem pedagogia amb cursos sobre la fruita de proximitat conjuntament amb Unió de Pagesos per mostrar als joves i als no tan joves el tresor que tenim en aquesta terra”. Segons Talarn, aquestes accions són claus per reconnectar la societat amb el món rural i fomentar un consum més conscient i arrelat al territori, ajudant així a posar en valor la feina dels productors locals.