Vuit plataformes i sindicats agraris reclamen al Govern que retiri el PLATER i aturi el model de macrocentrals solars, especialment les que ocupen terrenys agrícoles de Ponent. Les entitats han fet aquest dilluns la seva reivindicació davant de la planta fotovoltaica que Solaria i Ignis estan construint a Alcarràs (Segrià), un projecte que el president de la Generalitat, Salvador Illa, va visitar el passat mes d’agost.
Les organitzacions consideren que aquesta instal·lació és un exemple del que qualifiquen de “model erroni” d’implantació de les energies renovables i denuncien que el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables (PLATER) no ha comptat amb una participació suficient del territori. La portaveu de la Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa, Montserrat Coberó, ha assegurat que el Govern havia promès des del 2021 un procés participatiu que, segons ha denunciat, finalment no s’ha produït.
Les entitats també han destacat el nombre d’al·legacions presentades al pla. Segons les seves dades, el PLATER ha rebut un “rebuig ciutadà històric”, amb unes 12.400 al·legacions, segons les xifres facilitades pel Govern. Coberó ha advertit que el pla considera bona part de la Catalunya rural com a zona “apta o preferent” per acollir nous projectes renovables.
Un dels principals arguments de les plataformes és l’ocupació de sòl agrícola. Pilar Sanjuan, de la Plataforma Lleida contra la MAT, ha afirmat que la central d’Alcarràs acabarà ocupant 656 hectàrees de terreny agrícola per instal·lar prop de 400 megawatts de potència. Sanjuan ha defensat que les plaques s’haurien de situar prioritàriament en teulades, naus industrials i sòls degradats i ha criticat que l’energia produïda no es destini necessàriament al territori.
Les organitzacions ecologistes també han qüestionat l’impacte ambiental del projecte. Joan Vázquez, d’Ipcena i Ecologistes de Catalunya, ha recordat que l’estudi d’impacte ambiental de la zona va detectar la presència del sisó, una espècie protegida. Segons Vázquez, altres projectes energètics han estat descartats o modificats després de detectar aquesta espècie, mentre que el projecte d’Alcarràs ha continuat endavant.
Des de Pobles Vius, Pere Pagès ha denunciat que la protecció legal de les terres agrícoles i de regadiu queda, al seu parer, en un segon pla davant dels grans projectes promoguts per corporacions i fons d’inversió. Pagès ha advertit que aquest model pot contribuir a la pèrdua de pes de l’agricultura familiar i al despoblament rural.
Els sindicats agraris també han expressat el seu rebuig al model. Sergi Balué, de JARC, ha reclamat més participació del Departament d’Agricultura en la planificació energètica i ha defensat la sobirania alimentària i energètica. Ha recordat que moltes d’aquestes terres es van transformar en regadiu fa dècades amb inversió pública i dels mateixos pagesos. Raül Miret, d’Asaja, ha criticat un model que, segons ha dit, no afavoreix ni el petit ni el gran agricultor, sinó la gran indústria.
També hi ha donat suport Revolta Pagesa. El seu representant, Eduard Escolà, ha afirmat que, malgrat les mobilitzacions del sector agrari del 2024, la sensació és que la situació ha empitjorat mentre que els projectes promoguts per determinats sectors econòmics avancen amb més facilitat.
Les entitats sostenen que el PLATER no compleix l’esperit de la Llei del canvi climàtic, que estableix que les energies renovables s’han de desenvolupar, sempre que sigui possible, aprofitant espais ja alterats per l’activitat humana i minimitzant l’ocupació innecessària del territori.
Per això, reclamen al Govern que retiri el PLATER, revisi la planificació energètica i declari una moratòria sobre les macrocentrals renovables fins que s’elabori una nova planificació consensuada amb el territori. Les plataformes no descarten convocar mobilitzacions si l’executiu català no modifica la seva política d’implantació de grans projectes renovables.
