La connexió ferroviària entre les capitals de Ponent i Barcelona s'ha convertit en un viatge en el temps, però en el sentit contrari al progrés. Segons una anàlisi de l'ACN basada en els horaris oficials de maig del 2000 i de novembre del 2025, el trajecte en tren regional és avui significativament més llarg que fa un quart de segle, situant les Borges Blanques i Lleida al centre d'aquesta degradació del servei.
El cas de les Borges Blanques és especialment flagrant, ja que s'ha convertit en la capital de comarca que més temps ha perdut de tota la xarxa ferroviària catalana: els usuaris necessiten ara 29 minuts més que l'any 2000 per arribar a la capital catalana, un increment que frega el 25% del temps de viatge total.
Aquesta pèrdua d'eficiència es repeteix a la ciutat de Lleida, on els combois més ràpids de l'R13 i l'R14 trigaven dues hores i vuit minuts a connectar amb l'estació de Sants a l'inici del mil·lenni. Actualment, el mateix trajecte s'ha allargat fins a les dues hores i vint-i-vuit minuts, cosa que suposa vint minuts extra de viatge i la suma de sis parades més en el recorregut. Aquest retrocés no és un fet aïllat de les comarques lleidatanes, ja que altres capitals com Valls o Montblanc també han vist com els seus trajectes s'encarien temporalment entre un 15% i un 25%.
Manca d'inversió i canvi de model
Els experts justifiquen aquesta situació per una combinació de manca d'inversió crònica i un canvi en el model d'explotació. D'una banda, s'han incrementat les freqüències i el nombre de trens que s'aturen a totes les estacions, però com que la capacitat de la via és la mateixa, els trens ràpids o semidirectes es veuen obligats a compartir espai i a reduir la seva velocitat comercial. D'altra banda, les obres actuals, com les del corredor mediterrani o el soterrament de vies a Sant Feliu de Llobregat, estan generant colls d'ampolla i trams de via única que penalitzen severament la puntualitat i la rapidesa dels serveis regionals de Ponent.
Des de plataformes com l'Associació per a la Promoció del Transport Públic i el Centre d'Estudis del Transport, s'alerta que el sistema pateix una fragilitat estructural. Mentre la població catalana camina cap als deu milions d'habitants, la xarxa ferroviària no només no s'ha modernitzat al mateix ritme, sinó que ofereix prestacions pitjors que les de fa vint-i-cinc anys.
La recepta dels especialistes per revertir aquesta agonia del rellotge passa per un manteniment real de la infraestructura i, sobretot, per la construcció de noves vies d'avançament que permetin recuperar els serveis semidirectes, essencials per a la competitivitat de les capitals més allunyades de Barcelona.
