Laura Vilagrà Pons, actual vicepresidenta de la Generalitat, tornarà a ser la número dos de Pere Aragonès (ERC) a les eleccions d'aquest diumenge 12 de maig. La que va ser alcaldessa de Santpedor entre el 2003 i 2015 s'ha convertit, en els darrers anys, en una de les figures més importants pels republicans; especialment al llarg de la legislatura que estem a punt de deixar enrere. Tot plegat, treballant colze a colze amb el president de l'executiu i desenvolupant un paper destacat en les negociacions amb el govern espanyol.
Especialment coneixedora de les problemàtiques que afecten el Bages i el Moianès, Vilagrà explica, en aquesta entrevista amb NacióManresa, quins plans té el partit que representa per fer-hi front.
Noves eleccions però assumptes pretèrits: Què fem amb la C-55? Si no s'aposta pel desdoblament, com ens connectarem amb el Baix Llobregat, el port o l'aeroport?
Abans d'entrar en matèria, i si bé és cert que el tema de la C-55 fa molts anys que s'arrossega, m'agradaria recordar que no va ser fins que ERC va arribar al Govern (i, més concretament, quan vaig agafar el càrrec de vicepresidenta) que la C-16 va passar a ser gratuïta entre setmana i a totes hores. I és que allò que s'havia fet d'oferir bonificacions puntuals en hores concretes, no va acabar de funcionar. Penso que és important posar en valor que del pressupost destinat a autopistes, la de la C-16 se n'endú una bona part.
Jo li demanava per la C-55, però...
És evident que li cal molta inversió. I en tenim de prevista. Concretament, destinarem 50 milions d'euros pel tram Manresa-Castellbell i el Vilar, pensant en un 2+1 que podria acabar sent un 2+2; tot dependrà de com s'acabi configurant. El que està clar és que allà hi ha un coll d'ampolla i s'ha de fer una aposta gran per resoldre'l. Lligat amb això, també hi ha el tema del nou accés a Sant Vicenç de Castellet, que finalment podem dir que serà una realitat. En aquest sentit, doncs, és un fet que des del Govern apostem per les carreteres del Bages i, més concretament, del Bages Sud. Que encara s'ha de fer molta feina? Sí. I per això seguirem treballant-hi intensament.
Tornem un moment a la C-16. Surt més a compte la gratuïtat d'entre setmana que el que costaria el rescat de l'autopista? Al cap i a la fi, que sigui gratuïta no és sinònim que Autema deixi de cobrar, sinó que cobrarà de la bossa comuna en comptes de la particular...
Fa uns anys, la Generalitat va valorar el cost que tindria l'alliberament de la C-16. I es va entrar en disputa amb Autema. Vam anar als tribunals i tot, i vam guanyar.
No devia servir de gaire, aquesta victòria.
El cost del rescat sempre és un tema que plana sobre la taula, però el valorem a mig termini, perquè com ja hem comprovat, jurídicament, Autema no ens ho posarà gens fàcil. En aquest sentit, com que les necessitats són ara, per això hem pres aquesta decisió de la gratuïtat; una decisió en pro de l'economia productiva i de la mobilitat de la ciutadania.
"El cost del rescat de la C-16 és un tema que plana sobre la taula, però el valorem a mig termini"
El rescat no es descarta, doncs.
No.
Junts, en els darrers mesos, ha estat molt bel·ligerant amb tot el que envolta la C-55. Com ho viu?
Home, m'agradaria recordar que alguns dels seus consellers en el seu dia van dir clarament que no podia ser un desdoblament total de la C-55. I van optar per aquestes bonificacions que abans comentava. Davant d'això, penso que no té gaire sentit que ara facin aquestes reivindicacions amb tanta contundència. A més, hi ha un element important que s'ha de tenir en compte.
Quin?
Que aquesta carretera, orogràficament, té punts molt complicats per poder fer un desdoblament total. I això s'ha de dir i posar sobre la taula. De fet, les infraestructures, ara, tenen en compte molts altres elements, que fan referència a la pròpia situació orogràfica i ambiental i, per tant, hi ha espais en què la possibilitat de desdoblar queda molt limitada. En aquest sentit, jo a Junts els diria que han de ser més responsables i recordar el que han fet històricament.
Seguim amb infraestructures i, més concretament, amb el traspàs de rodalies. Sembla que el tram nord de l'R4 no entrarà en la primera fase d'aquest traspàs perquè és una línia on hi ha transport de mercaderies...
Aquí cal aclarir que una cosa és el traspàs del servei i l'altra, les particularitats de cada via. M'explico: el que nosaltres estem negociant i tancant és un traspàs de tot el servei. Què vol dir, això? Doncs que tot el que passi sobre les vies de totes les línies serà competència de la Generalitat. Per tant, per molt que aquest tram concret de l'R4 es traspassi en una segona fase, qui gestionarà el servei ferroviari serà l'empresa pública que constituirem des de la Generalitat.
"Tot el que passi sobre les vies de totes les línies de rodalies serà competència de la Generalitat"
El que es traspassarà en segona fase seran les vies i prou, doncs.
Exacte.
Aquesta empresa pública a què s'ha referit aconseguirà que els trens facin un Manresa-Barcelona que no s'allargui més d'una hora?
És la nostra intenció. Manresa ha de comptar amb un tren que arribi a Barcelona en una hora per ser competitiu respecte del cotxe. Assolir aquesta fita és prioritari per fer front al canvi climàtic i per millorar la mobilitat. L'ús del tren i del transport públic s'ha de potenciar, sens dubte.
Entenc, doncs, que la posada en marxa del tren-tram del Bages també s'està treballant.
Sí, juntament amb altres trens-trams com el de Tarragona o Salou. Pensem que és important, en la línia d'apostar per prioritzar el tren al vehicle privat, que aquest tipus de vies curtes però que en canvi millorarien moltíssim la mobilitat d'aquests municipis del pla de Bages propers a Manresa, es posi en servei. L'aposta, doncs, per part d'ERC, és clara. I no pararem fins que sigui una realitat. Tal com als anys 70 Santpedor tenia tren i tothom l'utilitzava, ara ens hem d'imaginar un futur on des de tots aquests pobles més propers a Manresa puguem arribar en tren a la capital del Bages.
Abans s'ha referit al canvi climàtic. Amb la crisi hídrica que estem vivint, costa d'entendre que ICL s'emporti el 80% de l'aigua regenerada de l'EDAR de Manresa...
Però aquesta concessió només es pot fer efectiva quan no hi ha sequera. I això ha de quedar clar. Estem parlant d'una concessió prevista pel futur, que encara no s'ha posat en marxa. I si hi ha sequera, no s'aplicarà. D'altra banda, cal dir que s'estan fent moltes obres d'infraestructura per reaprofitar l'aigua, de tal manera que en aquests moments, més del 50% de l'aigua que utilitzem és o regenerada o dessalinitzada. En aquest sentit, concessions d'aquest tipus en les quals l'aigua de la depuradora s'usa per ús o de pagesia, de regadiu o industrial, és possible sempre i quan no vagi en detriment de l'aigua de boca.
"Actualment, més del 50% de l'aigua que s'utilitza a Catalunya és o regenerada o dessalinitzada"
Fa quinze dies encara no, el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, va anunciar aquí a Manresa la voluntat del Govern d'apostar pels habitatges amb serveis per a la gent gran. Això vol dir que desapareixerà definitivament el model residencial clàssic?
Hem de partir de la base que Catalunya és un dels territoris que més places residencials té. Per tant, aquest model no desapareixerà. No obstant, sí que la nostra voluntat és intentar, en la mesura del possible, donar tots els recursos perquè la gent pugui quedar-se a viure a casa seva. I això passa per incrementar el suport a domicili i per implementar models com el dels habitatges amb serveis, que el que pretén és, justament, promoure una vida més compartida, comunitària i de suport mutu davant d'una soledat, molt sovint, no volguda.
Però el lema és, diríem, que com més temps puguin estar-se a casa, millor.
Jo crec que del que es tracta és de veure, en cada moment de cada persona, quina és la millor de les sortides. Però la idea seria aquesta, sí: acompanyar un envelliment actiu que permeti viure la major part del temps a casa. I si això no és possible, explorar, llavors, aquests altres elements de què disposem, com els pisos amb serveis compartits o, en casos més delicats, les residències.
Manresa és un dels municipis catalans amb el PIB més baix i on hi ha més subsidis. I això, a vegades, sembla que afecta l'estat d'ànim d'aquells que hi vivim. Com es capgira, aquesta situació?
El Bages és un territori amb una indústria molt potent que, sense anar més lluny, està per sobre de la mitjana industrial. Això es tradueix en llocs de treball de qualitat i dignes, perquè quan una empresa decideix venir, ho fa per quedar-se; estem parlant d'inversions molt grans! En aquest sentit, doncs, el que hem de fer és, d'una banda, reforçar tot aquest sector industrial, i, de l'altra, apostar per la formació.
Què vol dir amb formació?
L'any vinent posarem en marxa més de 500.000 places de formació professional, de les quals una bona part estaran a Manresa, amb els instituts Catà i Lacetània com a màxims exponents. De fet, tenim previst, si seguim governant, convertir el Lacetània en un centre integrat.
"Si seguim governant, convertirem el Lacetània en un centre integrat de Formació Professional"
Un centre integrat?
Sí. Un centre integrat de Formació Professional on només s'hi faci això, sense ESO ni batxillerat. De fet, la idea és que no només es formin joves, sinó que sigui un espai d'orientació professional per a tothom, ja sigui amb formació contínua, amb cursos de reciclatge... En definitiva, donar resposta a una població que necessita aquest reforç formatiu.
Més enllà de la indústria i la formació, hi ha algun projecte més que ajudi a revertir aquesta grisor manresana?
Justament, Manresa és un dels vint municipis que la Generalitat ha escollit per al Barris amb futur, un projecte en el qual s'hi destinaran 40 milions d'euros que el que pretén és reforçar tots aquells equipaments que generen ciutat i comunitat. Fa anys hi havia hagut un Pla de barris, i aquest projecte tindrà una filosofia semblant de dinamitzar aquells entorns amb més necessitat d'inversió i problemàtica social. Tot plegat, traspassant més recursos als ajuntaments, que han hagut de fer front a moltes més necessitats amb uns recursos que no han crescut en la mateixa mesura.