La primera influencer seriosa d'aquest país nostre que s'anomena Catalunya va ser Juliana Canet. És una opinió personal, però és la que compleix els requisits essencials per a un servidor per considerar-la com a tal: carisma des d'adolescent, capacitat comunicativa, capacitat d'atrapar l'espectador (la suporti o no), conèixer els codis, els temes i els moments d'internet i aconseguir el salt a la fama de manera orgànica. I sense adonar-se'n, sí, acaba a la CCMA, però aquest país, el nostre que s'anomena Catalunya, és tan petit que en certs sectors tots els camins condueixen a Sant Joan Despí. Molts us preguntareu: com pot ser Juliana Canet la primera gran influencer si del nostre planter han sortit personalitats com Dulceida, Auronplay, Paula Gonu, Nil Ojeda, Àngela Màrmol, Jessica Goicoechea, els germans Boisset? Tots ho feien, i fan, en castellà.
El català continua a I'UCI en el món digital i amb un tractament per evitar mals majors en el sector de la creació de continguts. Diverses iniciatives busquen reforçar i muscular una indústria que competeix amb deu anys de retard i, literalment, contra tot el món. Ara bé, aquest divendres, Catalunya pot celebrar alguna cosa. El naixement dels Premis CRIT és una gran notícia per al país, perquè col·loca en el lloc que pertoca un conjunt de persones i grups de gent que des de fa molt temps fan trinxera als espais més ferotges del món digital, les xarxes, perquè el català no sigui una mera anècdota provinciana.
Molts ho fan per convicció política, altres per naturalitat absoluta. Alguns tenen el desig (només cal veure-ho a la cara) d'acabar treballant a qualsevol racó del 3Cat i altres són aquella espècie de vers lliure que, de manera irònica, Juliana Canet representa. Com també representa la persona que acaba treballant a la corpo. La qüestió, en definitiva, és que el projecte del 3Cat, l'Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) i la Fundació.cat reivindiquen una feina que, aquí, moltes vegades, no té la visibilitat que es mereix. Però tot plegat em suposa diverses preguntes.
En quin moment deixarem de col·locar el focus sobre els creadors i el posarem als consumidors? El mateix va ocórrer amb el cinema. El talent hi és, a Catalunya. Més que demostrat. Ja hem superat la pantalla (és la inicial, la important) de trobar diners i temps (perquè a diferència de les pel·lícules, per fer contingut digital necessites més temps que diners). Ara, però, cal rebre un feedback. Voler un ecosistema digital en català està molt bé, però cal consumir-lo. En segon lloc, en quin moment el sistema de creadors deixarà d'institucionalitzar-se?
Una de les normes bàsiques d'internet és que és espontani, per molt que gurús o llicenciats en màrqueting i relacions públiques ens vulguin fer creure. Encara ara és propietat de la gent, en el sentit estricte de la creació de contingut. Ja sigui amb la IA, els mems, les tendències virals, sobre què es parla, què fa gràcia o a qui envien a la paperera de la història. Aquesta naturalitat, espontaneïtat i aquest element tan orgànic, Catalunya el té. L'ha viscut en certs moments. Però existeix encara cert mantra, certa tendència, a requerir diners externs que solen provenir de Sant Joan Despí.
Com ha demostrat els premis CRIT o iniciatives com Llista -una proposta pionera que mereix una anàlisi més detallada pels riscos que comporta-, les marques ja han posat els ulls als creadors catalans, ho exploten i generen més negoci. Aquests, en la seva majoria, se sumen a formats més internacionals i no es fan petits davant una competència tan immensa. Al contrari, fan el que els rota, perquè el mercat en llengua catalana existeix, sinó que li preguntin a Casa en flames.
Molts que s'omplen la boca sobre el país, la nació o la supervivència de la llengua menystenen la importància, la incidència i la repercussió que tenen les personalitats i celebritats digitals en els temps actuals. Són els mateixos que segueixen esperant, amb 30 o 40 anys, que el 3xL s'aixequi de la tomba i els tornin a emetre els animes japonesos en català. Enteneu la metàfora, no?
Bonus track. Un personatge sinistre ha estat protagonista aquesta setmana en el món digital del nostre país. Jan Sin Miedo, un nom que respon més al d'un malvat d'un còmic dirigit a infants de 3 anys i escrit per seguidors de les Brigadas Blanquiazules que no pas a un suposat influencer, ha estat agredit per un conjunt de joves que el van perseguir i li van obrir el cap. Lluny de ser algú que justificarà una agressió d'aquestes característiques, en Jan és un provocador xenòfob que han decidit mitificar des de la fatxosfera i des de certs mitjans de comunicació. Només cal veure un dels seus vídeos per entendre a quines necessitats respon aquest individu.
Un mitjà com El Español li va regalar un reportatge on el titllava de Batman perquè "el Raval és Gotham". A part de seguir mantenint una espècie de relat en la qual Barcelona s'ha convertit en una ciutat plena de crim al pur estil dels còmics de malvats i superherois, només cal veure el contingut del noi, sense cap mena de prejudici, per veure que busca la brega, la confrontació, l'insult i la provocació constant. Per això mateix la seva banda de seguidors, uns assetjadors i bullies de pati d'escola, es van dedicar a intentar espantar el nostre company Marc Orts per haver mostrat la cara del Jan.
Insults, amenaces, afirmacions que intentarien agredir-lo per "haver-lo destapat". Lo de Jan Sin Miedo comença a ser un nom contradictori. El més interessant és en Ramon Audet, un agitador ultra a les xarxes, que té la imperiosa necessitat de mantenir un perfil bel·ligerant a través de piulades. Titllava el nostre company de sicari i no de periodista. Qui va amb passamuntanyes i va ruixant amb esprai de pebre la cara de la gent ja us podeu imaginar qui és. Tingueu compte amb aquests perfils. Feu-vos un favor.
El timeline de Next
· El SAGA enceta la quarta edició amb una gran notícia: el 73% dels videojocs fets a Catalunya ja són en català; per Victor Rodrigo
· Agredeixen el youtuber xenòfob Jan Sin Miedo mentre feia un directe a l'Hospitalet de Llobregat; per Marc Orts
· «28 years later»: a Danny Boyle li han donat un xec en blanc i li han dit que faci el que vulgui; per Marta Ferrer
· Estiu Jove 2025: com aconseguir descomptes del 90% per viatjar en tren o bus
Fins la setmana vinent!
