Les batalles per farmejar l'aura han traspassat la pantalla. Allò que va començar com un trend de TikTok entre els més joves, ara també és un espectacle a peu de carrer. Ja és la segona trobada que aglutina desenes d'adolescents a Barcelona -tot i que també s'han fet arreu del país- per demostrar el seu carisma a través de balls, piruetes o coreografies virals d'internet. El primer esdeveniment es va celebrar el passat dimecres a l'Arc de Triomf, i aquest dimarts al vespre ha tingut lloc una segona ronda entre els rivals.
Aquest cop, la plaça Catalunya de Barcelona ha estat l'escollida per convertir-la escenari d'una batalla pacífica en ple centre de la ciutat. Són les set de la tarda i petits grups s'escampen per l'espai neuràlgic convocats a través d'una publicació feta amb intel·ligència artificial d'un compte de TikTok amb el nom "Batallas de Aura Cataluña". Tot i que sigui l'hora acordada per començar la batalla, cap d'ells s'anima a ajuntar-se amb el company del costat: tarden gairebé vint minuts a treure's les vergonyes. Una mena d'herència que banya una generació crescuda entre pantalles i que, a l'hora de desvirtualitzar l'entorn, queden completament desorientats.
L'edat mitjana d'assistents, a ull, ronda els catorze anys. Un cop començada la batalla, es crea una rotllana que anima als dos rivals a disputar-se l'aura. Només es veuen mòbils gravant. Alguns s'apropen com a participants, d'altres com a espectadors i uns pocs, sobretot turistes o gent que segueix la ruta comercial passeig de Gràcia-Portal de l'Àngel, com a curiosos. Aquests últims són els que surten més sobtats, sense entendre que està passant, diuen en veu alta: "Són quatre nens fent el burro".
- Batalla per farmejar aura a la plaça de Catalunya de Barcelona
- Hugo Fernández
Què significa farmejar l'aura?
L'expressió farmejar l'aura neix del vocabulari utilitzat en els videojocs. En aquest context, farmejar significa acumular reiteradament alguna cosa per aconseguir-ne de més -per exemple, farmejar experiència o diners- i l'aura fa referència a tenir estil o sentir-se "guai". Per tant, amb un sentit únic es refereixen a fer coses per elevar la seva presència social i generar una imatge carismàtica. De fet, les xarxes socials s'han omplert de referències utilitzant expressions com "+1.000 d'aura" davant una situació que crea magnetisme social.
Però la realitat que es troba en aquests cercles dista molt d'aquest punt. En aquest sentit, comentaris racistes, masclistes i homòfobs sonaven de fons durant la trobada. Sense parlar, clar, que en qualsevol interacció no hi havia ni una gota de català. Tot plegat, el reflex d'una generació que crea preocupació a la resta de societat. Davant d'aquesta situació, però, només queda agafar aire i esperar que se'ls baixin les hormones, llegeixin algun llibre i construeixin -per fi- pensament crític.
De les pantalles al carrer: una generació perduda?
Les xarxes són l'espai digital en què les generacions més joves socialitzen i aprenen. Són un lloc en què els i les joves construeixen la seva identitat i defineixen els seus gustos i, a més, els comparteixen i difonen amb la resta. Una dinàmica que caracteritza aquesta etapa vital: voler formar part d'un grup i encaixar són dos factors que defineixen l'adolescència ara i fa 40 anys. La diferència és que ara tot queda gravat. És per aquest motiu que els comentaris com "quina llàstima de joventut", "estem perduts" o "per a això he sobreviscut a la pandèmia?" acompanyen els vídeos virals de les batalles d'aura a TikTok.
Jane Remover vista farmeando aura en Barcelona pic.twitter.com/RbVH0kz0fT
— aritz (@arzszg) August 26, 2026
Però si mirem enrere, cada generació ha utilitzat el carrer d'una manera diferent, provocant en la resta de generacions incomprensió i rebuig per allò que estava de moda en el seu moment. Aquesta és la part positiva que defensen alguns usuaris a xarxes davant els comentaris de l'estil "els joves passen el dia amb el mòbil a casa". Sortir al carrer, promoure entorns de socialització presencials i viure interaccions cara a cara són alguns dels factors que acompanyen aquestes noves batalles d'aura. Unes característiques que, com explica David Bueno i Torrens -doctor en Biologia i expert en neurociència- al seu article a The Conversation, haurien de conviure amb la regulació de l'ús de les xarxes socials a menors, sobretot ara que el debat sobre aquest tema s'ha reactivat arran de l'impacte a TikTok de les batalles d'aura.
Fa uns mesos van ser els therians -persones que s'identifiquen en un sentit intern o espiritual amb un animal-, i ara, són les batalles d'aura. Entre les noves generacions de nadius digitals conviuen els qui passen desapercebuts a xarxes per no donar cringe i els qui es reapropien d'aquesta vergonya aliena per convertir-ho en un trend. L'ús de les xarxes socials s'ha transformat amb els anys i, ara, actuen com un espai d'entreteniment en què les modes són, per qui les viu des de fora, incomprensibles. La part bona -o la dolenta- és que passen massa ràpid i, com tot el que es viralitza a internet, només fa parlar durant unes setmanes, almenys fins que una nova tendència generacional sigui prou peculiar per a cridar l'atenció de la resta de generacions.
