Salvador Illa es convertirà en el 133è president de la Generalitat de Catalunya. El dirigent socialista arribarà al Palau de la Generalitat en plena canícula. Catalunya ha viscut un final de juliol tòrrid -per primera vegada Barcelona ha arribat als 40 graus- en un planeta que ha acumulat el darrer mes els sis dies més càlids d'ençà que hi ha registres (i segurament dels darrers 120.000 anys).
El repte és majúscul i els fronts molt diversos. Catalunya continua a la cua de la transició energètica. L'encert de tirar endavant L'Energètica pública -un dels grans llegats de l'executiu de Pere Aragonès i que ERC ha aconseguit que el PSC continuï impulsant-, no pot amagar la gran distància entre la realitat i els objectius en renovables. Sílvia Paneque -un dels noms que sonen per assumir la conselleria- apostava en campanya per agilitzar les tramitacions aplicant els silencis administratius positius. N'hi haurà prou? No es tracta només d'incrementar el baix ritme d'implementació de solar i eòlica, sinó de no perdre el tren de l'emmagatzematge, amb bateries i hidràulica inversa.
Ara bé, la crisi climàtica i de biodiversitat va més enllà de la transició energètica. Salvador Illa, ni com a alcalde de la Roca ni com a candidat a la presidència, s'hi ha mostrat especialment sensible. "Cal ampliar l'aeroport i cal ampliar les carreteres. Com vindrà la gent? En patinet?", va arribar a afirmar. Aquesta serà una de les seves patates calentes: no només pels equilibris amb els socis de la investidura sinó per les dificultats d'encaixar-ho amb la recent ampliació de la zona ZEPA del Delta del Llobregat per resoldre l'expedient de la Comissió Europea per la protecció insuficient d'aquests aiguamolls. També els acords amb republicans i comuns deixen en punt mort el Hard Rock -i aturen la prolongació del Quart Cinturó fins a Granollers-, macroprojectes que unien el PSC amb els poders econòmics.
El futur conseller o consellera -caldrà veure quina denominació i quines competències- té moltes carpetes calentes. La constitució de l'Agència de la Natura i la llei de biodiversitat, el desplegament complet de la llei de canvi climàtic -que inclou l'impost als grans vaixells- o la llei de residus en són alguns dels exemples. Els socialistes, sigui al Parlament o als ajuntaments en qüestions com les ZBE i el pla de qualitat de l'aire, han estat força bel·ligerants amb alguns d'aquests plantejaments i ara caldrà veure com ho assumeixen des del Govern.
De fet, no hi ha cap dubte que l'emergència climàtica impactarà de ple en el dia a dia del mandat del futur president Salvador Illa. No només cal esperar que sigui una de les seves prioritats polítiques sinó que no es retorni en temps pretèrits on es va arribar a suprimir el Departament de Medi Ambient. Caldrà rectificar allò que no ha funcionat, mantenir aquelles polítiques exitoses i intentar sumar el màxim consens. Catalunya ha de tornar a ser un referent en polítiques climàtiques i ambientals. Ens hi juguem molt.