Pedro Sánchez passa per una crisi sense precedents a la Moncloa, agreujada aquesta setmana per l'empresonament de Santos Cerdán. “Ha entrat a la presó sense ser militant del PSOE”, deia Salvador Illa a la sessió de control al Parlament. És cert, però la decisió fulminant de Ferraz no pot amagar que fa només quinze dies no era únicament un militant del partit, sinó que ell era el partit. El cop a Sánchez és fort i el president del govern espanyol, malgrat algun intent de contraatacar, opta per centrar-se en l'agenda internacional abans del comitè federal d'aquest dissabte i de la compareixença al Congrés de la setmana vinent.
La crisi al PSOE té reverberacions a Catalunya i el PP té interès a treure'n petroli. Les dues últimes preguntes d'Alejandro Fernández al president han intentat vincular-lo amb el cas Koldo, cosa que ha irritat visiblement Illa. A ningú se li escapa que si cau Sánchez, això provocaria una sacsejada important, perquè la Generalitat és el principal valedor del president espanyol i ha basat el gruix de la legislatura en l'estreta col·laboració amb la Moncloa, un camí que quedaria en via morta. Un canvi a Madrid obligaria a redreçar el rumb de la legislatura, i Illa hauria de redefinir prioritats i relacions amb un govern que seria més refractari a les demandes catalanes, algunes de les quals impliquen canvis de fons.
Des que va esclatar el cas Cerdán, el president ha optat per una doble via. D'una banda, suport total al PSOE i al secretari general, Pedro Sánchez, que es visibilitzarà aquest cap de setmana al comitè federal. És coneguda la bona relació personal entre els dos dirigents socialistes, que fins i tot permet emmarcar en l'àmbit "privat" la trobada que van mantenir fa un parell de setmanes a la Moncloa. Això obre alguns interrogants: ara com ara, el suport és granític, però què passarà en cas que el PSOE fos assenyalat per finançament irregular? Fins quan el suport a Sánchez, ben valorat a Catalunya, donarà rèdits al PSC? És convenient mantenir l'aposta per a un cavall que no sembla el favorit? Ningú vol anticipar escenaris.
L'altra via que transita Illa és la d'aïllar la legislatura catalana dels vents que bufen de Madrid. “El Govern se centra en el dia a dia”, insisteixen a Palau. El president garanteix que els acords amb els socis d'investidura es compliran segons el calendari previst -amb modificacions menors, com la de la comissió bilateral prevista pel 14 de juliol-, però tothom és conscient que bona part d'això depèn de què passi finalment a l'Estat. El relat aguanta mentre aguanti Sánchez, perquè amb el PP a la Moncloa (i el suport directe o indirecte de Vox) les carpetes del finançament singular, el traspàs de Rodalies, el català a Europa o la delegació de competències en immigració quedarien tocades.
La situació a la Moncloa i Ferraz és complexa, a l'espera de veure quina resposta dona Sánchez. Al comitè federal d'aquest dissabte haurà de triar el nou secretari d'organització i no hi ha marge d'error, però també farà altres canvis interns per evitar que trames com la de José Luis Ábalos o Cerdán puguin tornar a passar. Però més enllà d'això, l'altra data marcada al calendari és el 9 de juliol, amb la compareixença al Congrés. Sánchez haurà d'anunciar reformes de fons si aspira a recuperar la confiança dels socis. De l'ambició de Sánchez en dependrà el recorregut d'una legislatura i una majoria parlamentària que no és operativa. L'únic avantatge que té Sánchez és que, ni en el seu pitjor moment, el seu rival, Alberto Núñez Feijóo, és capaç de bastir una alternativa que tingui opcions de desbancar-lo.