Si una part
defensa el referèndum sobre la independència i l'altra s'hi nega, hi ha camí del mig? Hi ha possibilitat de desbloquejar la situació i transitar una via que permeti a les dues partits obtenir-ne beneficis? Aquesta és una de les preguntes que sobrevola amb insistència la nova etapa de relacions entre l'
Estat i la
Generalitat arran de la investidura de
Pedro Sánchez. I una de les respostes que cada vegada va prenent més cos -tenint en compte la intervenció del president espanyol tant en la
reunió a Palau amb
Pere Aragonès com
l'entrevista prèvia a RAC1- té forma de finançament. La Generalitat en vol un de singular, i al gener ja en vol parlar amb el govern espanyol, que ja no tanca del tot la porta a un model individualitzat.
Les aproximacions són delicades, inicials, però a Palau ja detecten que Sánchez ha estrenat una retòrica segons la qual el PSOE està disposat a singularitzar el finançament sempre i quan hi hagi una renúncia al referèndum. Les mateixes fonts indiquen, en tot cas, que Aragonès no aparcarà la petició d'una votació sobre la independència
a través d'un acord de claredat. De fet, aquesta demanda ja s'elevarà en la reunió de la taula de diàleg del primer trimestre del 2024, un altre dels grans acords de la cita de presidents juntament amb el traspàs de l'ingrés mínim vital (IMV), un centre de fabricació de xips, la
calendarització de Rodalies i una llei de plurilingüisme que ha d'aprovar-se abans de l'estiu. La negociació real, això sí, arrenca a partir d'ara.
Com es negociarà el finançament?
Quan es van posar les bases per parlar de la investidura, una de les obsessions del Govern era que en sortissin qüestions tangibles. El finançament -o, més aviat, la reducció del dèficit fiscal- i el traspàs de Rodalies no van trigar a aparèixer al frontispici de les converses. Un cop Sánchez ha arribat a la Moncloa, Aragonès no vol perdre el temps. Ja té encarregada una proposta a la conselleria d'Economia per singularitzar el model, i de moment el president espanyol defensa un debat "individual" en el marc de la discussió "multilateral" que s'obrirà amb totes les autonomies per renovar el sistema actual, acordat el 2009 però caducat des del 2014.
"Si anem per aquest camí, es pot avançar", ha indicat Sánchez en la compareixença des de la Galeria Gòtica, d'on ha desaparegut la bandera espanyola tan bon punt el líder socialista ha abandonat el faristol. Aragonès ha explicitat que del finançament se'n parlarà a la taula de diàleg -en teoria projectada exclusivament com un mecanisme de resolució del conflicte polític però que paulatinament ha deixat entrar altres carpetes, com ja va passar amb la protecció del català-, i que l'objectiu és la "sobirania fiscal". Totes les pistes porten cap a una negociació gradualista que, per ara, parteix de la confiança mútua: la preparació de la trobada ha esquivat turbulències i el comunicat comú estava redactat des de feia hores. Els retocs han estat mínims.
El referèndum, la discrepància acordada
"Si la negociació es queda en defensar o no un referèndum
no haurem fet els deures", ha reflexionat Sánchez. "La negativa de la Moncloa és un posicionament de màxims", ha respost Aragonès al cap d'uns minuts. De la reunió en surt clara la idea que no hi haurà votació imminent sobre la independència, i que el president espanyol no es mou de la normativa vigent, com a molt, de desplegar l'Estatut retallat pel
Tribunal Constitucional. El referèndum, per tant, és la discrepància pactada: Aragonès el portarà a la taula de diàleg -abans intentarà pactar un posicionament amb els partits catalans- i Sánchez li tancarà la porta. Però la negociació continuarà en marxa perquè la legislatura és llarga. L'amnistia, que el líder del PSOE
prefereix com està redactada i no veu amb bons ulls que s'hi facin esmenes, s'endú per ara els focus.
Una llei per garantir drets lingüístics
La llengua ha estat una carpeta prioritària per a l'independentisme des de l'inici de la legislatura. Junts -que ja ha criticat el contingut de la reunió a Palau i veu una mala idea la taula de diàleg entre governs-
va demanar l'oficialitat del català a Europa -encara pendent- i, amb ERC, van forçar que es pogués parlar al Congrés dels Diputats. Aragonès i Sánchez han fet un pas més enllà i han acordat una
llei orgànica de garantia del plurilingüisme que haurà d'estar vigent a l'estiu. El president català ha posat l'èmfasi en el fet que serà d'aplicació també en la relació amb la justícia, un dels àmbits on la llengua del país està més minoritzada. La idea és permetre que amb el català n'hi hagi prou per relacionar-se amb l'administració estatal.
Un calendari (i pressupost) per a Rodalies
Un dels compromisos que surt de la reunió és que, a partir del gener, es calendaritzarà el traspàs de Rodalies. Això hauria de tenir impacte, també, en els pressupostos generals de l'Estat, que des de l'independentisme -així ho assenyalen fonts consultades per
Nació- compten que seran presentats al febrer. Les partides corresponents haurien d'arribar als
603 milions d'euros, segons calculen a Palau. Una de les primeres decisions haurà de ser la de constituir l'empresa pública mixta entre l'Estat i la Generalitat per procedir al traspàs. En el primer trimestre, de fet, ja funcionarà la comissió que haurà de fer canviar de titularitat la infraestructura.
Xips, ingrés mínim vital i Mossos
Apareix en l'últim dels punts acordats, però a la conselleria d'Economia ha estat el més celebrat. Es tracta d'instal·lar a Catalunya un
centre de preproducció de xips al costat del Sincrotró Alba amb el finançament "suficient", que hauria de ser de 380 milions d'euros: 235 de subvenció de l'Estat, 100 de préstecs, 30 de fons europeus i 25 per part de la Generalitat. Pel que fa a l'ingrés mínim vital, en el consell de ministres de dimecres vinent s'hi aprovarà que la gestió passi a mans catalanes, i s'haurien de rebre 2,8 milions. Xifres que sumen
als 1.600 milions que rebrà Catalunya per ampliar la plantilla dels Mossos fins a l'any 2030. La primera estació del diàleg passa per parlar de recursos, i
tots els camins porten cap al finançament.
