MADRID | "Si deixa la Moncloa anirà a la presó". L'ofensiva judicial contra l'entorn de Pedro Sánchez no té aturador, i alguns actors polítics la veuen com un dels elements propulsors de la resistència del president espanyol. En una maniobra estrambòtica, el jutge Peinado ha creat una peça separada en el procés contra la seva dona, Begoña Gómez, perquè la pugui jutjar un jurat popular. Peinado busca un escarni públic que se sumarà al processament del germà de Sánchez i al del fiscal general de l'Estat. Showtime i pena de telenotícies.
Però paradoxalment, les maniobres judicials de la dreta, la debilitat del PSOE i dels seus socis i la possibilitat d'una majoria absoluta de Vox i PP empenyen Sánchez a resistir. Li queden dos anys de mandat, i ningú convoca unes eleccions per perdre. És la lògica del Lute, Camina o rebenta, ironitza un diputat d’ERC al Congrés. Sánchez acaba d'insistir que es pensa presentar com a candidat a les eleccions del 2027. Dos anys de suplici per al seu govern, però també per a Alberto Núñez Feijóo, que perd un llençol a cada bugada. Dos anys per trobar la clau d'una nova victòria inesperada.
Astres alineats
El president espanyol té els astres alineats per convocar unes eleccions immediates. No vol dir que sigui un bon moment. No ho és. Però d’aquí en endavant potser no n'hi haurà de millors. Sap que no aprovarà els pressupostos generals de l'Estat per la negativa de Junts, i també d'ERC, que ha rebut ordres de no negociar. Sap que no podrà impulsar gairebé cap llei pels desmarcatges continuats de Podem. Sap que María Jesús Montero té tots els números per naufragar a les eleccions andaluses, i sap que les baralles de gats entre els socis, com les d'aquesta setmana entre Junts i Podem compliquen les equacions.
Un futur fosc que contrasta amb el momentum que viu. Després d’una primavera desastrosa, ha trobat la tecla amb Gaza. Ha connectat amb el que pensa el 82% dels ciutadans, lidera la resposta europea i ha enviat un vaixell militar de rescat de la Flotilla que li pot proporcionar un Perejil pacifista. Ha deixat en fora de joc el PP, que s’embarbussa amb la paraula "genocidi". I a la debilitat interna de Feijóo s'hi suma un Vox disparat a les enquestes que li brinda l'oportunitat de polaritzar qualsevol campanya. Seria una gran batalla entre el PSOE i Vox en detriment del PP i de Sumar.
Però no n'hi ha prou per pitjar el botó vermell. "Sánchez necessita el 30% dels vots, però els socis han d’aportar la resta", sostenen fonts del PSOE. I els socis són, precisament, la baula feble que assenyalen les enquestes. La guerra civil entre Sumar i Podem, les incompatibilitats i odis personals que obliguen el PSOE a fer constantment de pont, i el sidral de Yolanda Díaz amb les confluències compliquen l’equació. Junts i ERC, víctimes dels seus propis acords, no rendibilitzen l’estratègia. "Avui no sumem", admeten diputats dels socis de la investidura.
Intercanvi de reines
El president espanyol vol temps per endreçar la seva esquerra, per veure desgastat el lideratge de Feijóo i per trobar l’escenari idoni. També ho fia a un intercanvi de reines al primer semestre del 2026. L'Audiència Nacional ha fixat abril i maig de l’any que ve per als judicis de l'operació Kitchen. Serà el contracop als de Begoña, el germà i el fiscal. Cal afegir-hi les derivades del cas Montoro i el processament de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador. El 2026 serà l'any d’una batalla mediatico-judicial de primer ordre en paral·lel a les eleccions a Andalusia i Castella i Lleó.
Queden dos anys per al final de mandat. Pel camí, Sánchez anirà trobant finestres que li permetrien justificar una convocatòria. Pot ser el rebuig del decret d’embargament d’armes a Israel, pel no del Congrés als pressupostos generals o en motiu de les eleccions andaluses. Només cal que les oportunitats s'ajustin a les enquestes. Perquè com diu el títol d'un dels llibres del Lute, Resistir és vèncer, i només hi ha un possible candidat que hagi escrit un llibre titulat Manual de resistència.
