Candela López (Buenos Aires, 1985) és des d'aquest cap de setmana una de les principals líders dels comuns al costat de Gemma Tarafa, després que Ada Colau i Jéssica Albiach s'hagin acomiadat de la direcció amb un vot de crític de les bases, que van aprovar per la mínima l'informe de gestió durant l'assemblea nacional. Qui va ser el 2015 la primera alcaldessa de Castelldefels per ICV, deixarà aviat l'escó al Congrés dels Diputats per dedicar-se en exclusiva a rellançar la formació amb la mirada posada en les eleccions del 2027.
En aquesta entrevista amb Nació reflexiona sobre com enfortir les esquerres, aposta per aprofitar la investidura d'Illa per fer-ho, i carrega contra Junts per torpedinar el manteniment de l'impost a les energètiques al Congrés dels Diputats. També dona per "passada" la pantalla d'entrar al govern de Jaume Collboni i creu que Colau no té al cap a hores d'ara presentar-se a les eleccions municipals. Per últim, posa l'accent en la necessitat d'articular l'organització més enllà de les ciutats metropolitanes.
Què destacaria de l’assemblea nacional del cap de setmana? La va sorprendre alguna cosa?
Iniciem una etapa amb un espai més fort i cohesionat. Després d'un cicle electoral advers, hi havia certs malestars a l'organització, i durant l'assemblea no hi ha hagut res que ens sorprengués, perquè fa mesos que escoltem les bases i intentem donar respostes a les seves preocupacions. Les respostes van quedar avalades i això es va veure amb la ponència política, que va obtenir més del 80% del suport.
"No ha existit un vot de càstig a la gestió, sinó un malestar general per allò que no ha funcionat"
El malestar es va copsar amb l'aprovació per la mínima de l'informe de gestió de vostè mateixa, Colau i Jéssica Albiach. Ho interpreta com un vot de càstig al rumb de l’espai polític els darrers anys?
No haver tingut bons resultats ha generat malestar i preocupació. No crec que hagi sigut un càstig a la gestió en concret, sinó un malestar per les coses que no han funcionat bé. Durant l'assemblea es va parlar molt de la implementació del nostre espai, que és sobretot metropolitana, quan hauríem de representar al conjunt del país. A això, se li suma el fet que s'han fet moltes eleccions en els últims anys i que no ens hem pogut dedicar a fons a enfortir l'organització. L'urgent no ens ha deixat temps per l'important i aquest és el missatge que hem rebut. Però hem de posar en valor que hem sabut ressituar aquests reptes i donar resposta, primer amb una ponència política amb suport majoritari, i també amb una candidatura de consens que representés el conjunt de sensibilitats de la nostra organització. S'ha de normalitzar que en una organització sigui saludable parlar de coses bones i dolentes.
Han parlat molt de “reconnectar” amb la societat. Com es tradueix en propostes concretes?
Si la ciutadania veu que nosaltres podem millorar les condicions de vida de la gent, existirà esperança per tornar a confiar en les institucions. Ho vam aconseguir fa una dècada . Volem que la gent vegi que dedicarem tota la nostra força a millorar les seves condicions de vida, els serveis públics i garantir el dret a l'habitatge. La manera de reconnectar és parlar-li a la gent a la cara i parlar de les coses que li preocupen.
"Les esquerres hem de deixar de parlar tant d’ideologia i abordar coses concretes"
El llenguatge de l'esquerra ha de canviar per reconnectar amb les classes populars?
Es tracta de no parlar tant d'ideologia en un sentit ampli i abordar coses concretes. Nosaltres mateixos ens emboliquem amb discursos complexos i ideològics, quan hauríem de parlar de coses materials. Les nostres accions als ajuntaments com el de Barcelona, el Prat, Montcada o Sant Feliu han de ser els exemples tangibles de les polítiques concretes que fem per respondre a les necessitats.
El retrocés electoral al Parlament no els ha afectat només a vostès sinó al conjunt de les esquerres sobiranistes, que han passat de 50 a 30 diputats. Com ho explica?
Primer, s'explica pel creixement de l'extrema dreta, a Catalunya representada amb l'auge d'Aliança Catalana i el manteniment de Vox. Ara bé, tot i el retrocés de les esquerres, també és cert que s'ha obert una nova etapa en què s'ha trencat la política de blocs i les esquerres hem aconseguit arribar a un acord d'investidura posant al centre polítiques progressistes com l'habitatge, la lluita contra l'emergència climàtica i les desigualtats. Això també és positiu, i ens ha de permetre tornar a enfortir el bloc d'esquerres. Salvador Illa era un abans de la campanya electoral defensant certes polítiques, i ara és un altre, arrossegat per la nostra força determinant imprescindible en aquesta nova etapa al Parlament.
Com valora els primers 100 dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?
Encara ens falten moltes concrecions dels acords que vam aconseguir. Ara negociem els pressupostos i a Illa li falta ambició per donar resposta a la problemàtica de l'habitatge. Tenim una llei d'habitatge amb un forat important pel que fa als lloguers de temporada, i nosaltres situem la importància en la inspecció perquè no hi hagi frau de llei. També volem que el pressupost per l'habitatge s'incrementi en relació amb el que s'havia aprovat amb ERC en el mandat anterior, amb recursos propis i no només de crèdit.
"La nostra força és imprescindible per arrossegar el PSC a polítiques per la majoria social"
En l’assemblea nacional han deixat clar que no volen que se’ls vegi com una “crossa” del PSC. Com es fa això si governen plegats a l’Estat, a Catalunya fan possible la governabilitat d’Illa i acorden les ordenances fiscals amb Collboni?
La nostra força és imprescindible per arrossegar el PSC a polítiques a favor de la majoria social. No som la crossa del partit socialista, el que som és una força imprescindible en defensa de la majoria social. Ara a l'Estat s'està negociant el nou acord de fiscalitat i nosaltres som qui situem de manera més clara la necessitat de gravar més als rics.
La setmana passada el PSOE i Sumar van tancar un primer pacte fiscal que no recollia l'impost a les energètiques per la petició de Junts de deixar-lo fora.
Nosaltres som molt més ambiciosos del que acabem aconseguint. És evident que no faríem el mateix amb molta més força i ho hem demostrat a l'Ajuntament de Barcelona. En qualsevol cas, són brutals els beneficis que tenen les energètiques i la banca i han de pagar els seus impostos perquè reverteixin en la majoria social. Per això li hem dit al PSOE que si no s'aprova dijous al ple, pressionarem perquè surti endavant mitjançant un decret llei amb el suport d'altres forces polítiques.
"A qui vol defensar Junts, a les famílies que pateixen pobresa energètica o a Repsol? Ens agradaria un canvi de posicionament en la defensa de la majoria"
Sense Junts, el decret no pot tirar endavant.
Junts parla d'estar defensant Catalunya. Em pregunto a qui vol defensar. Ara arribarà el fred, la pobresa energètica és una problemàtica pels catalans, i el que hem de fer és revertir aquestes situacions destinant suports a les famílies que ho necessiten i no beneficiant a les energètiques com Repsol. Ens agradaria que hi hagués un canvi en el posicionament de Junts en la defensa de la majoria de catalans que estic segura que creuen que és necessari aquest impost a les elèctriques perquè es reverteixi en millores socials per a tothom.
Veient com avancen les negociacions, tot s'enreda de cara al camí de l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat i complica el futur de la governabilitat de Sánchez.
Confio que l'impost a les elèctriques s'acabi aprovant amb el decret llei. Pel que fa a la majoria de la investidura, crec que totes les forces han de ser responsables i tenir clar que estem aquí per garantir polítiques socials a favor de la majoria i no deixar-les en mans del PP i Vox, que anirà en contra de les majories i també de les forces plurinacionals i del conjunt dels Països Catalans.
En aquest congrés no han debatut sobre la possible entrada de la seva formació al govern d’Illa. Quina és la seva posició?
No estem en aquesta pantalla i a l'assemblea no vam abordar l'actualitat immediata, sinó reflexions a llarg termini. Primer tenim el debat dels pressupostos i hem de veure com és l'aposta d'Illa en habitatge. Necessitem polítiques concretes i un cop això acabi passant, veurem. Evidentment també influeix que el congrés d'ERC està obert.
"En la negociació dels pressupostos no situem línies vermelles sinó polítiques clares que avancin en els drets de la majoria"
Es fa difícil imaginar que no hi haurà nous pressupostos de la Generalitat amb el vot dels comuns. Posa alguna línia vermella, com en el passat amb el Hard Rock?
El que defensàvem amb el Hard Rock representava tot un model de país. També hem estat molt determinants contra l'ampliació de l'aeroport del Prat i amb les inundacions s'ha vist que no té cap sentit ampliar l'aeroport en zones inundables. També que no es pot posar cap totxo més en llocs on hi hagi riscos d'inundacions. No situem línies vermelles, sinó polítiques clares que avancin en els drets de la majoria.
"Hem passat la pantalla d'entrar al govern de Collboni, però sí ens crida, seurem a taula"
I al govern de Barcelona, què hauria de passar?
En el cas de Barcelona, ja hem passat aquesta pantalla. Nosaltres vam fer una aposta clara per intentar tenir un govern d'esquerres a la ciutat, es van obrir les negociacions en el seu moment i en aquest cas va ser Collboni el que no va apostar per aquest govern amb nosaltres. Ara el que fem és negociar uns pressupostos molt exigents, situant totes aquelles polítiques que hem impulsat a l'Ajuntament de Barcelona i a les que no volem renunciar. Per tant la nostra força, que és molta a l'Ajuntament, serà per mantenir moltes d'aquestes polítiques.
Des de l'oposició?
Ara mateix, sí.
L'entrada d'ERC al govern municipal canviaria les coses?
Vam intentar un govern d'esquerres fort a l'Ajuntament de Barcelona i és Collboni qui no ha volgut. És ell qui ha d'apostar pel diàleg entre les forces d'esquerres que haurien de permetre un govern més fort.
Això vol dir que vostès no ho intentaran perquè ja ho van intentar?
Exacte. Depèn d'ell. Si ens crida, nosaltres seurem a taula.
"Colau ha tancat una etapa de veritat i no ha deixat ni una porta oberta a tornar a ser candidata a les eleccions del 2027"
En canvi, aquest cap de setmana passat sí que han posat l’accent en les municipals del 2027. Ada Colau s’ha de substituir o se li ha de guardar el lloc de candidata a Barcelona?
Ella ha estat clara dient què ara mateix tanca una etapa, i la tanca de veritat. Quan arribi el moment, ja es valorarà, però no crec que ni tan sols ella estigui pensant en què pot passar el 2027. Ha posat el cor, l'ànima i la vida en l'Ajuntament, amb tot el desgast que suposa, i necessitava finalitzar-ho. Ja es veurà el 2027 com està el nostre espai i què és necessari per a entomar aquelles eleccions. Jo crec que ella ni tan sols deixa una porta oberta a aquesta possibilitat.
Com tenen previst guanyar visibilitat més enllà de les ciutats metropolitanes?
Tenim moltes persones inscrites en molts municipis de tot Catalunya i ara hem d'ajudar aquestes persones a configurar organitzacions locals més fortes, a intentar apropar més gent. També hem de vincular molt bé l'acció dels diputats perquè visibilitzin les problemàtiques de territoris concrets.
El partit ha descuidat la xarxa territorial més enllà dels grans nuclis metropolitans?
No diria descuidat. Potser no li hem dedicat tot el temps que ens hauria agradat. També per les prioritats electorals. Ara es tracta d'invertir les prioritats, perquè ara tenim temps fins a les pròximes municipals per fer aquesta tasca de manera més pausada.
També tenien l’objectiu d’enfortir la marca en clau catalana, sense donar-li protagonisme a Sumar. En canvi, a l’última assemblea hi va assistir Yolanda Díaz. Per què s’ha decidit situar en un segon pla a Sumar?
El nostre espai polític històricament ha tingut entitat pròpia i s'ha relacionat bilateralment amb la força de referència de l'Estat. Ja ho feia el PSUC en el seu moment. En l'assemblea volíem enfortir la marca perquè últimament l'hem canviat molt. Això no treu que apostem per un espai plurinacional estatal fort. Pel que fa a la presència de Yolanda Díaz, el context de l'última assemblea era molt diferent. La vam fer pensant cap enfora, per visibilitzar-nos de cara a les municipals i estatals, i es van voler escenificar aliances. Però en aquest congrés també van venir representats de Sumar. Podem es va excusar perquè Conchi Abellán ha deixat la direcció.
Va ser un error el trencament amb Podem? Preveuen refer relacions?
Sempre hem estat clars amb la unitat i hem apostat per un espai ampli i fort i unitari. Mai hem trencat relacions amb Podem, van ser ells qui van sortir del grup del Congrés, i això va tenir conseqüències a les eleccions catalanes i europees. Soc la que més esforços ha fet per fer possibles els acords, i a nivell municipal les aliances funcionen bé. Apostem per espais d'esquerres amplis perquè les diferències a nivell de continguts no són tantes, i la ciutadania el que ens demana és que ens entenguem.
Per què els comuns funcionen a Catalunya però Sumar ha fracassat a les autonòmiques de Galícia i el País Basc?
Té molt a veure amb la realitat de cada territori. Aquí tenim diferents forces d'esquerres, la CUP, ERC, nosaltres... Al País Basc l'espai de les esquerres ja està molt ocupat per Bildu.
Ha mencionat Bildu. Fa unes setmanes es van fer unes jornades de les esquerres sobiranistes a Girona. Seria bo per les esquerres un Bildu català?
En aquelles jornades el que es va posar de manifest és que hem d'apostar sempre per aliances d'esquerres, però això no significa crear una plataforma de forces polítiques. Les esquerres ens hem d'entendre situant les prioritats com l'habitatge o la defensa dels serveis públics. Ens sorprèn com ens costa moltes vegades entendre'ns amb ERC.
Costa més entendre's amb ERC que amb el PSC?
No, jo parlava de les forces que hi havia aquestes jornades.
Sí, però l'avançament electoral va ser pel seu "no" als pressupostos de Pere Aragonès, perquè no rebutjava el Hard Rock. Un Hard Rock que exigia el PSC. Ara en canvi han tancat un acord d'investidura amb Illa.
En els pressupostos de la passada legislatura la responsabilitat de trobar una entesa era d'ERC i va decidir apostar pel suport del PSC deixant enrere coses importants. Nosaltres érem molt clars amb el model de país que defensàvem, i aquí, qui va tenir més facilitat per posar-se d'acord amb el PSC, van ser ells.