Les deu plagues d'Egipte són una sèrie de calamitats sobrenaturals amb les quals, segons l'Antic Testament i la Torà, Déu va castigar els egipcis per tal que el faraó deixés marxar els hebreus d'Egipte. El repertori és ampli: tenim aigua convertida en sang, granotes, mosquits, tàvecs, úlceres, una pedregada destructiva, llagostes i, per si tot això no fos prou, la mort de tots els primogènits d'Egipte. També el del faraó, que finalment va veure clar que havia d'alliberar els hebreus. Doncs això, adaptat als nostres temps, és el que, segons el PP, li passarà a Espanya si el PSOE reforma el sistema de finançament en la línia del pacte signat entre el PSC i ERC per investir Salvador Illa.
Els populars i els seus barons, que tenen la gran majoria dels governs autonòmics, amb Madrid, Andalusia, el País Valencià i Galícia com a principals bastions, s'han activat contra aquest acord, que permetria a Catalunya rebre un tracte "singular" en la línia del concert. L'actual model està caducat i perjudica sistemàticament el país, que és el tercer que més aporta i el catorzè a l'hora de rebre. Alhora, pateix un dèficit fiscal estructural de més de 20.000 milions d'euros. Són diners que es paguen en impostos i no tornen. El sistema de finançament d'ara permet que comunitats més pobres, com Andalusia, abaixin impostos, amb la tranquil·litat que a final d'any arribaran recursos gràcies a la "solidaritat" interterritorial.
L'acord de PSC i ERC preveu que Catalunya recapti i gestioni tots els impostos, pagui a l'Estat pels serveis prestats al territori i aporti diners a un fons de solidaritat. I especifica que aquesta solidaritat ha de complir amb el principi d'ordinalitat. Segons ERC i el PSC, això no aniria en contra de les altres comunitats. El PP ha vist una manera de guanyar vots i, com en altres ocasions, s'han dedicat a alertar de les catastròfiques conseqüències. El concert basc i navarrès, en canvi, és sinònim de patriotisme, estabilitat i generositat interterritorial. I les rebaixes d'impostos a Madrid, beneficiària de l'efecte seu, i Andalusia, sobrefinançada, exemples de bona gestió.
Aquestes són les deu plagues que arrasaran Espanya si finalment es reforma el model de finançament:
1. Hi haurà una "mutació constitucional"
Poques catàstrofes més greus hi ha a Espanya que el risc de canviar les parets mestres de la petrificada Constitució de 1978. És una amenaça latent, que creix quan governa el PSOE. La Carta Magna va trontollar ara fa uns mesos, amb l'aprovació de l'amnistia, però va resistir. Ara, sense temps de recuperar forces, afronta, en paraules d'Alberto Núñez Feijóo, un altre "desafiament nacional" en forma de "mutació constitucional". Perquè si es fa aquesta modificació del sistema de finançament, això només servirà per "trencar 46 anys de convivència". És més o menys el que havia de passar amb l'amnistia, però ara de veritat. "Trenca Espanya", va clamar el president del País Valencià, Carlos Mazón. Va proposar un referèndum a tot l'Estat abans de fer cap concessió a Catalunya.
2. Espanya serà un estat "confederal asimètric"
Els barons del PP han signat un manifest unitari contra el nou model de finançament català per mirar de guanyar vots als seus territoris i desgastar el PSOE. El nou finançament no només fa saltar pels aires la solidaritat i la igualtat i dona "privilegis" a Catalunya, sinó que aboca Espanya pràcticament a la destrucció. "Sánchez, el PSOE i els seus socis no estan intentant avançar en l'estat autonòmic que ens vam donar a partir de 1978, sinó destruir-lo i substituir-lo per un model confederal asimètric", diu el manifest. El president gallec, Alfonso Rueda, considera "inajornable" un front comú per frenar-ho.
3. Els espanyols seran més pobres
Però és que no només es trencarà Espanya. La reforma també empobrirà els espanyols, perquè el nou sistema de finançament suposarà a la resta de comunitats autònomes una pèrdua d'entre 6.000 i 13.500 milions d'euros. Ho va dir, al Congrés, el diputat gallec del PP Jaime de Olano. L'actual model li suposa a Catalunya una pèrdua de 22.000 milions anuals, però això no deu atemptar ni contra la solidaritat entre territoris ni contra la igualtat entre ciutadans. I de segur que és un element cohesionador d'Espanya.
4. Cauran els serveis públics
Serà com un efecte dominó. O si més no això sembla vendre el PP. Si arriba el canvi de model, cauran els serveis públics de les comunitats autònomes més pobres. Així ho va manifestar la consellera d'Economia de la Comunitat de Madrid, Rocío Albert. L'altra opció seia que alguna comunitat aportés el que deixarà d'aportar Catalunya. "Aporta el 19% de tot el PIB nacional, i si no ho aporten ells ho haurà d'aportar algú", va dir. Si no, els populars ja veuen a venir que no es podrà pagar ni la dependència ni els serveis socials.
5. No es podrà pagar la sanitat
El PP també diu que el finançament català també implicarà que altres comunitats hauran de fer retallades en sectors clau, com l'educació i la sanitat, com va dir la portaveu del PP al Senat, Alicia García. De fet, els populars volen la compareixença de la ministra María Jesús Montero perquè aclareixi com pensa pagar la sanitat si finalment Catalunya rep més diners. Seria com dir que, amb l'actual model i les conseqüències que implica pel que fa a repartiment de recursos, són els diners que genera Catalunya i que no tornen al país els que serveixen per pagar la sanitat d'altres comunitats autònomes.
6. És un "robatori"
Un dels territoris que ha alçat la veu ha estat Andalusia, que ja veu a venir l'atracament. El seu president, Juanma Moreno, ha activat l'ofensiva contra el que considera un "robatori" i ha demanat als 8 milions d'andalusos que s'activin i es defensin perquè la cosa és seriosa. El secretari general del PP andalús ha anat més enllà i ha avisat que és una "traïció", perquè Andalusia, que segons el PP ja pateix amb l'actual model, patirà encara més amb un sistema que sigui més just amb Catalunya. Les comunitats més pobres, ha dit, veuran retallats els recursos que reben en quasi un 18%. De "robatori" també en va parlar el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, mentre anunciava una batalla jurídica "sense precedents".
7. Les famílies pagaran més impostos
En una Espanya arrasada pel nou finançament català, només hi faltava això: el govern espanyol haurà d'apujar els impostos a les classes mitjanes, concretament l'IRPF. Isabel Díaz Ayuso ja ha sortit al pas d'aquesta possibilitat. "Volen convertir Espanya i les regions en un infern fiscal per pagar el negoci corrupte independentista de l'esquerra", va assegurar. La presidenta de la Comunitat de Madrid prefereix, probablement, beneficiar-se de l'efecte capital de la seu i convertir Madrid en una mena de paradís fiscal dins de l'Estat. O que altres regions puguin continuar eliminant impostos com el de successions o el de patrimoni, que, en canvi, sí que paguen els ciutadans de Catalunya.
8. Els avis tindran menys pensió
Els avis també patiran les conseqüències de les deu plagues desencadenades pel nou finançament català. Els detractors de la reforma alerten que, a conseqüència de la suposada pèrdua de recursos per part de l'Estat, s'hauran de fer retallades, també al sistema de pensions que rep la gent gran. Segons un informe de Fedea, del qual beuen bona part de les crítiques a la proposta de reforma, també caldrien retallades en l'àmbit de la Defensa, que ha vist incrementat el seu pressupost els darrers anys.
9. Hi haurà més frau fiscal
El nou sistema de finançament també afavorirà el frau fiscal. Ho han dit els inspectors d'hisenda de l'Estat, que hi estan en contra, perquè tindria greus conseqüències en diversos àmbits i, a més perjudicaria la lluita contra l'evasió d'impostos i el funcionament de l'Agència Tributària. Amb el nou model, diuen, Catalunya tindria la seva pròpia base de dades tributària, i això dificultaria la feina als inspectors a l'hora de perseguir el frau. El País Basc i Navarra també tenen aquesta base de dades, però en el seu cas no hi ha problema.
10. L'independentisme es farà més fort
Els resultats electorals evidencien que l'independentisme no passa pel seu millor moment. ERC i Junts han perdut la Generalitat després de més d'una dècada i el PSC ha guanyat les darreres cinc eleccions. Però això no és excusa: el nou finançament català suposaria, diuen des del PP i Vox, un reforç per als independentistes gràcies a qui fa anys que n'és l'aliat principal: el PSC. De fet, implicarà una "independència fiscal" per a Catalunya i, a la pràctica, es podria arribar a dir, sense risc d'equivocar-se, que deixaria la independència pràcticament a tocar. O no, però la qüestió és fer servir Catalunya per guanyar vots a Espanya.