El gel es va trencar a Ginebra. A començaments de juny Lluïsa Moret, presidenta de la Diputació de Barcelona i negociadora del PSC després de les eleccions del 12-M, es va traslladar fins a la ciutat on residia en aquell moment la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Durant la trobada es va parlar -sense que en sortís cap acord- de la constitució de la mesa del Parlament, però informalment també es va donar el tret de sortida a una relació que seria molt més llarga, la de la investidura.
D'aquella cimera a principis de juny fins a tancar aquesta setmana el preacord per investir Salvador Illaentre totes dues formacions -es va acabar de segellar amb una trucada entre Rovira i Moret dilluns a la tarda; també entre el republicà Josep Maria Jové i un màxim representant del PSOE, segons ha pogut saber Nació- hi ha un llarg camí en el qual ERC també va reunir-se amb Junts, en aquest cas sense èxit. Quina ha estat la intrahistòria de la negociació per tancar un preacord que ara és a les mans de les bases d'ERC?
"Tot va començar amb moltes dificultats i posicions allunyadíssimes", admeten fonts dels republicans. La pedra angular de la negociació ha estat en tot moment el finançament, i mentre que el PSC no es volia moure del desenvolupament de l'Estatut mitjançant un consorci ja existent en què la Generalitat manés més que el govern espanyol, ERC reclamava la clau de la caixa i posava damunt la taula la proposta elaborada per Pere Aragonès. Davant les posicions inicials semblava impossible assolir un bon acord que els republicans poguessin defensar de portes endins.
Però la bona entesa entre Rovira i Moret va facilitar les coses. Una de les primeres coses que va fer la secretària general d'ERC quan va tornar de l'exili va ser reunir-se amb la dirigent socialista a la Diputació. En tot moment es va anar avançant en les diferents carpetes -finançament, català, autodeterminació i polítiques republicanes-, però el rellotge jugava a la contra. Els republicans volien un preacord abans d'agost.
A diferència de negociacions prèvies entre ERC i els socialistes tant a Madrid com pels pressupostos al Parlament, en aquesta ocasió calien més garanties que mai, perquè la decisió no recauria en una executiva del carrer Calàbria, sinó en més de 8.000 militants d'ERC. Els republicans no volien un acord a última hora, perquè no hauria permès fer campanya a favor del 'sí' entre les bases. Per anar preparant el terreny, la setmana passada va ser la dels "acords". La visita del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a la Generalitat, era la posada en escena d'aquesta idea. Va servir perquè ERC pogués reivindicar cap endins que els acords es compleixen. Va ser una fotografia que el partit volia fer servir com a element de garantia.
Divendres de la setmana passada tot estava encarrilat, però faltaven més carpetes a tancar en l'àmbit dels compliments. "Falta que es moguin. No depèn de nosaltres. Si no es mouen, no podem tancar l'acord", asseguraven els negociadors del carrer Calàbria abans de començar el cap de setmana. Esperaven que alguna trucada resolgués la situació. ERC havia pactat amb el PSC el que considerava un bon acord, fins i tot més bo del que haurien imaginat, però necessitava que el PSOE el donés per bo -el finançament depèn de la Moncloa- i que no sortís posteriorment a posar-li aigua al vi.
La reunió de l'executiva comença sense garanties
Durant el cap de setmana els socialistes no es van moure i fins i tot el PSC va traslladar a ERC que donaven la negociació per acabada. Que els d'Illa no podien fer moure més a Sánchez. Dilluns va començar l'executiva d'ERC a les 9:30 hores del matí. Es va allargar 10 hores. Rovira va defensar el preacord. La majoria de membres de l'executiva, que no coneixien la lletra petita de la negociació, es van "sorprendre favorablement" pels avenços.
Rovira, però, ho va refredar i va assegurar que l'acord no es podia defensar davant les bases si no hi havia un compromís del PSOE. La reunió es va allargar considerablement perquè es va emplaçar tots els membres de l'executiva a parlar obertament. Algunes veus van beneir completament l'acord. D'altres mostraven reticències per la falta de garanties. "S'allarga tant la reunió que fins i tot el PSOE s'espanta", remarca un altre dirigent republicà.
A tocar de les 18:00 hores de la tarda es va fer un nou recés, com ja se n'havia fet un al migdia. Moret i Rovira es van trucar per telèfon. Jové i el negociador del PSOE, també. Finalment, els socialistes van traslladar a ERC que tindran les garanties que reclamaven. L'endemà el PSOE convocaria el seu comitè federal per validar l'acord assolit. En aquest moment tot es va començar a desllorigar. L'executiva va decidir pràcticament per unanimitat donar per bona l'entesa. Alguns dels dirigents van mantenir les reticències, per això l'aval no va ser total. Malgrat això, els dirigents que no donaven per vàlid l'acord, van assegurar que el sortirien a defensar si així ho decidia la majoria de l'executiva. Així està sent.
La proposta de Puigdemont a Rovira
Per què no va reeixir la negociació amb Junts? Des d'un primer moment Carles Puigdemont va demanar una negociació amb els republicans per ser investit, tot i que els números no sortien, ja que sense una abstenció del PSC -que ja va assegurar que descartava aquesta operació- no aconseguiria arribar a la presidència. Malgrat això, es van celebrar múltiples trobades entre els dos actors independentistes. "La diferència és que mentre el PSC feia carpetes per cada petició i designava equips, Junts no parlava de programa, només d'èpica independentista", resumeixen fonts republicanes de la negociació.
La reunió més transcendent entre totes dues parts va ser el 5 de juny, a Ginebra, en una cimera protagonitzada per Puigdemont i Rovira. Es va parlar d'unitat. Segons fonts d'ERC, l'expresident de la Generalitat va proposar a la republicana planificar un retorn de l'exili conjunt. Per provocar un momentum del procés, una embranzida de cara a una repetició electoral en què l'independentisme pogués recuperar la seva majoria. ERC, després d'uns últims anys en què Junts ha estat molt crític amb l'estratègia dels republicans a Madrid, sumat a la sortida del Govern d'Aragonès, s'hi va negar. "Només parlen d'unitat quan guanyen ells", apunta una altra font republicana.
Durant la reunió amb Puigdemont els republicans van defensar que sí, que es podia fer un retorn conjunt, però "per fer què?". Volien propostes per part dels juntaires. No va arribar fins setmanes després. De fet, va ser el mateix dia que Rovira va tornar a Catalunya, que va rebre una proposta programàtica de Junts per la investidura de Puigdemont. "Era un programa de dretes", apunten des d'ERC. Divendres de la setmana passada es va fer una última reunió: "Ens van demanar que no pactéssim amb Illa". Aquest va ser un enèsim intent fallit d'entesa entre ERC i Junts. Caldrà veure ara, si finalment Illa és investit, si tots dos actors són capaços de coordinar-se.