L'ordre de detenció emesa pel Tribunal Suprem contra Carles Puigdemont continuarà vigent. Així ho ha determinat aquest dimarts el Tribunal Constucional (TC), a qui la defensa del líder de Junts, encapçalada per Gonzalo Boye, havia demanat aixecar l'ordre mentre es resolgui el recurs d'empara. A efectes pràctics, aquest posicionament del Constitucional -adoptat per l'unanimitat de tots els magistrats al voltant d'una ponència liderada per la progressista Laura Díez- impedeix que Puigdemont pugui tornar sense esquivar el risc de ser detingut. L'última paraula, a banda del TC, la tindrà el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (UE), que s'ha de pronunciar aquest trimestre.
L'advocat general de la UE es va pronunciar a favor de l'amnistia, aprovada l'1 de juny del 2024 i encara sense efecte pels seus principals protagonistes, però l'opinió no és vinculant. De manera que totes les mirades estan posades en el TJUE i, en base a la decisió que adopti, el proper pas tornarà a recaure en el Suprem. Els magistrats Pablo Llarena i Manuel Marchena han torpedinat tots els intents de Puigdemont per tal que se li apliqués l'amnistia -també a Toni Comín i Lluís Puig- amb l'argument que la malversació no hi entra. L'alt tribunal considera que ha existit un enriquiment dels protagonistes de l'1-O perquè haurien hagut de ser ells els qui en sufraguessin la celebració.
L'horitzó del retorn de l'expresident de la Generalitat, per tant, encara està revestit d'un tel d'incertesa, en la mesura que depèn del pronunciament europeu i també de què acabi determinant el Constitucional sobre el recurs d'empara. Les mesures cautelars i cautelaríssimes, de moment, no han tingut l'efecte desitjat per la defensa, que veu com el TC, malgrat avala l'amnistia i gaudir de majoria progressista, no facilita el retorn fins que s'hagin resolt les qüestions de fons. Puigdemont espera el retorn des de l'estiu del 2024, quan va fer una entrada i sortida exprés per la investidura de Salvador Illa, i l'any passat se li havia traslladat que podria quedar-se de manera permanent al juliol.
No va ser possible i, entremig, Junts ha deixat de ser un aliat del PSOE al Congrés pels incompliments dels socialistes. Puigdemont i Puig són diputats al Parlament des de l'exili, i encara no han pogut seure a l'escó des que, en diferents etapes, han estat escollits a les urnes des del 2017. Un dels dubtes que hi ha sobre el retorn de l'expresident de la Generalitat és si voldrà ocupar el seient a la cambra catalana i exercir, per tant, com a cap de l'oposició de Salvador Illa, càrrec que fins ara Junts ha deixat vacant. En campanya va assenyalar que no desenvoluparia aquest càrrec. Eventualment, Puigdemont també haurà de decidir si vol tornar a ser candidat a les eleccions catalanes.
