13
de novembre
de
2023, 10:50
Actualitzat:
19:15h
L'amnistia no serà imminent. Tot apunta que la proposició de llei entrarà a registre aquests dilluns al Congrés, però també podria ser dimarts. Els terminis de la tramitació fan que Carles Puigdemont hagi de confiar en Pedro Sánchez, almenys el primer tram de la legislatura, fins que la llei d'amnistia no només estigui aprovada, sinó que també hagi entrat en vigor i hagi estat aplicada pels jutges. Tot plegat, s'allargarà encara uns mesos, amb la incertesa que suposa que els tribunals siguin els encarregats d'interpretar el text que surti del Congrés. Fins que la llei no tingui resultats, Junts no pot desmarcar-se del pacte segellat amb els socialistes, que ha implicat l'aterratge definitiu del partit de Puigdemont a la via de la negociació. Sánchez revalidarà la presidència aquest dijous.
Junts, els seus pesos pesants i el seu entorn polític i mediàtic han mirat de vendre aquest cap de setmana l'acord amb el PSOE com un abans i un després. El cert és que el pacte queda lluny de les expectatives generades i del "cobrar per avançat", però té elements que els juntaires poden reivindicar, com ara el mediador internacional, que haurà de fiscalitzar les converses que hi haurà a la taula de diàleg, un mecanisme com el d'ERC però ara entre Junts i el PSOE. Al cor de l'acord hi ha l'amnistia. Després de negociar els últims serrells aquests dies, el text -en forma de proposició de llei- s'ha de registrar al Congrés, en principi aquest dilluns. Començarà aleshores un camí complex, que s'allargarà uns mesos, abans de ser publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i traslladada als tribunals que l'han d'aplicar.
El PP, Vox i el Poder Judicial s'han posicionat contra l'amnistia i posaran totes les traves possibles a la seva aplicació, sigui en forma de recursos, qüestions d'inconstitucionalitat o interpretacions inesperades, com va passar amb la reforma del codi penal i la modificació del delicte de malversació. En tot cas, de manera més o menys ràpida, l'amnistia té garantit l'aval a les Corts. Un cop entri a registre, passarà a la mesa -difícilment aquesta setmana-, que l'haurà de qualificar i enviar-la al ple per a la presa en consideració. Això ja es pot allargar un mes. Després s'obrirà el termini per presentar esmenes a la totalitat -PP i Vox en presentaran- i es farà el debat a la totalitat, que la llei superarà amb èxit. Serà el torn aleshores de la presentació d'esmenes parcials i el seu debat a la Comissió de Justícia del Congrés, abans de ser votada, d'aquí a uns dos mesos, al ple.
El text, doncs, superarà així el primer pas, el de la votació al Congrés, amb els vots de la majoria de la investidura. Aleshores farà el pas al Senat, controlat pel PP que ja ha anunciat reformes del reglament per mirar de frenar la llei tant com pugui. El PSOE, al seu torn, ha anunciat un recurs al Tribunal Constitucional per mirar d'aturar aquesta modificació del reglament. Això pot allargar més la tramitació. En tot cas, el Senat tombarà la llei en un termini incert de temps, i el text tornarà al Congrés per a l'aprovació definitiva. Serà aleshores quan l'amnistia entrarà en vigor, un cop publicada al BOE, i començarà la segona part del camí, potser més complex encara que el primer, perquè el text quedarà en mans dels jutges, que la veuen amb recel.
És en aquest punt on es veurà la tècnica legislativa de la llei, que ha de permetre esquivar les reticències de jutges. Cada tribunal haurà d'analitzar la llei i determinar si es pot aplicar al seu cas concret. El text pot fixar un termini màxim de temps perquè prenguin una decisió, però els jutges tenen marge per presentar qüestions d'inconstitucionalitat. Això fa que la revisió de la causa quedi aturada a l'espera de la resolució de l'alt tribunal, controlat ara per una majoria progressista. Els negociadors tenen clar que la llei passarà el filtre del TC, si bé qüestions com la lawfare -diverses fonts coneixedores diuen que no apareixerà a la llei- plantegen dubtes de cara a rebre l'aval dels jutges. Els tribunals també poden plantejar qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), però de recorregut limitat.
Tot plegat, situa l'aplicació de l'amnistia ben entrat l'any 2024. En tot aquest temps, Sánchez haurà aconseguit revalidar la presidència amb els vots de Junts i haurà de començar a complir l'acord amb Puigdemont. El líder del PSOE sap que difícilment podrà tirar endavant la legislatura sense els vots de tots els grups que li faran confiança en la investidura d'aquesta setmana, però Puigdemont també sap que no pot desvincular-se de l'acord-avalat aquest cap de setmana per les bases- fins que no tingui garantit que la llei li permetrà tornar a casa sis anys després i allunyar dels tribunals els centenars de persones perseguits pel procés.
Junts, els seus pesos pesants i el seu entorn polític i mediàtic han mirat de vendre aquest cap de setmana l'acord amb el PSOE com un abans i un després. El cert és que el pacte queda lluny de les expectatives generades i del "cobrar per avançat", però té elements que els juntaires poden reivindicar, com ara el mediador internacional, que haurà de fiscalitzar les converses que hi haurà a la taula de diàleg, un mecanisme com el d'ERC però ara entre Junts i el PSOE. Al cor de l'acord hi ha l'amnistia. Després de negociar els últims serrells aquests dies, el text -en forma de proposició de llei- s'ha de registrar al Congrés, en principi aquest dilluns. Començarà aleshores un camí complex, que s'allargarà uns mesos, abans de ser publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i traslladada als tribunals que l'han d'aplicar.
El PP, Vox i el Poder Judicial s'han posicionat contra l'amnistia i posaran totes les traves possibles a la seva aplicació, sigui en forma de recursos, qüestions d'inconstitucionalitat o interpretacions inesperades, com va passar amb la reforma del codi penal i la modificació del delicte de malversació. En tot cas, de manera més o menys ràpida, l'amnistia té garantit l'aval a les Corts. Un cop entri a registre, passarà a la mesa -difícilment aquesta setmana-, que l'haurà de qualificar i enviar-la al ple per a la presa en consideració. Això ja es pot allargar un mes. Després s'obrirà el termini per presentar esmenes a la totalitat -PP i Vox en presentaran- i es farà el debat a la totalitat, que la llei superarà amb èxit. Serà el torn aleshores de la presentació d'esmenes parcials i el seu debat a la Comissió de Justícia del Congrés, abans de ser votada, d'aquí a uns dos mesos, al ple.
El text, doncs, superarà així el primer pas, el de la votació al Congrés, amb els vots de la majoria de la investidura. Aleshores farà el pas al Senat, controlat pel PP que ja ha anunciat reformes del reglament per mirar de frenar la llei tant com pugui. El PSOE, al seu torn, ha anunciat un recurs al Tribunal Constitucional per mirar d'aturar aquesta modificació del reglament. Això pot allargar més la tramitació. En tot cas, el Senat tombarà la llei en un termini incert de temps, i el text tornarà al Congrés per a l'aprovació definitiva. Serà aleshores quan l'amnistia entrarà en vigor, un cop publicada al BOE, i començarà la segona part del camí, potser més complex encara que el primer, perquè el text quedarà en mans dels jutges, que la veuen amb recel.
El marge dels jutges amb l'amnistia
Durant tot aquest temps, alguns dels punts de l'acord entre Junts i el PSOE ja s'hauran hagut de començar a executar, com ara les reunions de la taula de diàleg entre els dos partits, amb el mediador, que serviran per discutir sobre la resolució del conflicte polític -Junts proposarà un referèndum acordat dins del marc constitucional i el PSOE desplegar l'Estatut de 2006- i sobre qüestions econòmiques -Junts vol un pacte fiscal i el PSOE reformes concretes sobre el sistema de finançament-. Difícilment hi haurà acords concrets, però en tot cas Puigdemont no podrà fer saltar pels aires l'acord fins que no tingui garanties que la llei s'aplicarà correctament a tots els represaliats pel procés, i també a ell. Després del debat i votació a les Corts, els jutges l'hauran d'interpretar en cada causa i dir si un cas concret té relació directa amb el procés.És en aquest punt on es veurà la tècnica legislativa de la llei, que ha de permetre esquivar les reticències de jutges. Cada tribunal haurà d'analitzar la llei i determinar si es pot aplicar al seu cas concret. El text pot fixar un termini màxim de temps perquè prenguin una decisió, però els jutges tenen marge per presentar qüestions d'inconstitucionalitat. Això fa que la revisió de la causa quedi aturada a l'espera de la resolució de l'alt tribunal, controlat ara per una majoria progressista. Els negociadors tenen clar que la llei passarà el filtre del TC, si bé qüestions com la lawfare -diverses fonts coneixedores diuen que no apareixerà a la llei- plantegen dubtes de cara a rebre l'aval dels jutges. Els tribunals també poden plantejar qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), però de recorregut limitat.
Tot plegat, situa l'aplicació de l'amnistia ben entrat l'any 2024. En tot aquest temps, Sánchez haurà aconseguit revalidar la presidència amb els vots de Junts i haurà de començar a complir l'acord amb Puigdemont. El líder del PSOE sap que difícilment podrà tirar endavant la legislatura sense els vots de tots els grups que li faran confiança en la investidura d'aquesta setmana, però Puigdemont també sap que no pot desvincular-se de l'acord-avalat aquest cap de setmana per les bases- fins que no tingui garantit que la llei li permetrà tornar a casa sis anys després i allunyar dels tribunals els centenars de persones perseguits pel procés.