- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
- Aquests són els 135 diputats al nou Parlament
"La meva aposta és Josep Rull. Pel sentit de la institucionalitat, per la capacitat d'entendre's, perquè per a nosaltres és un referent". La frase la va pronunciar un dirigent amb anys d'experiència dins del grup parlamentari de Junts just després del míting d'arrencada de la campanya de les eleccions europees, celebrat el 23 de maig a la plaça del Fort Pienc. En aquell moment, el partit tot just pensava quina era la millor estratègia a seguir després dels comicis catalans, amb la presidència del Parlament com a símbol de com podia arrencar la nova legislatura. Rull s'hi ha posat al capdavant amb el repte de conjugar la institucionalitat sense lesionar el full de ruta de Junts i del seu líder, Carles Puigdemont.
Pel que fa a la primera carpeta, la decisió davant de la manca de suports dels principals candidats -Salvador Illa i el mateix Puigdemont, amb qui es va reunir dijous a Waterloo- ha estat convocar un ple de caire instrumental pel 26 de juny en què es constatarà que cap aspirant vol sotmetre's a votació. És la plasmació de l'acte equivalent del qual tant s'ha parlat en els últims dies: el ple determina que no hi ha cap candidat amb els suports necessaris, i el rellotge comença a caminar. Els partits tindran fins al 26 d'agost per negociar, perquè aquesta és la data límit per triar president. El paper de Rull és el d'àrbitre: si en algun moment se li trasllada que algú té suports, procedirà a convocar un ple d'investidura.
Les declaracions públiques del president del Parlament sobre el procediment han estat prudents. En una entrevista al programa Més324 després d'optar per la via d'un ple fallit que posi en marxa el calendari, va insistir que la majoria independentista és "operativa" si es pot articular en la tria del president de la Generalitat. Aquesta majoria és el que va permetre a Rull arribar al càrrec en segona volta gràcies als vots de Junts, ERC i la CUP, però per ara no és aplicable a la investidura. Per què? Perquè qualsevol opció de Puigdemont passa perquè el PSC s'abstingui, una opció que Illa ha descartat en més d'una ocasió i en més d'un idioma. Per ara, no existeix cap marge.
El factor de l'expresident és clau per entendre què passa a Junts i quins elements d'incertesa planen sobre la investidura. La decisió de Rull de convocar un ple sense que sigui específicament d'investidura fa que Puigdemont no hagi de complir el seu compromís de tornar quan se celebrés el primer debat per escollir president, encara que ell no fos el candidat escollit. El líder de Junts està pendent que el Tribunal Suprem li aixequi les mesures cautelars, ara que l'amnistia ja està en vigor, i així reduir el risc de detenció en cas de retorn. Albert Batet, president del grup parlamentari, va deixar dimecres en l'aire qualsevol concreció sobre quan Puigdemont trepitjaria territori català.
Si bé durant un punt de les negociacions amb ERC es va plantejar la possibilitat que els republicans tinguessin la presidència de la cambra -Puigdemont ho va verbalitzar en la reunió de diputats celebrada a Perpinyà la setmana després de les eleccions catalanes, segons remarquen diverses fonts presents a la trobada-, finalment Junts va optar per ostentar la segona autoritat del país. En un primer moment es va interpretar com una possibilitat de forçar la màquina per promoure la investidura de Puigdemont, però ràpidament es va consolidar la possibilitat que Rull proposés primer Illa per donar més temps a l'expresident. Al final, això sí, li haurà acabat donant temps a tots dos protagonistes.
El president del Parlament, que ha efectuat un aterratge de formes suaus en el càrrec -la constant apel·lació als grans consensos del primer discurs a la cambra serà la guia de la legislatura- i disposa del ple suport del partit, té intenció d'encarnar un lideratge més proper al d'Anna Erra, la seva predecessora, que en determinats episodis de la presidència de Laura Borràs. La dirigent de Junts, en alguns compassos de la legislatura, va exercir de contrapoder al Govern -encara que el seu partit en formés part- i també va aprofitar per treballara l'aterratge a la presidència de la formació, concretat el juliol del 2022. Davant del risc que la legislatura sigui efímera, Rull no vol deixar cap pont trencat.