Falten cinc dies per la votació que ha de decidir el futur d'ERC, el 30 de novembre, i tant les bases com les candidatures evidencien cansament. Tot i que la campanya no va començar oficialment fins la setmana passada, la pugna interna s'allarga des del mes de maig, desfermada per la patacada electoral del 12-M, que va ser la gota que va fer vessar el got de múltiples tensions acumulades entre els sectors que conformaven la cúpula. Amb la polèmica de l'estructura B del partit es va acabar de gestar el trencament entre Oriol Junqueras i Marta Rovira, que havien portat les regnes de manera conjunta durant més d'una dècada.
Ara, dels retrets entre l'expresident i la secretària general -aquesta, en un segon pla des de la conferència que va fer per fer balanç-, s'ha passat al debat sobre elsprogrames, ha guanyat força la necessitat de "recosir", i també ha anat augmentant la percepció que difícilment cap dels candidats superi el llindar del 50%, imprescindible per guanyar en primera volta. Si no es produeix aquesta majoria, es repetiria la votació al cap de dues setmanes. Com arriben les tres llistes al procés congressual?
Les candidatures i els avals
Inicialment, eren quatre les llistes que volien concórrer al congrés, però només tres van aconseguir registrar els avals necessaris, un total de 412. Com a favorita parteix la llista de Junqueras i Elisenda Alamany, Militància Decidim, amb 2.565 avals. En segona posició amb 1.510 Nova Esquerra Nacional, la candidatura de Xavier Godàs i Alba Camps que compta amb el suport de bona part del Govern de Pere Aragonès i de Rovira. Per últim, la que es coneix com la tercera via, Foc Nou, encapçalada per Helena Solà i Alfred Bosch, que en va aconseguir 468. Es va quedar fora Recuperem ERC, una candidatura liderada pel Col·lectiu 1 d'Octubre, que només en va aconseguir 157 i que ara crida al vot en blanc.
Tots contra Junqueras
Hi ha diversos motius pels quals Junqueras parteix com a favorit. Evidentment, un n'és la popularitat, ja que ha estat el president de la formació durant més de 12 anys i també vicepresident del Govern durant els preparatius de l'1-O. En canvi, els altres dos caps de llista no han ocupat mai un càrrec a la direcció nacional i són militants de base. El protagonisme de Junqueras també s'explica perquè va ser el primer d'entre les tres candidatures a començar la seva campanya per "reconnectar" amb les bases, una tasca que va iniciar inclús abans del mes de maig.
Però hi ha un tercer motiu que l'engrandeix: és el blanc de les crítiques dels altres dos projectes, que li reclamen que s'aparti per facilitar un relleu. L'últim exemple d'aquesta situació va ser durant el debat del diumenge entre els candidats a la secretaria general, completament copsat per la figura de Junqueras. "Us imagineu que el Barça hagués fet fora Messi?", va llançar Alamany per defensar Junqueras, equiparant-lo amb el millor jugador de la història del futbol. Just aquest cap de setmana Nova Esquerra Nacional ha assegurat que Junqueras representa una "monarquia absoluta" i Foc Nou ha denunciat "coaccions i amenaces" de l'expresident d'ERC a la militància per aconseguir el seu aval i suport.
La B, sense resoldre
A començaments de juliol el diari Ara va publicar que els cartells contra l'Alzheimer de Pasqual Maragall sortien de les files d'ERC i va destapar una estructura B que ha servit de munició en la pugna interna. Qui ho sabia? Junqueras ha assegurat des d'un inici que mai n'ha tingut coneixement perquè des de la presó fins avui, va ser apartat de les decisions del partit. Aquesta versió ha estat combatuda per membres de la direcció i de les altres candidatures.
En qualsevol cas, aquesta va ser una de les qüestions que més popularitat va tenir en l'inici de la batalla, però que ha anat perdent centralitat. Tot i això, les bases insisteixen que cal arribar fins al fons i depurar responsabilitats. De moment, no s'ha conclòs la investigació, cosa que haurà de coordinar la següent direcció. En qualsevol cas, les tres candidatures coincideixen en propostes per augmentar l'ètica interna o millorar la gestió d'aquests conflictes.
Recosir
Recosir o fer net? Si una cosa han manifestat les bases en les trobades que han fet amb les diferents candidatures ha estat manifestar la preocupació pel risc de trencament intern. La contundència de Junqueras, en l'acte d'Olesa de Montserrat, va generar molta remor interna. "No cosirem cap ferida que prèviament no hàgim netejat", va assegurar. Davant d'això, Nova Esquerra Nacional va incloure al seu programa una proposta per la unitat: si guanya Godàs, convidaran membres de tota la candidatura a escriure la ponència política i organitzativa, que són els documents estratègics que s'han d'elaborar i preparar en la segona fase del congrés.
La novetat és que en la recta final Junqueras s'ha abonat a la via de la unitat. Donant-se per guanyador, dissabte en un acte central a Mataró, va prometre que a partir del 30 de novembre reunirà la resta de candidatures. Foc Nou, que és la llista que no incorpora cap membre de la direcció actual a les seves llistes, en canvi, reivindica noves cares perquè les altres dues candidatures estan enfangades per aquest cas.
Risc de segona volta
En l'inici del procés congressual gairebé ningú parlava sobre una possible segona votació, però la fragmentació de l'espai ha anat fent créixer la idea. El reglament del congrés, fet ad hoc per aquesta jornada i avalat pel consell nacional, estableix que si cap candidatura a l'executiva obté més del 50% dels vots emesos a favor en primera volta, cal procedir a la celebració d'una nova jornada electoral al cap de dues setmanes. En aquest cas, se celebraria el cap de setmana del 14-15 de desembre.
En una segona volta només podrien participar les dues candidatures que hagin obtingut més vots. Ara bé, aquestes poden incorporar membres de la candidatura que caigui en primera volta per atreure els seus partidaris. De moment, Nova Esquerra Nacional ha manifestat el desig d'entendre's amb Foc Nou per tal de garantir una "renovació", és a dir, per tombar Junqueras.