Junqueras té a tocar la presidència d'ERC? Claus d'una tria en dos actes

El candidat més votat en la primera volta s'obre a integrar dirigents de Foc Nou a l'executiva, i planifica dues setmanes de campanya per superar les reticències dels seus contraris; Nova Esquerra Nacional veu un "insult" parlar de repartir-se càrrecs

Oriol Junqueras, favorit de cara a la segona volta del congrés d'ERC.
Oriol Junqueras, favorit de cara a la segona volta del congrés d'ERC. | Aleix Pérez
Oriol March / Carme Rocamora
02 de desembre de 2024, 19:30
Actualitzat: 20:43h

Només 111 vots van separar Oriol Junqueras de la reelecció en primera volta com a president d'ERC. La seva candidatura, Militància Decidim, va ser la preferida en la votació de dissabte amb el 48,3% del suport. No va superar, però, el llindar del 50% i ara es disputarà, en una segona volta el 14 de desembre, la presidència amb Xavier Godàs, de Nova Esquerra Nacional, que va obtenir un 35,3% del suport. Seran dues setmanes amb una presència activa de Junqueras i el seu equip a prop del focus mediàtic, per tal d'explicar-se a aquells militants a què no s'ha pogut arribar en les trobades de proximitat dels últims sis mesos. La recta final també estarà marcada per una possible entesa amb Foc Nou, la tercera llista que ha quedat descartada però que podria pactar amb Junqueras o Godàs. Un element que podria acabar decantant la balança.

En qualsevol cas, després de la votació s'espera un canvi de to per part de Junqueras. De la seguretat que projectava en un inici, convençut que guanyaria la primera volta sense suar, s'imposarà i un to empàtic davant la consciència que existeix una part important de les bases -pràcticament la meitat- que no li han fet confiança -encara- per arribar al càrrec. És un canvi de to crucial per atreure, però també pel futur del partit, si no vol governar un projecte dividit que allargui les desavinences larvades en els últims anys.

El candidat més desitjat, sense prou consens

Junqueras no ha aconseguit el 80% del suport que havia arribat a preveure el seu entorn, però alhora, després de més de 12 anys liderant el partit i d'una campanya amb dues candidatures que exigien que s'apartés, continua sent el lideratge que més suports reuneix. La campanya de 13.000 quilòmetres arreu del territori i contacte amb més de 3.000 trobades ha donat el seu fruit, però no ha estat suficient. La situació dona marge a l'expresident republicà per continuar al capdavant de la formació, però també li exigeix més proximitat vers bases que ara desconfien del seu lideratge, integrant les demandes i preocupacions perquè se sentin representades en la seva direcció i no continuï la tendència de pèrdua d'afiliats al partit. I sobretot, perquè s'acabi la disputa interna i es pugui dedicar tota la maquinària a recuperar força electoral en les eleccions municipals del 2027.

Voluntat d'integració per recosir

Des que va aterrar al lideratge d'ERC, ara fa tretze anys, Junqueras havia disposat de suports molt amplis dins les bases i dels quadres, també quan estava a la presó. Fent tàndem amb Marta Rovira, va agafar unes sigles que caminaven cap a la irrellevància i les va convertir en competitives i influents. Aquella unitat, però, ja és història. De fet, Rovira i Pere Aragonès -el primer president republicà de la Generalitat des d'abans de la Guerra Civil- han fet campanya activa per Nova Esquerra Nacional i han qüestionat, per activa o per passiva, la figura de Junqueras.  "Ara es veurà si vol eixamplar la base", ironitzava aquests dies un dirigent crític amb el guanyador. De moment, els atacs frontals de l'inici de la precampanya -cap de tan contundent com el d'Olesa de Montserrat- han estat desats al calaix, perquè s'ha començat a prioritzar què passarà l'endemà del congrés.

Què pot oferir Junqueras a Foc Nou?

La candidatura de Junqueras no anirà a buscar a ningú, però no refusa de parlar amb qui sigui que li demani. Quin marge d'entesa pot haver-hi amb Foc Nou? Des dels micròfons de Catalunya Ràdio, l'expresident del partit ha validat la proposta de la candidatura d'Helena Solà i Alfred Bosch de fer una consulta a les bases per si cal revisar el pacte amb el PSC. "Em sembla bé tot el que tingui a veure amb revisar els compliments", ha dit. El que volen Solà i Bosch és que qualsevol entesa amb els socialistes serveixi per avançar cap a un "plebiscit per la independència", amb el 2030 com a data límit. No volen parlar de cadires, però reconeixen que des de dins podrien incidir més per assolir aquest objectiu. Militància Decidim no es tanca a donar-los un càrrec dins l'executiva. La decisió final la tindrà una assemblea telemàtica de les persones -468- que van avalar Foc Nou. Mentrestant, Nova Esquerra Nacional considera que seria un "insult a la militància" basar qualsevol negociació en quotes. Les llistes tenen fins dissabte per arribar a acords.

Els pactes amb el PSC (i els pressupostos)

Els rivals de Junqueras han intentat, per activa i per passiva, que revelés què havia votat en la consulta sobre la investidura de Salvador Illa. No se n'han sortit. El cert és que, si torna a la presidència del partit, haurà de gestionar la interlocució amb el PSC i amb el PSOE per complir els acords al Parlament i al Congrés dels Diputats. En campanya, com Godàs, l'exlíder republicà ha indicat que poden "caure governs". Al mateix temps, però, sobrevola la integració d'ERC al govern municipal de Jaume Collboni, amb Elisenda Alamany -números dos de Junqueras- com a protagonista. És favorit, però l'expresident republicà està obligat a fer equilibris per sortir-se'n.