A l'agost es va produir un moment crític. El retorn fugaç de Carles Puigdemont va sacsejar despatxos, consciències i comissaries, perquè era un gest inèdit i perquè anava més enllà de la política. Foment del Treball, per exemple, tenia preparat un comunicat de suport al líder de Junts en cas d'haver estat empresonat. Tanmateix, el moviment de l'expresident de la Generalitat va volar alguns dels ponts que havia teixit discretament amb les elits empresarials des que va decidir tornar a ser candidat, la primavera de l'any passat. "No hi ha manera. Ens demanen favors i després tornen a ser imprevisibles com sempre", lamentaven al setembre fonts coneixedores dels contactes.
Amb el pas dels mesos, però, Junts torna a esforçar-se per oferir credibilitat en el gir cap a la dreta. Les últimes dues setmanes han estat prolífiques: el 7 de febrer va fotografiar-se amb els principals responsables de Repsol a la planta del Camp de Tarragona per treure pit de la inversió de la companyia al territori, consolidada després de tombar l'impost a les energètiques al Congrés; aquest divendres es va citar amb la cúpula de Cecot a Terrassa; durant la setmana ha presentat -ho va avançar l'ACN- una llei per desnonar pisos ocupats de manera irregular si els veïns ho demanen; i aquest dissabte ha organitzat una jornada del món local per abordar la multireincidència. L'agenda és inequívoca.
En el cas del món empresarial, són diverses les fonts consultades que detallen un acostament amb Foment, especialment pel que fa a política fiscal a Madrid, on Junts no s'ha estat de votar al costat del PP per revocar mesures adoptades pel PSOE. En negociacions sobre esmenes concretes, la patronal catalana ha tingut incidència, fet que ha aixecat suspicàcies en Yolanda Díaz camí de la negociació de la jornada laboral. Les converses entre Junts i el govern espanyol ja han començat -Míriam Nogueras disposa dels detalls sobre la reforma des de finals de l'any passat-, i el partit de Puigdemont torna a tenir un paper preponderant. La negociació, avisen des del partit, seran complicades.
Qui interlocuta amb els representants econòmics? Jordi Turull com a secretari general, Nogueras com a portaveu a Madrid, i també altres veus com Antoni Castellà, Joan Canadell i Salvador Vergés, tots tres diputats i connectats amb el sector. A la visita de Repsol hi va assistir Jaume Giró, exconseller d'Economia i amb passat directiu tant a la companyia energètica com a La Caixa. El mateix Puigdemont va rebre una delegació de Foment la primavera de l'any passat, i en les últimes setmanes es reuneix associacions empresarials per abordar la reducció de la jornada laboral. Com més peregrinació a Waterloo, més importància adquireix el paper de Junts al Congrés.
La lluita contra les ocupacions irregulars no és nova -forma part del discurs del partit des de fa mesos, i Turull s'hi va referir quan va reeditar la secretaria general en l'últim congrés de la formació-, però sí que ho és la proposició de llei per plantejar que els veïns puguin demanar desnonaments. Malgrat que les dades minimitzen les percepcions que es traslladen a l'opinió pública, Junts ho ha detectat com un filó. El partit també ha posat en dubte les receptes per limitar el lloguer i, de fet, planteja que es revisi anualment la necessitat de tenir un topall. A Sant Cugat del Vallès, l'alcalde del partit ja planteja que faci falta un empadronament de deu anys per accedir l'habitatge públic.
I la multireincidència? Els alcaldes del Maresme van obrir la veda el desembre del 2023, quan van plantejar l'expulsió dels migrants que acumulaven delictes a les espatlles. La jornada específica d'aquest dissabte a Lleida, no ha vinculat els nouvinguts amb la inseguretat -Puigdemont sempre desvincula les dues qüestions-, però de portes endins bona part dels candidats a les municipals del 2027 saben que de la combinació entre els dos elements i del discurs que se'n faci en dependran majories i alcaldies. Especialment perquè hi haurà un rival nou, Aliança Catalana, que supera per la dreta qualsevol discurs sobre immigració i seguretat que pugui fer l'independentisme institucional.