Els policies espanyols investigats per les càrregues de l'1-O es beneficiaran de l'amnistia. Així ho ha conclòs el jutge de Barcelona que pilotava la causa i la decisió es troba pendents dels recursos que interposaran les acusacions d'Irídia, Òmnium i l'ANC. Ara bé, un cas que encara no s'ha amnistiat és el que afecta Roger Español, l'activista que va perdre un ull durant la jornada del referèndum per una pilota de goma que va disparar un escopeter de la Policia Nacional. Aquest cas, a diferència de la resta d'agents perseguits per lesions lleus o tracte degradant, no s'hauria de poder beneficiar de la llei d'amnistia.
El text és clar en el capítol d'exclusions i diu que no es podran amnistiar aquells actes que tinguin com un resultat de "la pèrdua o la inutilitat d'un òrgan" i tampoc els actes constitutius de tortura o tractes inhumans o degradants. És aquí on els advocats d'Español s'agafen perquè el jutge que investiga els fets no apliqui l'amnistia als agents implicats en la càrrega que va tenir lloc al carrer Sardenya i a l'escola Ramon Llull. Ara com ara, ni la Fiscalia ni les defenses dels agents han demanat acollir-se a la llei en aquest cas, tal com explica l'advocada i codirectora d'Irídia, Anaïs Franquesa, en declaracions a Nació.
La causa s'investiga al jutjat 7 de Barcelona i encara no ha arribat a judici. Hi ha cinc agents processats: el màxim comandament, que va ordenar la càrrega i l'ús de bales de goma; dos agents per sota seu, per haver transmès la informació i executat la càrrega; l'escopeter, que les acusacions van aconseguir identificar; i un altre agent que colpejar manifestants. Per aquest últim sí que es podria demanar l'amnistia -i se li podria aplicar-, però no pas per la resta. Al juny, la Fiscalia va demanar que no se'ls jutgés, amb l'argument que van complir el seu deure professional i això és un eximent.
Els jutges tenen dos mesos per aplicar l'amnistia, i ho poden fer d'ofici o a instància de les parts. Si finalment no s'arxiva el procediment, continuarà i arribarà a judici. Els advocats d'Español volen que es jutgi els agents per lesions i un possible delicte de tortures. El jutge instructor també va processar l'activista per un delicte d'atemptat contra l'autoritat, per haver llançat una tanca contra els agents que no va provocar cap lesió. Aquest delicte sí que queda emparat en l'amnistia.
Per què la majoria de policies de l'1-O han quedat amnistiats?
El cas d'aquests policies és diferent dels altres casos que sí que han estat amnistiats. Els policies que van participar de les càrregues de l'1-O estaven investigats per lesions o tracte degradant i, segons el jutge, això queda emparat en la llei d'amnistia, perquè en tots els casos van ser delictes lleus. Ara, les acusacions presentaran recurs a l'Audiència de Barcelona, perquè consideren que la violència policial que es va desplegar aquell dia contravé l'article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH), que prohibeix la tortura i els tractes inhumans o degradants.
La llei exclou de l'amnistia els tractes degradants, però només si superen un "llindar mínim de gravetat". Això és precisament el que permet al jutge argumentar que la conducta dels policies pot ser amnistiada, perquè no va superar aquest llindar. ERC va intentar eliminar de l'amnistia aquest requisit, però el PSOE s'hi va negar, i només es va aconseguir acotar una mica més la condició per excloure els policies de la llei. Vistes les darreres decisions, no n'hi ha hagut prou per continuar perseguint els agents de l'1-O.
