La conferència de presidents, un camp de batalla que certifica la poca cultura federal de l'Estat

La reunió estarà marcada per la guerra del PP contra Sánchez i el finançament de Catalunya; Illa, que demana un debat "serè i constructiu", se centrarà en l'habitatge davant les amenaces d'Ayuso de plantar la trobada si parla en català

  • Els presidents han tingut un moment de conversa distesa abans de començar la reunió -
Publicat el 05 de juny de 2025 a les 19:29
Actualitzat el 06 de juny de 2025 a les 11:23

El Govern ha fet esforços per fer de bon amfitrió a la conferència de presidents autonòmics, que per primera vegada es fa a Barcelona, i que vol ser un símbol de retrobament amb la resta de l'Estat i el compromís d'implicar-se en la construcció d'una Espanya plural i diversa, com acostuma a dir Salvador Illa. Dos no es barallen si un no vol, però el missatge de fraternitat socialista tampoc anirà més enllà en una reunió que serà més aviat un camp de batalla per la posició dels barons del PP, que sota el lideratge d'Isabel Díaz Ayuso i l'aval de Génova tenen previst rebentar la reunió per desgastar Pedro Sánchez i escenificar el seu rebuig a les propostes que arribin de Catalunya fruit de pactes independentistes, començant pel finançament.

No deixa de ser una imatge de la distància que té l'estat espanyol amb la cultura federal. La conferència de presidents és un òrgan de cooperació multilateral entre l'Estat i les autonomies, creat l'any 2004. Seria un espai habitual de coordinació en un estat federal, però l'estratègia de desgast del PP contra el govern espanyol fa pràcticament inviable que s'arribi a cap mena d'acord rellevant, que permetria a Sánchez apuntar-se una victòria política i debilitaria Alberto Núñez Feijóo. En les reunions preparatòries ja es va veure l'actitud obstruccionista dels populars, que finalment han aconseguit que la Moncloa cedeixi i accepti tots els seus temes a l'ordre del dia, tot i que en un principi la prioritat havia de ser l'habitatge.

Aquesta serà, de fet, la proposta que traslladarà Sánchez a la trobada amb els presidents autonòmics. Davant del pols del PP, més diners per construir pisos protegits i la voluntat de tancar un acord estatal en aquest sentit. El president del govern espanyol planteja multiplicar per tres la inversió públics en habitatge, passant dels 2.300 milions del pla 2022-2025 fins als 7.000 milions per al període 2026-2030. D'aquests diners, més de la meitat els aportaria el govern espanyol, uns 4.000 milions, sempre que les comunitats autònomes es comprometin a posar-hi, com a mínim, 2.700 milions. Tot això, però, amb el compromís de les autonomies de protegir l'habitatge públic, per evitar que passin al mercat privat.

La resposta del PP en aquest àmbit implica derogar la llei d'habitatge de Sánchez, posar a disposició sòl públic per construir pisos en col·laboració amb el sector privat, la rebaixa de l'IVA al 4% en la compra o rehabilitació d'habitatge, i eliminar el decret antidesnonaments i avançar en la lluita contra les ocupacions. És només un dels àmbits que recull la proposta dels conservadors, que dispara contra l'acció de govern de la Moncloa -en matèria d'energia, salut i dependència, poder judicial o educació- i contra els pactes amb els independentistes, sigui la reforma del finançament, el traspàs de competències en immigració o la condonació del FLA.

Illa, el ferm defensor de la reunió

Als antípodes del PP hi haurà Illa, ferm defensor de la reunió d'aquest divendres al Palau de Pedralbes. El president farà una crida perquè la trobada sigui "útil" a la ciutadania i perquè es desenvolupi en un clima de "cordialitat institucional". En aquest sentit, farà una defensa de la "política útil" i demanarà "allunyar la reunió del soroll" perquè pugui ser una trobada "prolífica" per als ciutadans i els territoris de l'Estat. Catalunya, aliada de Sánchez, actuarà com a contrapunt del bloc del PP. Fonts del Govern ressalten que Illa "no defugirà" cap tema, però se centrarà sobretot a defensar polítiques ambicioses en matèria d'habitatge.

La línia d'actuació de Sánchez casa bé amb el que planteja la Generalitat. Illa ja va anunciar fa mesos un pla per l'habitatge que preveu la construcció de 50.000 pisos protegits i 4.400 milions d'euros en aquesta legislatura. De fet, el president vol aprofitar la conferència de presidents per marcar perfil en aquest àmbit. "Per descomptat que ens centrarem en aquesta qüestió i continuarem sent la comunitat autònoma que desplega polítiques més ambicioses en aquest àmbit", deia dimecres al Parlament, a instàncies d'uns Comuns que també volen que el focus sigui l'emergència habitacional, i no pas el fang del PP.

Emboscada contra el finançament

Els equilibris de Sánchez amb el PP per evitar una plantada general, però, posen en un compromís l'estratègia de la discreció d'Illa. El president no defugirà cap tema, i parlarà de finançament quan toqui per defensar la proposta catalana, que s'ha de formalitzar a finals de mes. Trobarà davant l'oposició frontal dels barons populars, liderats per Isabel Díaz Ayuso. Si alguna cosa hi haurà aquest divendres serà "soroll", precisament el que volia evitar Illa en un àmbit que irrita les autonomies del PP -i també les del PSOE. "No tinc cap inconvenient a discutir això en cap fòrum, perquè crec que tinc la raó en millorar el finançament de Catalunya", afirmava dimecres el president. Sí que ha demanat un debat "serè i constructiu", poc viable vista la posició dels populars les hores prèvies a la reunió.

I és que els barons tancaran files en contra del que anomenen "cupo independentista". L'eix principal de les propostes dels populars, consensuades per l'equip de la secretària general del PP, Cuca Gamarra, és el finançament autonòmic. Proposen revertir la "fragmentació de l'Agència Tributària" que, al seu entendre, vulnera "principis i valors constitucionals essencials com són la igualtat, la solidaritat o la justícia". També demanen que s'aturin les iniciatives de l'executiu espanyol per a la condonació del deute autonòmic, pactada amb ERC. Malgrat que beneficia tots els territoris, els populars volen que es retiri la llei de mesures excepcionals de sostenibilitat financera per a les comunitats, que es troba en fase de consulta pública.

Catalanofòbia d'Ayuso a Barcelona

A tot plegat s'hi suma l'últim estirabot d'Ayuso, que ja ha amenaçat de marxar de la reunió si s'hi parla en català o euskera. Per primera vegada, els presidents de Catalunya, el País Basc i Galícia podran parlar en la seva llengua durant la trobada, i la resta de presidents autonòmics tindran servei de traducció simultània, com passa al Congrés. En una intervenció al parlament madrileny, Ayuso ha encès la conferència abans de desembarcar a Barcelona. "Tot el que m'hagin de dir als passadissos en espanyol, o m'ho diuen a dins en el mateix idioma o sortiré", ha amenaçat. Un nou focus de conflicte que certifica la distància d'una bona part de l'Estat -el PP governa la majoria de les autonomies- amb la cultura federal que pretén escenificar la conferència de presidents.