04
d'abril
de
2022, 19:20
Actualitzat:
05
d'abril,
14:42h
Jordi Sànchez és l'únic dels presos polítics que no va escriure cap llibre un cop privat de llibertat. Va centrar els seus esforços en bastir les línies mestres del grup parlamentari de Junts per Catalunya -en va ser el primer president-, en activar la Crida Nacional per la República i, després, en posar en marxa el camí de Junts com a partit autònom, ja deslligat del PDECat, camí de les últimes eleccions catalanes. "Com a secretari general, tenia tot allò que sempre havia ambicionat: una organització política sota control", radiografia un alt dirigent independentista consultat per NacióDigital. Aquesta història acabarà al juny, quan en el congrés del partit, el primer de caràcter ordinari, deixi el lideratge orgànic de la formació. Dissabte va anunciar la voluntat de deixar el càrrec i aquest dilluns, en una entrevista al programa Els Matins de TV3, ha evidenciat l'existència de pugnes intestines que, en bona mesura, n'han propiciat la retirada.
Quin ha estat el missatge de Sànchez en clau interna? Si dissabte va fer èmfasi en la necessitat de bastir una candidatura única i d'aparcar els personalismes, avui ha indicat que en alguns lideratges de Junts "hi sobra vanitat" i hi falta "lleialtat de grup". No ha volgut concretar en públic, però diversos dirigents consultats insisteixen que el dard tenia destinatària: Laura Borràs, presidenta del Parlament. No és cap novetat que en la seva relació hi havia hagut turbulències -com ara la negociació del Govern amb ERC, de la qual Borràs recelava en privat o bé en l'episodi de l'escó de Pau Juvillà-, però fins ara no hi havia hagut pistes públiques sobre la qüestió. Sànchez també s'ha referit a veus rellevants -tot i que no militants de Junts- de l'entorn de Borràs, com ara l'expresident Quim Torra i Josep Costa, que han estat obertament crítics amb ell.
"O som prou madurs per fer que els fets acompanyin les paraules o les paraules soles serviran per la literatura, per la filosofia i per la reflexió, però no per a l'acció política", ha reflexionat l'encara secretari general del partit, que ha insistit que en l'episodi de Juvillà "no tot es va fer bé". Un dels problemes que ha tingut Sànchez al capdavant de la maquinària de Junts és que ha rebut crítiques tant del sector de Borràs -que arrenglera independents i el sector més partidari de la confrontació- com dels dirigents i quadres provinents del PDECat per la seva manera de fer "hermètica". Als primers, a banda de la manera de fer funcionar el partit, tampoc els ha agradat l'acord amb ERC -alguns defensen passar a l'oposició- ni la "tebior" nacional exhibida, segons ells. "No hi ha cap diferència entre el que diu Sànchez i el que defensa ERC sobre el diàleg", han defensat veus de Junts amb presència dins del grup parlamentari.
Tot i apuntar que no parlava per "ningú en concret", els missatges han estat inequívocs. "S'ha de supeditar l'interès grupal del partit a l'interès individual. L'important no és quina posició ocupes al partit", ha remarcat el secretari general, que va arribar al càrrec avalat per Carles Puigdemont, el president de Junts. La gran incògnita que persisteix al partit és si continuarà en el càrrec després del congrés, tenint en compte que existeix la possibilitat d'abandonar-lo en cas que pugui tornar a Catalunya un cop la justícia europea decideixi sobre les euroordres. Si Puigdemont deixa la presidència, es fa difícil pensar en una alternativa a Borràs per ocupar el buit del líder a l'exili. L'entorn de la presidenta del Parlament, de fet, defensa "equiparar" la projecció pública que té al pes intern dins la direcció, de la qual forma part però sense posició preeminent.
Les mateixes veus assenyalen que ella ja ha tingut "converses" amb Puigdemont sobre el seu rol, circumstància que ha generat suspicàcies internes. Optarà a la secretaria general, en cas que no hi hagi relleu a la presidència? El nom que ha guanyat més pes per ocupar aquesta responsabilitat és Jordi Turull, exconseller de la Presidència i vicepresident del partit, però es manté en un escrupolós silenci. També està començant a circular el nom de Josep Rius, també vicepresident i ara portaveu, tot i que encara no hi ha res tancat. El congrés serà a principis de juny a la Catalunya Nord, i fins aquell moment hi ha temps per "endreçar" la situació, com defineix un alt dirigent consultat.
En aquesta "endreça" també hi ha "apujar el grau de fiabilitat" del partit, segons ressalta la mateixa veu. Episodis com el del català al Parlament -Junts va desmarcar-se de l'acord amb ERC, el PSC i els comuns arran de la reacció negativa a les xarxes després de la signatura- han lesionat la formació, que ara branda el "consens" com a via per tornar-s'hi a sumar. Els membres del Govern -no només els consellers, també els integrants del nombrós sottogoverno- insisteixen en la necessitat d'accentuar la gestió, amb figures com Jaume Giró i Victòria Alsina com a màxims exponents pel que fa a fitxatges que han vingut des de fora i que porten la signatura de Sànchez. El secretari general ja ha deixat clar que l'aliança amb ERC i la presència a l'executiu han d'estar fora de tot dubte, passi el que passi -fins i tot- amb el futur de Borràs al Parlament un cop arrenqui el judici oral pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
Ara la prioritat és "trobar la unitat entre totes les famílies" perquè el congrés no es converteixi en una pugna oberta. Sànchez va reclamar a totes les veus que treballin per una candidatura unitària que eviti un congrés "embrutit", com voldrien -segons el secretari general- els rivals de Junts. Que la situació és delicada de portes endins ho exemplifiquen declaracions en obert de dirigents com la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, que en una entrevista a NacióDigital va fer aquesta reflexió: "Ara el partit no està per donar resposta a la realitat que tenim". També va obrir la porta a "no autoexcloure's" dels acords amb el PSC a la Generalitat, una afirmació que va enervar el sector liderat per Borràs i que va forçar una desautorització per part de la direcció.
Si Sànchez no vol que el congrés del juny es converteixi en un ball de bastons és, també, perquè seria un mal missatge camí de les municipals, i més en un moment en què els anuncis de fitxatges provinents del PDECat es preveu imminent. "Com més aviat s'acabi la incertesa sobre la composició de la nova direcció, més temps per centrar-se en les municipals", ressalta un dels consultats. Tot i això, després de dies convulsos, l'encara secretari general ha volgut enviar missatges en clau interna que evidencien que Junts és un partit que, fruit de la pluralitat interna i de l'origen dels seus quadres, viu en permanent equilibri. Una dinàmica que continuarà, com a mínim, fins al congrés.
Quin ha estat el missatge de Sànchez en clau interna? Si dissabte va fer èmfasi en la necessitat de bastir una candidatura única i d'aparcar els personalismes, avui ha indicat que en alguns lideratges de Junts "hi sobra vanitat" i hi falta "lleialtat de grup". No ha volgut concretar en públic, però diversos dirigents consultats insisteixen que el dard tenia destinatària: Laura Borràs, presidenta del Parlament. No és cap novetat que en la seva relació hi havia hagut turbulències -com ara la negociació del Govern amb ERC, de la qual Borràs recelava en privat o bé en l'episodi de l'escó de Pau Juvillà-, però fins ara no hi havia hagut pistes públiques sobre la qüestió. Sànchez també s'ha referit a veus rellevants -tot i que no militants de Junts- de l'entorn de Borràs, com ara l'expresident Quim Torra i Josep Costa, que han estat obertament crítics amb ell.
"O som prou madurs per fer que els fets acompanyin les paraules o les paraules soles serviran per la literatura, per la filosofia i per la reflexió, però no per a l'acció política", ha reflexionat l'encara secretari general del partit, que ha insistit que en l'episodi de Juvillà "no tot es va fer bé". Un dels problemes que ha tingut Sànchez al capdavant de la maquinària de Junts és que ha rebut crítiques tant del sector de Borràs -que arrenglera independents i el sector més partidari de la confrontació- com dels dirigents i quadres provinents del PDECat per la seva manera de fer "hermètica". Als primers, a banda de la manera de fer funcionar el partit, tampoc els ha agradat l'acord amb ERC -alguns defensen passar a l'oposició- ni la "tebior" nacional exhibida, segons ells. "No hi ha cap diferència entre el que diu Sànchez i el que defensa ERC sobre el diàleg", han defensat veus de Junts amb presència dins del grup parlamentari.
Tot i apuntar que no parlava per "ningú en concret", els missatges han estat inequívocs. "S'ha de supeditar l'interès grupal del partit a l'interès individual. L'important no és quina posició ocupes al partit", ha remarcat el secretari general, que va arribar al càrrec avalat per Carles Puigdemont, el president de Junts. La gran incògnita que persisteix al partit és si continuarà en el càrrec després del congrés, tenint en compte que existeix la possibilitat d'abandonar-lo en cas que pugui tornar a Catalunya un cop la justícia europea decideixi sobre les euroordres. Si Puigdemont deixa la presidència, es fa difícil pensar en una alternativa a Borràs per ocupar el buit del líder a l'exili. L'entorn de la presidenta del Parlament, de fet, defensa "equiparar" la projecció pública que té al pes intern dins la direcció, de la qual forma part però sense posició preeminent.
Les mateixes veus assenyalen que ella ja ha tingut "converses" amb Puigdemont sobre el seu rol, circumstància que ha generat suspicàcies internes. Optarà a la secretaria general, en cas que no hi hagi relleu a la presidència? El nom que ha guanyat més pes per ocupar aquesta responsabilitat és Jordi Turull, exconseller de la Presidència i vicepresident del partit, però es manté en un escrupolós silenci. També està començant a circular el nom de Josep Rius, també vicepresident i ara portaveu, tot i que encara no hi ha res tancat. El congrés serà a principis de juny a la Catalunya Nord, i fins aquell moment hi ha temps per "endreçar" la situació, com defineix un alt dirigent consultat.
En aquesta "endreça" també hi ha "apujar el grau de fiabilitat" del partit, segons ressalta la mateixa veu. Episodis com el del català al Parlament -Junts va desmarcar-se de l'acord amb ERC, el PSC i els comuns arran de la reacció negativa a les xarxes després de la signatura- han lesionat la formació, que ara branda el "consens" com a via per tornar-s'hi a sumar. Els membres del Govern -no només els consellers, també els integrants del nombrós sottogoverno- insisteixen en la necessitat d'accentuar la gestió, amb figures com Jaume Giró i Victòria Alsina com a màxims exponents pel que fa a fitxatges que han vingut des de fora i que porten la signatura de Sànchez. El secretari general ja ha deixat clar que l'aliança amb ERC i la presència a l'executiu han d'estar fora de tot dubte, passi el que passi -fins i tot- amb el futur de Borràs al Parlament un cop arrenqui el judici oral pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
Ara la prioritat és "trobar la unitat entre totes les famílies" perquè el congrés no es converteixi en una pugna oberta. Sànchez va reclamar a totes les veus que treballin per una candidatura unitària que eviti un congrés "embrutit", com voldrien -segons el secretari general- els rivals de Junts. Que la situació és delicada de portes endins ho exemplifiquen declaracions en obert de dirigents com la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, que en una entrevista a NacióDigital va fer aquesta reflexió: "Ara el partit no està per donar resposta a la realitat que tenim". També va obrir la porta a "no autoexcloure's" dels acords amb el PSC a la Generalitat, una afirmació que va enervar el sector liderat per Borràs i que va forçar una desautorització per part de la direcció.
Si Sànchez no vol que el congrés del juny es converteixi en un ball de bastons és, també, perquè seria un mal missatge camí de les municipals, i més en un moment en què els anuncis de fitxatges provinents del PDECat es preveu imminent. "Com més aviat s'acabi la incertesa sobre la composició de la nova direcció, més temps per centrar-se en les municipals", ressalta un dels consultats. Tot i això, després de dies convulsos, l'encara secretari general ha volgut enviar missatges en clau interna que evidencien que Junts és un partit que, fruit de la pluralitat interna i de l'origen dels seus quadres, viu en permanent equilibri. Una dinàmica que continuarà, com a mínim, fins al congrés.