Junts, al llarg del 2024, va viure moments frenètics, com és habitual en el partit que comanda Carles Puigdemont. El retorn fugaç del líder a l'exili durant la jornada del 8 d'agost va ser una de les imatges de l'any, tot i que la mudança definitiva a Catalunya queda pendent per la negativa del Tribunal Suprem a aplicar l'amnistia aprovada pel Congrés dels Diputats. El partit, que des del congrés -plàcid i revelador dels equilibris interns- de l'octubre torna a estar presidit per Puigdemont, té a Madrid el principal repte del 2025: mantenir l'aliança amb Pedro Sánchez o trencar-la? Fer costat al PSOE o distanciar-se'n, encara que això suposi el risc d'un avançament electoral i d'un canvi de majories?
Tornarà Puigdemont?
Dependrà de com evolucioni l'aplicació de l'amnistia. El Tribunal Constitucional (TC) ja està analitzant els recursos presentats, i calcula resoldre a l'octubre la carpeta de la norma. En tot cas, les defenses dels condemnats per l'1-O han demanat l'aplicació de mesures cautelars, de manera que l'alt tribunal també s'haurà de pronunciar sobre aquesta qüestió. En el mentrestant, Puigdemont continua instal·lat a Waterloo, on va arribar ja va set anys, i espera una resolució favorable per no quedar als llimbs. Ja sense l'escó d'eurodiputat -tampoc el té Toni Comín, malgrat haver estat escollit a les urnes-, el líder a l'exili se centra en presidir Junts, deixarà pas al Consell per la República i comanda la interlocució amb el PSOE.
La relació amb Sánchez
Una de les queixes de Puigdemont és que tampoc se li hagi aplicat una "amnistia política". Ni Salvador Illa ni Sánchez s'han reunit amb ell, i això, per a Junts, suposa un mal termòmetre de cara a la construcció de confiances. Bona part de la relació, en el curt termini, depèn de què decideixi la mesa del Congrés sobre la qüestió de confiança exigida pel líder de Junts a les acaballes de l'any passat: si no es tramita la prooposició de llei, va dir Puigdemont en una entrevista a 3Cat, hi haurà conseqüències "irreversibles". Amb la delegació de competències en immigració encara sense resoldre, la negociació dels pressupostos estatals -pendent també de Suïssa- és ara mateix una incògnita.
Rumb ideològic
En el congrés de Junts, el secretari general Jordi Turull va aplicar un particular "pla endreça" per posar ordre i encetar una nova etapa amb la defenestració de Laura Borràs. El gir a la dreta s'ha anat desplegant amb el pas dels mesos, inclosos acords amb el PP al Congrés en matèria fiscal que també han servit per ensenyar al PSOE que no poden comptar amb ells de manera gratuïta, i hi ha qüestions, com l'habitatge, que estan sent ateses de manera prioritària veient el grau de preocupació de la ciutadania. Junts vol ser el gran partit del sobiranisme, ja no renuncia a l'herència convergent i agafa banderes ideològiques que després de l'1-O es restistia a enarborar, però haurà de créixer si vol governar.