Noves eleccions, mateixos candidats: el laberint del 12-M

• El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
• Puigdemont podrà ser candidat i tornar per al ple d'investidura?
• Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
• Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament

A les 9 del matí d'aquest dimarts, quan el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha rebut de mans de la consellera d'Economia, Natàlia Mas, la proposta de finançament singular per a Catalunya, al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) ja s'havia publicat el decret de convocatòria de les eleccions del 12 de maig. Una resolució que, de facto, enceta el compte enrere cap a la cita electoral i congela l'activitat parlamentària. Uns nous comicis pensats per perseguir la confecció d'un Govern amb més suport a la cambra -per tant, per superar la situació de bloqueig de la política catalana- que s'afrontaran amb els mateixos candidats. La majoria de les formacions amb representació al Parlament optaran pel cap de cartell que van presentar el 14 de febrer de 2021, una realitat que fa pensar en la rellevància que tindran els pactes postelectorals per decidir la presidència de la Generalitat. De ben segur, seran qüestió central de la campanya. Aquest és l'1x1 dels caps de llista del 12-M.
 

Pere Aragonès i l'aspiració d'un segon mandat

Fa exactament dos mesos -el 18 de gener-, ERC va acabar amb els dubtes sobre el candidat a la presidència, una remor de fons que amenaçava de lesionar l'ascendent d'Aragonès. Quan el partit va tancar files públicament amb el líder republicà -amb abraçada escenificada en un consell nacional amb Oriol Junqueras, president de la formació, que encara no es podrà beneficiar dels efectes de la llei d'amnistia-, el missatge que es transmetia a Palau era el d'esgotar la legislatura fins al febrer de 2025. Però el fracàs en la negociació dels pressupostos va precipitar els esdeveniments.

Aragonès serà cap de llista per segona vegada, després d'obtenir 33 diputats en els comicis de fa tres anys, els mateixos que Salvador Illa -però amb menys vots en l'escrutini- i un més que la candidatura de Junts, liderada per Carles Puigdemont i amb Laura Borràs com a candidata efectiva. Limitat per la debilitat parlamentària en la segona part del mandat, el dirigent republicà pretén projectar el duel com un enfrontament amb el primer secretari del PSC, a qui ja ha batejat com a "delegat" de la Moncloa. Però Aragonès sap que, si vol continuar a Palau, sobretot haurà d'imposar-se en l'enfrontament particular amb Puigdemont, que dijous ratificarà que s'inclina per presentar-se només a les eleccions catalanes, com va avançar Nació.
   

Salvador Illa i la gestió de les majories

Reforçat després del congrés del PSC del cap de setmana passat i acomboiat pel PSOE, el cap de l'oposició és davant d'una segona oportunitat. El 12-M es juga emular Artur Mas -dues victòries electorals consecutives sense premi posterior- o agafar el relleu de José Montilla, l'últim president socialista, en el segon tripartit. Illa parteix com a favorit a les enquestes, però un eventual triomf en escons -si no és molt contundent- no li assegura la presidència.

L'impacte que pugui tenir el factor Puigdemont i la dificultat per teixir una majoria constitucionalista -alternativa a la dels partits independentistes- poden ser una paret alta de superar aquesta primavera. Al PSC segur que han pensat en la possibilitat de replicar el que va passar a l'Ajuntament de Barcelona, amb la suma de suports de comuns i PP, però la incomoditat dels populars amb el rol socialista amb l'amnistia podria dificultat aliances conjunturals. I també deuen haver rumiat en l'alternativa de la sociovergència si Illa suma més escons que Puigdemont, però un eventual retorn de l'expresident fa més difícil el relat d'un pacte a la Generalitat que enterri definitivament l'etapa del procés.  
 

Carles Puigdemont i l'impacte del retorn

Fonts governamentals expressaven després de la convocatòria del 12-M la seva incomoditat pel fet que, després de l'avançament electoral anunciat per Aragonès, el focus de la precampanya s'hagués situat en el futur de Puigdemont. L'expresident va confirmar dijous passat a l'Ajuntament d'Elna que renunciava a ser el candidat de Junts a les europees per centrar-se en el duel electoral a Catalunya. Es presentarà per tercera vegada a unes eleccions al Parlament, com el 2017 i el 2021. El que haurà de tancar ara  el partit i el seu líder moral és qui serà el seu número dos, que podria exercir com a candidat efectiu, tal com va passar amb Borràs fa tres anys. 

Però l'interrogant més gran que té pendent de resoldre Puigdemont és l'operativa del seu retorn. Una decisió amb calat electoral perquè, si s'acaba produint, sacsejarà la campanya, encara més si l'arribada finalitza amb imatges de la detenció. A diferència dels comicis de 2017 i de 2021, a Waterloo no li serveix projectar un retorn per ser votat sinó que necessita consumar la decisió per mantenir les aspiracions d'un bon resultat. El nou escenari s'explica per l'horitzó de la llei d'amnistia. La norma, ara al Senat, s'aprovarà definitivament a les Corts espanyoles quan els catalans ja hagin votat -i després s'haurà d'aplicar-, però Puigdemont té una xarxa per tornar que en anteriors comicis no existia.  
 

Jéssica Albiach i la suma del tripartit

Des que va rellevar Xavier Domènech com a líder parlamentària dels comuns després d'haver estat ja diputada en la legislatura del referèndum, Jéssica Albiach ha guanyat protagonisme en l'estructura de la formació. Exerceix com una de les tres coordinadores del partit a escala nacional i, amb tota probabilitat, repetirà com a cap de llista, voluntat que ja va expressar en una entrevista a Nació el desembre passat. Els comuns han encetat aquest dimecres el procés de primàries per escollir la candidata del 12-M. Persona de la màxima confiança de Colau, Albiach ha estat el rostre del veto d'En Comú Podem als pressupostos de la Generalitat, decisió que de retruc ha evitat que a l'Estat també s'hagi descartat l'aprovació de nous comptes. Els comuns, amb un pes parlamentari equivalent al d'Iniciativa, són l'actor més interessat a conformar un tripartit d'esquerres, la fórmula que fins ara se'ls ha negat a l'Ajuntament de Barcelona.
 

Alejandro Fernández i la resistència

Des de l'anunci de l'avançament electoral, el PP encara no s'havia pronunciat sobre la ratificació d'Alejandro Fernández com a candidat. S'esperava una decisió de Génova, intervencionista en els darrers temps amb les decisions del partit a Catalunya, mentre el pas dels dies havia alimentat la possibilitat de danys si es produïa una decisió traumàtica que afecti l'actual líder parlamentari dels populars, amb poca sintonia amb Alberto Núñez Feijóo. Havien sonat els noms de Dolors Montserrat i Manuel Reyes com a alternatives. Finalment, Feijóo ha mantingut Fernández, l'opció més conservadora, tot i no mantenir-hi afinitat. Les perspectives electorals són beneficioses per al PP català -així ho han apuntat les últimes enquestes- després d'una llarga travessa pel desert de la irrellevància. Els populars aspiren a erosionar el PSC en la pugna pel votant constitucionalista.  
 

La CUP i el moment de reflexió

La formació anticapitalista havia pensat en el 2024 com l'any per completar un procés intern que permetés actualitzar l'estratègia política i repensar l'organització, però el nou calendari electoral ho ha sacsejat tot. El Procés de Garbí, que al desembre passat va tenir una cita rellevant a Girona per enfocar el canvi de cicle, ha quedat congelat per la imminent contesa electoral. Amb Dolors Sabater fora de focus -el seu comiat del grup parlamentari va ser aspre- i Carles Riera havent completat diversos mandats, totes les mirades havien apunten a la diputada Laia Estradacom a possible cap de llista. Finalment, Estrada ha estat l'escollida, després d'una votació interna en què ha superat Laure Vega, que serà la número 2 de la llista. La CUP va iniciar el mandat donant suport a Aragonès i teixint un pacte amb els republicans per fer operativa la majoria parlamentaria, però ràpidament es van desmarcar del Govern, que ha acabat validant pressupostos amb comuns i PSC fins a l'esgotament, per inanició, del mandat. L'examen del 12-M situarà el nou pes de la CUP en l'etapa del post-procés.

 

De Graupera a Orriols, alternatives independentistes

L'anomenat quart espai independentista tindrà diverses formulacions. Després que l'ANC hagi renunciat a la via de la llista cívica -tombada per les bases, que van fer una esmena a l'estratègia de la direcció de l'entitat-, el paisatge deixa dues alternatives per als desencantats amb els partits que van ser protagonistes del procés: Alhora, el projecte del filòsof Jordi Graupera i l'exconsellera Clara Ponsatí, i Aliança Catalana, el partit de l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols.

Graupera intenta el salt al Parlament després de no haver assolit l'objectiu perseguit en les últimes municipals a Barcelona mentre l'extrema dreta capitanejada per Orriols prova de replicar en uns comicis catalans el forat aconseguit en les eleccions del maig passat. La capacitat que tinguin per esgarrapar suports pot lesionar les aspiracions dels partits grans, especialment Junts, ubicat al centredreta. Més fora de focus hi ha Solidaritat Catalanaper la Independència, que aquest dimecres ha decidit presentar-se a la cita del 12 de maig. Es busca sortida al laberint català.