Política

Puigdemont s'inclina per ser candidat només a les eleccions catalanes

L'expresident anunciarà oficialment aquest dijous la decisió en una conferència a Elna que marcarà la precampanya: la possibilitat d'un retorn per la investidura sacseja el mapa electoral i condicionarà l'estratègia dels rivals

Carles Puigdemont, en la conferència a Brussel·les del 5 de setembre.
Carles Puigdemont, en la conferència a Brussel·les del 5 de setembre. | Europa Press
Oriol March
18 de març de 2024, 19:50
Actualitzat: 20:36h

L'Ajuntament d'Elna acollirà aquest dijous, a partir de les set del vespre, la conferència en què Carles Puigdemont anunciarà el seu futur polític immediata davant la perspectiva de les eleccions catalanes del 12 de maig i dels comicis europeus del 9 de juny. I, davant d'aquesta cruïlla, l'expresident de la Generalitat s'inclina per ser ser candidat exclusivament al Parlament, segons assenyalen diverses fonts consultades per Nació. Es tracta d'un moviment rellevant, en cas de concretar-se, perquè això vol dir que renunciaria a tenir la possibilitat de tornar a ser eurodiputat, una condició que li confereix immunitat. Una immunitat que, fins ara, ha estat un dels motius pels quals ha gaudit de protecció judicial extra davant les invectives de l'Estat.


El calendari electoral de la primavera li atorga al líder moral de Junts -que rema favorablement a la candidatura de Puigdemont a la Generalitat, perquè suposa la possibilitat més destacada de disputar la victòria al PSC i a ERC- la possibilitat tècnica d'anar a les llistes del Parlament i a les de l'Eurocambra. I decidir, més tard, quina acta agafar, perquè tenir les dues és incompatible. Renunciar a anar a Europa -deixant el camí obert perquè Toni Comín sigui cap de cartell, com ell mateix ha insinuat en una entrevista a Vilaweb- implicaria, per tant, que es posarien tots els ous al cistell de la Generalitat i, per tant, conferir més credibilitat a un hipotètic retorn, que si s'aborda amb més garanties que en anteriors ocasions per la llei d'amnistia.

De fet, des de l'entorn de Puigdemont -ho han fet en públic el seu advocat, Gonzalo Boye, que també és al nucli dur de l'estratègia política, però també dirigents de Junts de la màxima confiança de l'expresident- se sosté que la detenció a l'Estat és un dels escenaris possibles. "Si s'ha de fer en algun moment, ha de ser ara", remarquen des de la sala de màquines del partit. A banda, les mateixes veus assenyalen que es tracta d'un marc que sacseja la campanya, permet "agafar la bandera de la il·lusió" i ressituar al centre del 12-M la resolució del conflicte, que Junts ja ha abordat en quatre reunions de la taula de diàleg amb el PSOE, celebrades a l'estranger.

El partit, a rebuf de l'efecte Puigdemont, planteja la campanya -dirigida per Albert Batet, president del grup parlamentari i de la màxima confiança de l'encara eurodiputat- com un cara a cara amb Salvador Illa, candidat del PSC. A Junts compten amb el desgast que els socialistes patiran per l'amnistia, especialment si es concreta el retorn de l'expresident. Si es compleix amb el calendari, el Parlament s'ha de constituir el 10 de juny, moment en el qual Puigdemont hauria de triar entre l'acta catalana o bé la comunitària. Existeix cert debat jurídic sobre si, en aquest moment, l'expresident ja no tindria immunitat en tant que no seria europarlamentari.

Aquesta vegada, en tot cas, l'amnistia planteja noves perspectives que poden convertir en secundari tenir o no immunitat. Una immunitat, per cert, que mai ha estat garantia suficient perquè, en tots aquests anys -la té des de finals del 2019- tornés de manera efectiva a Catalunya. Sí que ha posat els peus a la Catalunya Nord, però no ha travessat la frontera. Elna encaixa en aquest marc mental de l'inici de la campanya i, a banda, suposa un retorn simbòlic a l'1-O: en aquest municipi nord-català s'hi van guardar les urnes de l'1-O. La retòrica del procés formarà part de la campanya -davant del vincle del PSC amb Pedro Sánchez i el "deixar-ho estar" que Junts atribueix a ERC-, i per això s'ha escollit aquesta localitat. En el tuit escrit per publicitar la conferència no hi ha cap logo que identifiqui l'expresident amb Junts.
 
Puigdemont a banda, Junts ha activat la maquinària per fer les llistes, que s'hauran d'escollir per la via d'urgència. El fet que s'inclini per ser candidat efectiu -i, per tant, primera opció de cara a la investidura en cas de tenir els suports necessaris- apaivaga el debat sobre el pla B, que s'hauria posat en marxa en cas que l'expresident hagués estat candidat simbòlic al Parlament i hagués optat per anar una vegada més a Europa, com era el pla inicial. En tot cas, en les travesses per la candidatura hi apareixen dirigents com Josep Rull, amb possibilitats de ser número dos -ja no està inhabilitat per l'1-O-, mentre que aquest escenari allunya la possibilitat que Míriam Nogueras deixi el Congrés dels Diputats per concórrer a Catalunya.

En tot cas, la manera com s'està desenvolupant la tria de la llista -amb ell al capdavant- confirma el pes que té Puigdemont de portes endins, com ja es va demostrar en la negociació amb el PSOE. "Té les mans lliures per decidir el que calgui", remarquen fonts de Junts. La conferència d'Elna ho torna a testimoniar. L'argumentari oficial ja passa per assenyalar que l'únic que pot decidir que Puigdemont no sigui president és el vot de la ciutadania, i el cert és que el nou marc ha obligat ERC i el PSC a adaptar-se. Els republicans recorden que el 2021 ja es va presentar, i que va quedar tercer per darrere d'Illa i Pere Aragonès. Els socialistes es veuen favorits, però l'expresident ha obert un nou flanc que tothom haurà d'atendre. Precisament el que Junts necessitava en unes eleccions que, teòricament, orbitaven sobre la gestió.