I el PSC, com afronta les eleccions? El seu congrés, primer gran míting

Feia mesos que el PSC tenia fixat al calendari el seu 15è congrés, però l'avançament electoral ho ha accelerat tot. Si la gran trobada dels socialistes havia de servir per revalidar Salvador Illa com a primer secretari amb les eleccions a l'horitzó, ara també servirà per confirmar-lo com a candidat i propulsar-lo -sense discussió interna- pel 12 de maig. Illa s'envoltarà dels grans noms del socialisme, en un congrés plàcid per exhibir musculatura i definir el projecte que el PSC, que aspira a governar la Generalitat, té per a Catalunya.

Illa comptarà amb l'escalf de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, per obrir-lo, i de Pedro Sánchez, per cloure'l, just la setmana que el Congrés ha aprovat l'amnistia. "Estic preparat", va dir Illa pocs minuts després que Pere Aragonès convoqués. Ja va guanyar les eleccions del 2021, però no va poder sumar els vots necessaris per superar la investidura. Ara, el partit confia que la "responsabilitat" exhibida a l'oposició -Illa ha aprovat pressupostos del govern d'Aragonès-, el desgast d'ERC i Junts i l'obra de govern a l'Estat serveixin per eixamplar la diferència. Els pactes postelectorals, però, seran necessaris.

Després de l'amnistia, el congrés serà el tret de sortida de la precampanya electoral del PSC, que afronta les eleccions amb opcions reals de victòria. Aquestes són les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats del partit de Salvador Illa:
 

Debilitat: l'amnistia no agrada a tothom

Al novembre, el 40% dels votants socialistes eren contraris a l'amnistia. El PSC té un gruix de votants espanyolista, bàsicament provinent de Cs, i la manera com aquest sector percebi la norma pot afeblir Illa. El PSC haurà de fer un equilibri delicat entre la seva història catalanista i l'encaix dels votants espanyolistes que volen una opció que confronti l'independentisme relativament progressista i no tan crispada com Ciutadans o el PP. Precisament aquest equilibri també el podran utilitzar els seus rivals. El PP furgarà en les cessions del PSOE als independentistes (especialment visibles si Carles Puigdemont pot ser candidat) i el suport del PSC als pressupostos d'Aragonès i els comuns intentaran fer dubtar els votants més progressistes, que poden estar incòmodes amb propostes com l'ampliació de l'Aeroport del Prat o el Hard Rock.


 

Amenaça: l'ombra de Koldo

La principal amenaça per al PSC és que el cas Koldo es faci gran i impacti en la campanya electoral. El PP, aquí i a l'Estat, mirarà de desgastar Illa amb aquesta trama de corrupció pel cobrament de comissions en la compra de mascaretes durant la pandèmia. El cas es troba en plena investigació, però els populars i la dreta mediàtica l'alimentaran per perjudicar els socialistes. Fins ara, la pressió mediàtica i judicial ha fet caure l'exministre Ábalos, que ja no forma part del PSOE. El Ministeri de Sanitat ha aparegut en alguns informes de la Guàrdia Civil, però Illa assegura que no hi ha cap contracte amb les empreses de la trama de corrupció i es mostra disposat a col·laborar amb el que faci falta. Una hipotètica imputació del candidat del PSC condicionaria de ple la campanya.
 

Fortalesa: una alternativa d'ordre

Fa anys que el PSC és l'alternativa d'ordre més sòlida que hi ha a Catalunya, i ocupa un espai central dins del panorama polític català. Aquesta és la seva principal fortalesa de cara a les eleccions del 12-M. La presidència del govern espanyol, l'alcaldia de Barcelona i el control de la Diputació de Barcelona certifiquen el bon moment dels socialistes, que s'explica també pel desgast de la proposta independentista. Els fets de 2017 ja queden lluny i la situació actual beneficia el PSC, que després de tocar fons durant el procés ha recuperat la fortalesa, gràcies també a la desfeta de Ciutadans. La política feta des de l'oposició també pot ser percebuda com a útil per part dels votants, més encara davant d'un bloc independentista barallat i que té problemes per engrescar les seves bases.


 

Oportunitat: el desgast independentista 

Si ERC i Junts centren la campanya en el retret creuat, això donarà relat a Salvador Illa, que podrà presentar el seu projecte davant la picabaralla constant dels altres dos grans partits catalans. El moviment independentista manté el suport, però en els darrers anys s'ha desgastat per la derrota de 2017, la manca d'estratègia compartida i la guerra fratricida entre partits. Les eleccions espanyoles ja van evidenciar el desencantament de part dels votants, amb una elevada abstenció. No necessàriament s'ha de repetir en unes eleccions catalanes, però la desorientació del moviment pot ser l'oportunitat que necessita Illa per arribar a la Generalitat.