La CUP busca sortir del córner: les claus per entendre el procés intern

La davallada del suport a l'independentisme ha afectat també la CUP, el petit dels tres principals partits. S'ha vist en les darreres eleccions municipals i espanyoles. Malgrat que governi a Girona, el partit va perdre 40.000 vots el 28-M. Al Congrés, va perdre els dos diputats que hi tenia, en un context de polarització pel temor a un govern de PP i Vox. La patacada electoral és un dels elements que explica la decisió de convocar un procés de refundació i replantejament estratègic per aconseguir que la CUP torni a ser una "eina útil" per als ciutadans. La necessitat de repensar-se, però, ve de lluny: els anticapitalistes volen actualitzar-se, revisar l'organització i l'estratègia política per adaptar-se al nou cicle, frenar la pèrdua de suports i arribar a més gent. 

Aquest dissabte, a Girona, se celebra el Congrés Nacional de la CUP, moment important del que s'ha anomenat "Procés de Garbí". Fa mesos que els cupaires promouen el debat entre militants i simpatitzants, i el procés serà llarg, fins a mitjans de l'any que ve. Les conclusions d'aquest cap de setmana es portaran a debat territorial i local, i aquells elements més complexos tindran un abordatge propi en discussions d'abast nacionals. De tot plegat en sortiran dues ponències -política i organitzativa-, que es portaran a l'Assemblea Nacional. Finalment, es renovarà el secretariat nacional, que estarà format per un equip nou que lideri la nova etapa de l'organització. Durant tot el procés, la CUP espera que emergeixin nous lideratges.

Aquest migdia, els portaveus del grup motor del Procés de Garbí, Non Casadevall i Maria Gordillo, han dit que aquest debat intern té per objectiu construir un partit “fort”, amb una estratègia “clara” i amb capacitat d’interpel·lar el màxim de gent possible. Unes 700 persones, segons els organitzadors, s'han inscrit per participar al debat, entre les quals exdirigents com David Fernàndez, Anna Gabriel, Pau Juvillà i Mireia Vehí. "La militància decidirà cap a on hem de dirigir la nostra organització", ha dit Casadevall, i ha fet una crida a la participació en tot el procés, que acabarà al juny amb una Assemblea Nacional. El Procés de Garbí aspira a reactivar la militància de la CUP per trobar la manera d’arribar al màxim de gent possible. “Hem d’oferir una alternativa”, ha ressaltat Gordillo.

Quines són les claus d'aquest congrés?
 

Reactivar la militància

Aquesta és la base de tot el procés de debat intern de la CUP: frenar l'hemorràgia, recuperar gent desencantada i sumar-ne de nova. Amb el pas dels anys, i sobretot després dels fets de 2017, la CUP ha anat perdent força. L'any 2015, l'Assemblea Nacional que havia de decidir sobre la investidura d'Artur Mas va reunir 3.000 persones, xifres difícils de reeditar ara com ara fruit del context de desmobilització que afecta tot el moviment independentista. En les darreres municipals, el partit va presentar menys llistes electorals que el 2019. Analitzar aquest estancament i caiguda de suport intern i electoral és un element central del procés de refundació, lligat també amb una optimització de l'organització per fer-la més eficient, així com definir un model comunicatiu més eficient que permeti arribar a segments de la població que ara no reben -o no reben prou bé- el discurs de la CUP.
 

Què fer a les institucions

Tot està a debat, també participar o no a les eleccions, però res no fa pensar que del procés de refundació en surti una CUP que renunciï a ser a les institucions. El debat, però, és què s'hi ha d'anar a fer, a les institucions, i quina ha de ser la posició del partit tant al Parlament, com als ajuntaments o al Congrés dels Diputats. En aquest sentit, un dels punts de discussió serà si la CUP ha d'estar disposada a assumir responsabilitats de govern o no. Alguns sectors ja han demanat que d'aquest procés de debat en surti un partit amb més aspiració d'assumir més responsabilitats. Als municipis, els cupaires governen, però en l'àmbit nacional s'han mostrat més reticents a entrar a l'executiu i sempre han apostat per suports des de fora o bé per fer oposició, tot i que aquesta legislatura han assumit responsabilitats a la mesa del Parlament, i es van oferir per presidir-la. El document que es treballarà al congrés de Girona fa un balanç més aviat positiu d'aquesta dècada al Parlament i es decanta per tenir més incidència.

Ara bé, com sempre a la CUP, la decisió de participar de la governabilitat es decidirà en funció dels objectius estratègics i tàctics del partit. El partit ha demostrat capacitat d'adaptar-se en funció del context i les necessitats del moment. De 2015 a 2017, va implicar-se a fons amb Junts pel Sí per impulsar el referèndum. Es va interpretar aleshores que calia fer un pas endavant i l'1-O no es pot entendre sense la CUP. En els darrers anys, també per la dinàmica política, el paper ha estat d'oposició. Malgrat que ha facilitat les investidures de Quim Torra i Pere Aragonès, la CUP ha acabat al marge i fent oposició a governs que no han respost a les seves expectatives. La hipòtesi de treball del debat és que ser a les institucions és imprescindible per als objectius de la CUP, però que només amb el front institucional no n'hi ha prou.
 

Amb qui s'ha de pactar, quan i on

Relacionat amb el paper a les institucions hi ha la política d'aliances de la CUP. S'ha de pactar amb altres formacions per arribar a governar? S'ha d'apostar per candidatures àmplies o bé més restringides? Es pot oferir una opció electoral unitària arreu dels Països Catalans? Són preguntes que s'abordaran en el debat. El partit ha identificat que una de les debilitats dels últims anys ha estat no tenir unitat d'acció arreu del territori pel que fa a les aliances electorals i postelectorals. Hi ha experiències com la de Guanyem -candidatura àmplia, que vagi més enllà de la mateixa CUP- que ha tingut èxit a Girona, on governa Lluc Salellas amb Junts i ERC. En canvi, aquesta fórmula no ha funcionat a Badalona, on Dolors Sabater no ha pogut frenar Xavier García Albiol. Per contra, la via d'una candidatura més centrada en la CUP ha funcionat en municipis com Berga, Celrà o Sarrià de Ter, però ha punxat a Barcelona.

En aquest sentit, un dels debats més profunds a la CUP i que no s'ha resolt és com compaginar la lluita institucional i la lluita dels moviments socials. Les diverses CUP arreu del país han fet equilibris entre tots dos àmbits. Sota la premissa d'"un peu al carrer i un a la institució", algunes experiències aposten per un moviment popular més "autònom", altres hi mantenen relacions polítiques per construir una proposta política, i unes altres no s'hi han relacionat per diversos motius. Evitar una fractura entre aquests dos fronts -carrer i institucions- és un punt clau del debat cupaire. L'anàlisi de què s'ha fet històricament a cada lloc, per quin motiu, quins resultats ha tingut i què n'explica l'èxit o el fracàs s'abordarà durant el congrés de Girona, i en els propers mesos.
 

Un relat per a l'1-O i el 3-O

Un altre punt clau del debat, i que es preveu que sigui un dels eixos de la jornada, és el relat al voltant dels fets de 2017, concretament l'1-O i el 3-O. El document de treball elaborat pel grup motor reconeix que no s'ha pogut fer una "lectura política compartida" sobre el procés i apunta que aquesta interpretació "dispar" va dificultar una "actuació clara i unísona" en diferents moments de l'anterior cicle polític. És a partir d'aquesta anàlisi -"honesta" i que defugi la "política ficció"- que la CUP vol identificar els elements positius i les mancances dels fets de 2017 per construir una nova estratègia que permeti, si arriba de nou un moment similar, culminar-lo i evitar un "tancament per dalt" del procés. En aquest sentit, el grup motor entén que la vaga general del 3-O -definit com a "espai autodeterminista i antirepressiu", que va més enllà de l'independentisme- com un bon exemple sobre el qual fonamentar un nou cicle.
 

Generar nous lideratges i repensar l'organització

També es porta a debat l'estructura interna de la CUP, la manera com fer una organització més eficient pel que fa a presa de decisions i model de militància. La formació ha anat actualitzant amb el pas dels anys la seva estructura organitzativa per adaptar-la a les diferents necessitats, a mesura que el partit anava creixent o feia el salt al Parlament. A partir del 2012, la CUP s'ha hagut d'adaptar a ritmes propis de la dinàmica parlamentària, amb conseqüències sobre la dinàmica de treball territorial i local, sovint centrada en l'àmbit nacional. El congrés abordarà quin ha de ser el model de direcció política de la CUP i com integrar la presa de decisions ràpida dins del model assembleari del partit.

En paral·lel, la CUP espera que de tot el procés de debat intern en surtin nous lideratges i nous quadres per a la formació. Fins ara, els cupaires han estat capaços de renovar perfils -de David Fernàndez, passant per Anna Gabriel, Eulàlia Reguant, Albert Botran, Carles Riera o Xavier Pellicer- en un sistema polític que reclama noms propis. Ho ha hagut de fer mantenint l'equilibri entre els lideratges una organització política horitzontal, assembleària i que defuig el messianisme. Alhora, també es posarà sobre la taula el paper de la militància, fonament de l'organització, per evitar revertir, entre d'altres, un biaix de gènere i de classe entre aquelles persones a primera línia.