Catalunya és terra de mobilitzacions i Barcelona sol ser-ne l'escenari principal, amb l'independentisme copant els últims anys de protestes. Els milions de persones que sortien anualment als carrers de la capital catalana per demanar la independència ja no hi són -o almenys es queden a casa- però el moviment social encara es pot quedar amb un enfocament positiu. I és que, malgrat el fracàs del procés i el desencís generalitzat, el clam per la independència encara és l'assumpte que mobilitza més ciutadans, si parlem de números.

Les xifres demostren que la passada manifestació de la Diada va ser la menys multitudinària del cicle de mobilitzacions que va donar el tret de sortida al procés. L'apatia i l'escassa perspectiva de futur del moviment després de perdre la Generalitat es va combinar amb un escenari meteorològic que tampoc va acompanyar. Les relacions entre Catalunya i Espanya ja només són el problema més important per a un 5% dels catalans, segons l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). Ara bé, l'independentisme resisteix, encara que sigui sota mínims, als carrers.

L'habitatge: preocupa però mobilitza menys

La convocatòria independentista de l'Onze de Setembre va aplegar 41.500 persones, 28.000 de les quals a Barcelona, segons dades de la Guàrdia Urbana. Les set xifres que s'havien aplegat a la capital catalana -o fins i tot les sis- queden, evidentment, molt lluny. Qualsevol pensaria que la ciutadania s'ha mobilitzat per altres assumptes, però no ha estat del tot així. Debats que han agafat gran rellevància social en els últims mesos no han aconseguit aquestes xifres en una Barcelona que, cal dir, ha viscut un dels anys més actius pel que fa a mobilitzacions de tots els colors.

El mateix baròmetre del CEO deia que l'accés a l'habitatge és el principal problema del país per a un 21% de catalans, la xifra més alta. Una posició al rànquing que va assolir fa un any i que altres enquestes d'àmbit català i estatal, així com el baròmetre municipal de Barcelona, també mostren. La insatisfacció amb la política (14%) -vinculada amb el fracàs del procés- i la immigració i la inseguretat (9%) es troben per darrere.

De fet, aquest canvi de prioritats s'ha traslladat al carrer amb la mobilització pel dret a l'habitatge del 5 d'abril, que va concentrar 12.000 persones a Barcelona, també segons la Guàrdia Urbana. Una bona xifra per un moviment que té un cert nínxol, però que suposa un nombre de persones inferior al de la manifestació independentista de la Diada. De fet, la mateixa marxa de l'11-S incloïa el dret a l'habitatge com un dels "més motius que mai" per demanar la independència. I és que l'independentisme vol capitalitzar, també, la lluita pel dret a l'habitatge.

L'Orgull, el 8-M i Gaza també mobilitzen

A Barcelona també hi ha hagut tres grans mobilitzacions més enllà de l'habitatge. La primera i, de fet, la més multitudinària de l'any, ha estat l'Orgull. 150.000 persones van aplegar-se a Barcelona en un context sempre festiu, però que aquest any reivindicava la diversitat contra “la censura i l'onada reaccionària”. La manifestació del 8-M pel dia de la dona, instal·lat també entre el caràcter festiu i reivindicatiu, també va aplegar 25.000 persones, molt a prop de les xifres de la Diada.

L'últim motiu que ha mobilitzat els catalans aquest any ha estat l'escenari internacional i més especialment contra Israel. La manifestació contra el genocidi a Gaza del passat 14 de juny va convocar 18.000 persones i la d'aquest mateix dijous en va aplegar 6.500. El 4 d'octubre hi ha convocada una nova marxa en el mateix sentit i que, tenint en compte l'escalada del conflicte i el to cada cop més dur dels governs català i espanyol, pot tornar a ser prou gran. Segons el baròmetre del CIS, el 72% dels catalans està molt o bastant preocupat pel conflicte al Pròxim Orient. En grau més baix, la marxa pels tres anys de guerra a Ucraïna va agrupar 2.500 persones.

Altres debats de primera línia sí que han tingut menys mobilització social. El 4 de març va haver-hi una manifestació convocada per CCOO i UGT per demanar la rebaixa de la jornada laboral que va aplegar 7.000 persones, mentre que pel dia del treballador només es va arribar a 2.200 assistents. La defensa del català per Sant Jordi va reunir també 2.000 persones i altres temes d'actualitat com l'exigència d'un millor servei de Rodalies o la demanda del decreixement turístic només han pogut reunir uns centenars d'assistents. En aquest panorama, l'independentisme no interessa gaire, però encara mobilitza.