Els pecats originals de Puigdemont i Junqueras

Les dues cares de la tardor del 2017 aspiren a liderar Junts i ERC en els congressos de les properes setmanes: el passat condiciona el futur dels dos espais polítics en un moment de lluita fratricida i repensament de l'estratègia

Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.
Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. | Il·lustració: Aleix Pérez
12 d'octubre de 2024, 21:00
Actualitzat: 21:07h

Durant set anys havia estat un misteri on era Oriol Junqueras després de la declaració d'independència. Quan Carles Puigdemont convoca formalment una reunió del Govern un cop proclamada la independència, tothom s'adona de l'absència de l'aleshores vicepresident. "Primer, Marta Rovira ens diu que es troba malament. Després, se'ns explica que està en una trobada amb la família. No sabíem que era Montserrat", remarca un dirigent que va viure en primera persona la tardor del referèndum. Quan Xavier Vendrell, històric d'ERC, va revelar aquest dimarts a Catalunya Ràdio que Junqueras va passar la tarda posterior a la DUI al monestir més emblemàtic del país, a més d'un se li va remoure la memòria.

Tot i que el procés, per la via dels fets, fa anys que està somort -l'aterratge de Salvador Illa a la Generalitat ha servit per evidenciar la nova etapa, marcada pel finançament i la gestió del dia a dia, amb l'habitatge com a prioritat-, els lideratges de Puigdemont i Junqueras continuen tenint vigència en la mesura que aspiren a comandar les sigles que representen. El cap de files de Junts ja dissenya com ha de ser la nova executiva del partit després d'executar canvis al Parlament, i l'expresident d'ERC parteix com un dels favorits per tornar a agafar les regnes del partit en un moment de crisi interna. La gestió que van fer de la tardor del 2017 constitueix un pòsit indestriable de cara a biografies passades i futures.

Les paraules de Vendrell entronquen amb les crítiques que l'espai de Junts feia a Junqueras la tardor del 2017. I fins i tot abans, quan s'estava gestant el referèndum. "S'amagava", remarquen dirigents propers a Puigdemont. "No prenia decisions. Sortia de les reunions donant la raó a tothom, però sense concretar", insisteixen des del seu partit, on aquests dies ha estat durament criticat per part dels afins a Marta Rovira en plens moviments de cara al congrés. Un dels elements que després del referèndum van corcar la relació amb el líder de Junts va ser que Junqueras parlés amb l'alt empresariat català per tal que forcessin Puigdemont a convocar eleccions i no declarar la independència.

També la Convergència més clàssica, que va viure les tibantors entre Artur Mas i Junqueras abans del 9-N, han rebut amb mig somriure la revelació de Vendrell sobre Montserrat. En els dies anteriors a la consulta del 2014, el dirigent d'ERC va retreure a Mas, en una reunió en un hotel prop del Palau de Pedralbes, que no anés fins al final amb la votació. Eren els dies en què el missatge dels republicans es basava en tenir 68 diputats per poder declarar la independència. Un principi que a Junts recorden sovint quan analitzen el paper de Junqueras a partir del referèndum i dels acords amb el PSOE, teixits després de descartar l'ús de la unilateralitat.

Les converses als passadissos del Parlament aquesta setmana durant el debat de política general han tractat, a banda de l'activitat a l'hemicicle, sobre el moment que travessa l'independentisme. "Si aquesta tardor fem dos congressos i només podem oferir les figures de Puigdemont i de Junqueras, és que hi ha un problema", remarcava fa uns dies un diputat de Junts. Dins del partit del líder a l'exili no hi ha cap alternativa a la seva figura, però sí que existeix un corrent de fons de dirigents que mantenen que comença a ser una "cara del passat" que no és suficient per guanyar les eleccions ni projectar una alternativa. Cap d'aquestes afirmacions, però, es fa davant de les càmeres o els micròfons.

L'entorn de Puigdemont -que observa atentament els moviments a ERC i molt especialment els de Junqueras- té encara retrets desats al calaix sobre el desenllaç del referèndum i la DUI. "Va marxar sense avisar", s'han queixat amargament els republicans al llarg de tots aquests anys. I, després del gir de Junts, que ara ha abraçat el diàleg amb Pedro Sánchez -des d'una tonalitat dialèctica diferent de la d'ERC-, a Calàbria determinen que s'aprofiten dels qui "han obert camí". "I diuen que cobren per avançat, però no el català no és oficial a Europa i no tenen les competències en immigració", indica un alt dirigent que va compartir Govern amb Junts fins que es va trencar la coalició.

Aquesta setmana, per cert, s'han complert set anys de la declaració d'independència suspesa de Puigdemont, un dels moments que el líder a l'exili canviaria si tingués una màquina del temps. Els pecats originals acumulats durant els moments àlgids del procés s'acumulen a les motxilles dels dos capitans del procés, que aspiren a continuar comandant -com han fet d'una manera o una altra- les naus de Junts i ERC des de la presidència dels respectius partits. El país ja no és el del 2017, com determinen els resultats a les urnes i la pèrdua de la majoria independentista, però Puigdemont i Junqueras ho volen tornar a intentar. El dubte és com s'ho faran -també entre ells- per tornar-ho a fer.