A qui perjudica una crisi com la de Rodalies? Qui en surt beneficiat? El Govern espera que el servei es "normalitzi" a partir d'aquest dilluns després d'una setmana que va començar amb una represa fallida per la caiguda del sistema de control d'Adif a l'estació de França, i amb trens a mig gas. Al Parlament, l'oposició mira de treure el cap per capitalitzar el desgast que ha patit l'executiu de Salvador Illa i en les pròximes setmanes la consellera de Territori, Sílvia Paneque, encara haurà de donar explicacions per la gestió d'una crisi de mobilitat sense precedents que ha fet evidents les mancances dels operadors ferroviaris espanyols, sobretot quan es tracta de les infraestructures de Catalunya.
En una situació "ideal", és a dir, amb votants "racionals" i que avaluen què ha passat durant la legislatura, una crisi en els serveis públics "acostuma a perjudicar el partit que governa". Així ho sostenen els professors de Ciència Política Jordi Muñoz i Marc Sanjaume en declaracions a Nació. Però també és cert hi ha condicions. La ciutadania ha de ser capaç d'identificar qui és el responsable de la fallida, en aquest cas de Rodalies, i no sempre és senzill. En legislatures anteriors, els ciutadans no tenien clar qui era responsable del mal servei. És el Govern com a titular? Renfe pels trens? Adif per les vies? El govern espanyol? Enquestes del CEO de fa temps apunten que la ciutadania no té clar qui és responsable de Rodalies.
Ara, però, tot això es clarifica, perquè hi ha el mateix partit a totes les administracions: PSC i PSOE. Per tant, és més senzill identificar quin partit n'és el responsable, si més no en aquest moment, perquè convé recordar que el problema de Rodalies ve de lluny i els dos grans partits espanyols hi tenen responsabilitat. En tot cas, també pot suposar un "desgast de lideratges", com apunta Sanjaume. A Catalunya, això ho pot patir la consellera Paneque i de manera més tangencial també el conseller de la Presidència, Albert Dalmau. Illa, hospitalitzat des de fa dues setmanes -continuarà el tractament a casa- i apartat del focus, no apareix entre els assenyalats per la gestió.
També hi ha un component temporal que cal tenir en compte. Els problemes dels darrers dies tindrien més efecte si les eleccions fossin aquest cap de setmana. "Com més temps passa, menys se'n recorda la gent", explica Muñoz. Malgrat que ara es parli molt de trens, l'horitzó electoral a Catalunya és llunyà i si Rodalies no és un problema poc abans de posar les urnes difícilment condicionarà el vot de l'electorat. El votant acostuma a tenir una memòria curtterminista, també per això els governs planifiquen grans anuncis, inversions i obres per poder acabar-les en any electoral, perquè siguin la darrera imatge que té el ciutadà abans d'anar a les urnes.
Rèdits difusos o més polarització
Si hi ha cert consens entre els experts consultats sobre qui surt perdent dels problemes ferroviaris, no està tan clar qui ho pot capitalitzar. "És molt conjuntural", assenyala Muñoz. L'oposició, de manera més o menys constructiva, busca aprofitar la crisi per erosionar la gestió del Govern i treure'n rèdits. Per posar dos exemples, ERC mira d'aparèixer com un soci exigent -ha demanat dimissions- però també com qui tiba per aconseguir solucions en forma d'inversions o d'un traspàs més ràpid. Junts ha posat el focus en Sílvia Paneque i també ha plantejat vies de millora, mentre busca castigar els republicans amb crítiques al traspàs acordat amb el PSOE.
El desgast del Govern podria anar cap a l'abstenció o bé diluir-se en diversos partits. "Hi ha gent que va votar el PSC susceptible de no votar; d'altres votaran, però necessitarien una contraoferta per canviar", apunta Muñoz. Fora del Parlament, partits com Alhora han intensificat les accions per mirar de guanyar presència, amb campanyes per fer fora Renfe de Catalunya. La crisi d'aquests dies ha incrementat el rebuig als operadors ferroviaris espanyols i podria reactivar la mobilització ciutadana, amb manifestacions previstes de cara al 7 de juliol que poden treure força gent al carrer. Si obre un nou cicle de mobilitzacions, les derivades podrien ser més rellevants.
En aquest sentit, Sanjaume apunta la hipòtesi que un caos ferroviari com aquest pot aprofundir en una certa polarització pel que fa al debat territorial, i ho vincula també a la dificultat per atribuir responsabilitats concretes, habitual en estats compostos amb diversos nivells de competència. A Rodalies, entren en joc dues empreses públiques -Renfe i Adif-, dos nivells de governs -estatal i nacional- i un traspàs a mig fer que ho difumina tot encara més. "Pot derivar en més polarització entre posicions territorials, entre aquells que volen fer fora Renfe i reduir la presència de l'Estat i els que plantegen un operador únic centralitzat", sosté. L'independentisme ja va capitalitzar el malestar per les infraestructures l'any 2007.
No afecta tothom i ja és part del paisatge
No es pot oblidar, en tot cas, que la ciutadania no només vota en funció de si funcionen o no els trens, i vota més per afinitat partidista que no pas fent una avaluació racional de la gestió. Els últims CEO mostren que la ciutadania està preocupada per l'habitatge, la immigració o la seguretat, però no apareix com a preocupació destacada la situació de Rodalies o les infraestructures en general, si bé és el transport públic que rep més mala nota per part dels ciutadans. A més, com apunten Muñoz i Sanjaume, el servei públic ferroviari afecta -o perjudica- una part de la ciutadania. Rodalies mou cada dia 400.000 persones, que són moltes, però també hi ha molta part del país que no s'ha vist afectada pel problema.
D'altra banda, el mal servei de Rodalies és "part del paisatge". La "normalitat" al servei són els retards, els trens que no passen i les incidències, per tant, una altra hipòtesi que es pot contemplar és que no tingui cap efecte en els votants. "L'efecte es pot donar per descomptat, és a dir, pot tenir un efecte que no es noti en unes eleccions, perquè ja fa temps que hi és", argumenta Sanjaume. Sigui com sigui, dilluns hi ha una nova prova de foc pel servei, amb la "normalització" que ha anunciat el Govern, i la setmana vinent hi haurà una jornada de mobilitzacions que seran un termòmetre de fins on poden arribar les conseqüències de la crisi.
