Pedro Sánchez tampoc tindrà pressupostos el 2025. Els gestos recents amb ERC i Junts no són suficients, i els dos socis d'investidura exigeixen més recursos per a Catalunya a l'hora de negociar els comptes, que ja van amb retard i ni tan sols s'han presentat al Congrés. De fet, encara s'hauria de negociar i votar el sostre de despesa, que ja va fer embarrancar els pressupostos a finals de l'any passat pel no del partit de Carles Puigdemont. Els independentistes volen que Sánchez compleixi els compromisos subscrits abans de signar nous acords. La pròrroga pressupostària és l'escenari més plausible a hores d'ara, més encara per la contundència dels posicionaments dels independentistes.
La legislatura, però, no corre perill i Sánchez aspira a continuar a la Moncloa fins al 2027 malgrat la pressió judicial i la dificultat d'articular majories per dotar de contingut el mandat. Cada negociació és agònica per les dinàmiques amb Junts, i en les darreres setmanes i mesos també ha apujat el to ERC -Oriol Junqueras vol marcar perfil al capdavant del partit- i Podem, que mira de desgastar Sumar. L'exemple més recent és el rebuig frontal a la delegació de les competències en immigració, amb acusacions de "racisme" contra Junts. Aquesta carpeta, que ha permès acostar posicions a Sánchez i Puigdemont, no té garanties ara com ara les majories per tirar endavant.
La Moncloa transmetia optimisme la setmana passada, un cop signat l'acord amb Junts per les competències en matèria migratòria, i situava els pressupostos com la pròxima pantalla, ara que Sánchez necessita incrementar els recursos en defensa tal com reclama Brussel·les. Ja de bon principi, Junts va refredar-ho. Aquest dilluns, els de Puigdemont han posat xifres a les seves exigències. Si el PSOE aspira a tenir comptes, haurà de pagar per avançat 50.000 milions d'euros a Catalunya. D'on surten? Del deute històric que la comissió parlamentària específica sobre els greuges de l'administració central va xifrar la legislatura passada en inversions no executades.
La desconfiança entre les dues formacions persisteix, tot i el desbloqueig de la immigració. Ara que a Palau i a la Moncloa hi ha governs que formen part del mateix espai, Junts insisteix en la crítica contra Illa per atacar també Sánchez, especialment pel que fa al funcionament de Rodalies o els problemes a l'autopista AP-7. El relat sobre una "asfíxia premeditada" per la manca d'inversions, sumada al dèficit fiscal, és el nucli del discurs desplegat per Josep Rius, portaveu del partit de Puigdemont, que defensa un nou finançament fora del règim comú i desconfia de la singularitat pactada entre ERC i el PSOE. A Suïssa, de moment, no s'ha arribat a acords concrets sobre recursos i models.
Els republicans han estat clars, després de mesos en què els seus vots s'han donat per descomptats. A la recta final del congrés del partit -aquest cap de setmana es votaran les ponències que concretaran l'oferta dels de Junqueras per als pròxims anys-, els republicans vol exhibir més contundència negociadora després d'uns anys que -interpreten ara a Calàbria- no s'han fet respectar prou. Així s'explica el no d'ERC als pressupostos de Salvador Illa, malgrat que només uns mesos abans havien subscrit un acord profund d'investidura, i el rebuig a negociar amb Sánchez tot i els gestos amb el deute autonòmic. La nova etapa dels republicans comença tant a Barcelona com a Madrid.
El suplement de crèdit, pendent del congrés d'ERC
El tàndem Sánchez-Illa, amb bona sintonia personal i política, ha permès exhibir estabilitat a Catalunya després del procés, en forma per exemple del retorn de La Caixa. Però cap dels dos governs ha aconseguit travar les majories necessàries per tenir pressupostos. Tampoc Barcelona, en mans del PSC. A Catalunya estan descartats els comptes per al 2025 i les negociacions se centren en el paquet de mesures fiscals i el suplement de crèdit, però no hi haurà cap moviment fins que no passi el congrés d'ERC d'aquest cap de setmana.
Illa necessitarà majories al Parlament i en les últimes setmanes ha fet gestos cap als dos socis prioritaris, ERC i els comuns. Amb els de Jéssica Albiach, les mesures tenen l'epicentre a Catalunya i les relacions han estat fluides des de l'inici de la legislatura. La posada en marxa del règim sancionador de la llei d'habitatge -falta encara muscular la plantilla d'inspectors que l'haurà de fer complir-, l'increment de la taxa turística o la construcció de 1.200 pisos en 14 solars públics són alguns dels passos que s'han fet en el compliment dels acords d'investidura per tenir contents els comuns.
Amb els de republicans s'han fet concrecions en el traspàs de Rodalies -no és casual que fos Elisenda Alamany l'encarregada d'anunciar el calendari de l'empresa mixta- i Illa es va reunir amb Junqueras a Palau just abans de la reunió bilateral entre Estat i Generalitat. La condonació del deute del FLA, tot i que depèn del govern espanyol, no es pot desvincular del flirteig en clau de legislatura catalana. De fet, ho van tractar personalment la vicepresidenta espanyola María Jesús Montero i el president d'ERC. Els gestos del president han aixecat el veto dels republicans per començar a negociar. Tanmateix, a Madrid tot indica que la porta continuarà tancada.